Santa Coloma contaminació

Adaptar-nos a la contaminació o posar-hi remei

Ciutat Ecologia

Nou avís d’episodi ambiental per elevada contaminació a l’àrea metropolitana fa uns dies. Es posen en marxa els protocols d’actuació amb les recomanacions pertinents, conjunturals i momentànies, amb tornada posterior a la normalitat. Hem d’acostumar-nos a aquesta situació o hem de demanar actuacions més contundents? Text: Miquel Rodríguez de Rebel·lió o Extinció Gramenet. Foto: Albert Azurmendi

Des del 15 fins al 23 de desembre l’AMB va activar el seu protocol d’actuació per episodi ambiental d’elevada contaminació atmosfèrica per partícules PM10. Ho va fer en la fase d’avís preventiu. L’avís preventiu és la fase prèvia a una possible declaració d’episodi ambiental i té com a objectiu informar la població preventivament. Aquesta situació ve afavorida per la meteorologia: gran estabilitat, manca de vent i de pluja. Les partícules contaminants no es dispersen i és possible un episodi de contaminació atmosfèrica a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Davant d’això l’AMB fa una sèrie de recomanacions i ofereix alguns consells, com ara reduir la pols a les obres, algunes mesures poc definides a la indústria, abaixar la temperatura de les calefaccions, reduir la mobilitat amb vehicle privat i anar a peu, bici o transport públic. Recomana a la població vulnerable que redueixi l’exercici físic intens a l’exterior i que la ventilació dels habitatges es faci a les hores de menys volum de trànsit. A més, les diferents administracions tenen un sistema d’avisos a les carreteres, alertes de mòbil i a Internet.

És suficient amb avisar de l’episodi ambiental?

A primer cop d’ull es podria pensar que estan fent bé la seva feina. La realitat és ben diferent. Començant pel final, si de veritat volen alertar la població ho haurien de fer per (permeteu-me l’ús de vocabulari bèl·lic per l’ocasió) terra, mar i aire. Els canals d’avís d’episodis de contaminació previstos son del tot insuficients. Segur que a molts veïns i veïnes de la nostra ciutat no els arriba la informació.

Encara més important que això és la idea que cal adaptar-nos a la contaminació. Totes les recomanacions son conjunturals, momentànies i comporten una tornada posterior a la normalitat. Quan acabi l’episodi de contaminació, tot tornarà al seu lloc. Crida molt l’atenció la recomanació d’obrir finestres per ventilar en els moments de menys trànsit. Cap rastre de qüestionament de l’origen d’aquest mal, de l’origen de la contaminació de l’aire. I la nostra ciutat, és un exemple magnífic de localitat on aquesta contaminació és causada pel trànsit de vehicles amb motor de combustió, ja que a penes tenim indústria.

Contaminació tolerable?

El missatge és clar: les administracions consideren tolerable la contaminació que es pateix a les nostres ciutats, encara que cal ocupar-se, o fer veure que se n’ocupen, quan els nivells de pol·lució es tornen crítics. Qui ens governa oblida que un dels reptes inajornables i urgents que han d’assumir les administracions públiques és minimitzar la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit i d’altres activitats. L’aire net és un requisit bàsic per a la salut humana i el benestar, però actualment la contaminació atmosfèrica constitueix el principal risc ambiental per a la salut, incrementa els riscos de malalties respiratòries i cardiovasculars, així com de diversos càncers en la població.

Així ho veu l’Organització Mundial de la Salut, que confirma que cada any hi ha milions de morts prematures causades per la mala qualitat de l’aire que afecta el 100% de la població, però especialment a uns grups de persones més vulnerables als efectes dels contaminants atmosfèrics com són les persones amb malalties cardíaques o de l’aparell respiratori, els nadons, els nens en edat preescolar i les dones embarassades.

A Santa Coloma calen més mesuradors de la contaminació atmosfèrica

A Santa Coloma tenim un problema. De tots els contaminants de l’aire (partícules en suspensió (PM), òxids de nitrogen (NOx), ozó troposfèric (O3), compostos de sofre, compostos de carboni, halògens i compostos halogenats), l’estació que controla la contaminació de l’aire a la nostra ciutat només mesura un paràmetre, el NO2 i, per acabar-ho d’adobar, està ubicada lluny de la circulació de vehicles. El nostre ajuntament, que té competències en matèria de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, hauria de fer mans i mànigues per millorar el sistema de detecció de contaminació atmosfèrica, promovent la instal·lació de més estacions i a llocs propers a la circulació de vehicles.

La recepta, doncs, és clara: molt més transport públic, moltes més bicicletes

Però per sobre de mesurar la contaminació i avisar la població, el deure dels ajuntaments i govern és reduir-la. El repte és reduir la mobilitat de vehicles amb motor de combustió. I fer-ho dràsticament, si no, la nostra salut no millorarà. Perquè això sigui possible calen ingents inversions en transport públic, de manera que agafar el cotxe no surti a compte, perquè sempre hi hagi una bona alternativa de transport col·lectiu poc contaminant. La recepta, doncs, és clara: molt més transport públic, moltes més bicicletes és el que ens cal per a la nostra salut.

I és que cal canviar de model de ciutat, per una ciutat que prioritzi la salut de veïns i veïnes. A la Biennal de Venècia del 22 es presentarà un estudi sobre la ciutat de Barcelona en el que es planteja fer un gran Parc Central al carrer Aragó, ara autèntica autopista urbana. Nosaltres, ens podríem arribar a imaginar convertir l’Avinguda Santa Coloma en un gran parc? La nostra salut ho agrairia. I el planeta també.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.