Informació Santa Coloma de Gramenet

El Barcelonès, la comarca fantasma

Ciutat

Santa Coloma forma part de l’heterogènia comarca del Barcelonès, mancada de personalitat, referents i una mínima identitat pròpia. Des de 2019 no té consell comarcal i la forta presència de la capital barcelonina resta possibilitats de participació i protagonisme a la resta de municipis que la formen. (Imatge: mapa comarcal Viquipèdia).  

El confinament dels darrers mesos per la pandèmia de la covid-19 ha tornat a posar d’actualitat la nostra poc coneguda realitat comarcal. Tota la ciutadania ha viscut com, durant aquesta etapa, després de no poder sortir del municipi, podríem sortir de la ciutat per anar a Barcelona o Badalona, però no a Montcada, Sabadell o Alella.

La nostra comarca, el Barcelonès, és la de més pes demogràfic i econòmic a Catalunya. Sobretot pel que significa la ciutat de Barcelona, capital també de l’Àrea Metropolitana. També està integrada per Badalona, L’Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs, a més de Santa Coloma de Gramenet.

Les comarques tenen història

Fa uns 90 anys, l’octubre de 1931, de la formació de la Comissió d’Estudis de l’Estructura Comarcal de Catalunya. Aquesta va portar a l’aprovació, l’any 1936, pel govern republicà, en plena Guerra Civil, de l’organització territorial catalana en 38 comarques i 8 vegueries —una mena de demarcació supracomarcal.

Els seus principals autors van ser Miquel Santaló, Antoni Rovira i Virgili i Pau Vila —el referent principal—. En aquells moments no van faltar diferències de criteri i fort debat metodològic i d’estratègia, així com ingerències polítiques de signe divers.

La història va començar abans. Durant tot el segle XIX, la comarca ja va esdevenir un element important de vertebració i d’identitat en oposició a la divisió provincial imposada. Però aquesta realitat té origen més antic, als segles XVI i XVII quan ja es parla, entre altres noms, del Barcelonès.

Imatge: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Per determinar els límits geogràfics, l’any 1931 van proposar que les comarques estiguessin equilibrades demogràficament. També que els habitants de qualsevol poble poguessin anar i tornar al mercat de la capital comarcal en un sol dia, en una època sense cotxes com ara. Fins i tot van visitar força el territori i van fer enquestes als municipis.

L’actualitat canviant

El mapa que coneixem i que els infants estudien a l’escola és la nova estructura comarcal aprovada per la Generalitat de Catalunya el 1987. Uns anys després, el 1988 s’hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça.

Un altre canvi es va fer el 2015 quan es va afegir el Moianès. El resultat són les actuals 41 comarques més la Vall d’Aran, que està administrada pel Conselh Generau d’Aran.

Entre els canvis cal esmentar que el 1990 es va modificar l’adscripció comarcal de 19 municipis. Aquesta reassignació també va afectar dues poblacions de la comarca del Barcelonès: Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern, que a partir d’aleshores es van incorporar a la comarca del Baix Llobregat.

En un calaix, des de 2015, resta la proposta de creació de la nova comarca del Lluçanès i també l’etern i polititzat debat sobre les vegueries i la substitució de les actuals diputacions. És clar que el mapa de les comarques no és intocable en absolut.

El consell comarcal en liquidació

Un informe de la Sindicatura de Comptes, comunicat a la fiscalia, va assenyalar possibles irregularitats en l’administració de l’ens comarcal entre el 2005 i el 2011.
L’informe posava el focus sobre obres fetes per l’empresa Regesa sense el finançament del Consell, projectes executats no inclosos als pressupostos, vendes de terrenys sense convocar concurs públic i operacions de compravenda fetes sense l’autorització corresponent de la Generalitat. 
La sindicatura també relatava adjudicacions a dit, encariment de contractes sense justificació i inflació de costos que afectaven tant a Regesa com a Rassa, l’altra empresa dependent del consell i que es dedica a l’explotació d’aparcaments de vehicles. Unes irregularitats que haurien beneficiat empreses com Proinosa, vinculada al cas Pretòria.

El Consell Comarcal del Barcelonès també es va veure afectat per una investigació judicial sobre la construcció del port de Badalona, després que la fiscalia considerés possible que dirigents del consell, de l’Ajuntament de Barcelona i de FCC Construcción, SA, maniobressin per beneficiar econòmicament aquesta empresa en la construcció del port.

Autodissolució anunciada

Tot plegat va portar a que el ple del Consell Comarcal del Barcelonès (CCB) aprovés per majoria absoluta, el març de 2017, una moció unitària pactada a últim moment pels set grups que el componien per instar la Generalitat i el Parlament a iniciar el procediment de supressió de la institució. La moció també incloïa col·laborar activament amb la Sindicatura de Comptes de la Generalitat i amb la Fiscalia per aclarir possibles irregularitats en la gestió de la institució, que també el grup de la CUP-Poble Actiu , on s’integrava Som Gramenet, va denunciar a l’Oficina Antifrau.

I el febrer del 2019, el Parlament va aprovar la Llei de supressió del Consell Comarcal del Barcelonès. Les seves competències (com serveis socials, esportius i educatius, promoció d’habitatges i manteniment de les rondes), així com els béns, els drets, les obligacions, els crèdits pressupostaris i el personal, es van repartir entre els ajuntaments afectats i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

També es va haver de determinar qui es faria càrrec del deute del Consell Comarcal, que reconeixia un endeutament de 56 milions d’euros el 2017. Una xifra que s’havia de sumar al deute de l’empresa urbanística del consell, Regesa, que fregava els 80 milions d’euros. 

Sense govern ni identitat pròpia

Ara el Barcelonès és l’única comarca sense govern propi. En tot aquest temps, des de 1988 tampoc s’ha creat cap consciència social de pertinença comarcal. Ni la població colomenca ni la de les altres ciutats han estret llaços o s’han unit amb referents comuns o compartits. Ni les entitats, ni els partits polítics ni els sindicats s’organitzen comarcalment.

Cal recordar que la mateixa seu del Consell Comarcal estava situada al centre de Barcelona (carrer de les Tàpies), tot un exemple de centralisme barceloní. El mateix nom, barcelonès, ja deia qui manava.

Quins són els símbols de la nostra comarca? Les tres xemeneies de Sant Adrià, la platja de la Barceloneta, la línia 9 del metro, o la Feria d’Abril del Fòrum?

Imaginació geogràfica

Sense identitat comarcal, s’aguditza el sentiment metropolità de la població colomenca, que es pot identificar fàcilment amb el veïnatge del barri de Pomar a Badalona o de la Torrassa a l’Hospitalet.

És interessant, però, observar altres noves dinàmiques alternatives que ens emmarquen en una nova subcomarca que podríem anomenar Baix Besòs. D’aquesta manera, a més de Badalona i Sant Adrià també ens acostaríem a la població de Montcada i Reixac, que en realitat pertany al Vallès Occidental. Si ens reduïm a les poblacions més pròximes conformarien una subcomarca: El Barcelonès nord. Aquesta estaria integrada per Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma però sovint també s’hi afegeix Montgat i Tiana, que són de El Maresme. Els seus límits geogràfics serien el Besòs i la Serralada de Marina.

La creativitat també ens relacionaria amb poblacions de la comarca del Maresme, com Alella. Cal recordar que justament el projecte agrovinícola de la Vinya d’en Sabater ha estat incorporat a la Denominació d’Origen d’Alella. Potser caldria estudiar una futura comarca del Baix Maresme? D’imaginació no ens en faltarà.

Nota final: han desaparegut d’internet totes les pàgines del Consell Comarcal del Barcelonès.

Més informació: Informe de la Sindicatura de Comptes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *