Biblioteques de Gramenet (2): Singuerlín, “Tot a les vostres mans, o gairebé”

Destaquem

Segona entrega de la sèrie de quatre articles sobre cadascuna de les biblioteques de la ciutat, realitzats per la doctora en filologia i gran lectora, Marta Vallverdú. Li toca el torn a la biblioteca de Singuelín. Foto de portada: Albert Azurmendi

Seguim la ruta de les biblioteques colomenques. Avui ens toca ascendir cap a un dels cimals de Gramenet, a través de l’Avinguda del Puig Castellar, després unes rampes o escales, fins a la plaça de la Sagrada Família. Segurament és la biblioteca de més altura del Barcelonès Nord, i la que gaudeix de millors vistes, segons un dels seus tècnics, Jordi Valls: intuïu una posta de sol darrere del Tibidabo, i  a baix, els paral·lelepípedes cubiculars.

És una biblioteca enganyosa. Resta dissimulada per uns plafons de color carbassa i uns reixats, però l’interior és immens. Es troba ubicada damunt del sostre del mercat. La gent del barri, després de comprar-hi carn, peix i verdures, puja a la sala superior i hi fa el préstec. No té cap premi de disseny, però en canvi és visitada per arquitectes com a bon model. Un dels seus punts forts és la seva accessibilitat: tot és a peu pla. A dins, hi trobareu diverses estances closes amb vidre, per minorar els decibels dels alumnes que fan treballs de grup o estudien, tot i que xerrant. Dues dones s’hi han trobat per parlar de les seves coses privades. Si voleu silenci absolut també hi trobareu un espai reservat. 

Tanmateix, hom percep la calma i la pau que es difon per tot el cub de l’aire.

Què té de singular la biblioteca de Singuerlín – que també pren el nom de Salvador Cabré, capellà molt implicat en el barri i un dels promotors de les classes de català per tota la ciutat-? En primer lloc la seva gran sala d’actes, entrant a l’esquerra. Està dotada amb una gran pantalla i un equip de so excel·lent. És l’únic cinema de Gramenet. Allà es visionen pel·lícules d’autoria selecta o popular, algunes  són comentades per especialistes. Però la sala  d’actes també està oberta al barri, en la qual es troben molts centres escolars i instituts que l’empren per als seu festivals. També a qualsevol entitat ciutadana que hi vulgui presentar una novetat per al públic ciutadà.

Simultàniament a la creació de la sala,  la biblioteca es va  especialitzar en el setè art. Hi trobareu multitud de premsa especialitzada, assajos, i especialment un mobiliari blanc amb compartiments on podeu triar i remenar multitud de DVDS de films, ordenats alfabèticament pel cognom del seu director o directora. Voleu gaudir una altra volta de l’Hotel Budapest? Voleu contemplar el fugaç “Rayon vert” damunt l’Atlàntic, d’Éric Rohmer? Moltes pel·lícules no tenen grau de blockbuster, sinó de joies cinematogràfiques, difícils d’aconseguir a les plataformes.

Fons cinematogràfic molt ric. Foto: Eduard Vilagrosa

El seu segon punt fort és la disposició de les prestatgeries que s’allarguen i s’allarguen, brindant al vostre davant la majoria del seu fons documental. Aquí sí que podeu veure gairebé tots els llibres, i les revistes, no només el número actual sinó els anteriors, dipositats en un compartiment  al darrere.

Tenen documents molt singulars: el dietari, mecanoscrit a mà, iniciat el 1974, de la biblioteca anterior de Singuerlín, a Francesc Macià -o Carretera de la Roca-, amb local cedit per la  Caixa d’Estalvis de Sabadell, i que va ser absorbida per aquesta (la biblioteca, no la caixa) que visitem, que gaudeix ja de l’edat juvenil de 12 anys. Tenen àlbums il·lustrats de bells dibuixos, sense mots. Em va seduir, per exemple Last Summer, de Kim Jihyun, d’una gran sensibilitat. Aquest llibre és un supervivent. Si no l’haguéssim trobat amb la vista i l’haguéssim fullejat, qui el podria trobar en un catàleg informatitzat? Tenen llibres en àrab, que s’obren al revés que els d’aquí i es llegeixen de dreta a esquerra, com els mangues. Tenen llibres en braille. Tenen una col·lecció especialitzada en cultura ibera, en contacte amb el Museu Torre Balldovina i les restes del Puig Castellar.

Perquè, com totes, estan implicades en multitud de projectes. Per exemple, un que ja vaig esmentar en el capítol anterior: Parcs i biblioteques! Naturalment… I per què? Doncs perquè és la seu més pròxima a la Serralada de Marina i hi té un vincle. Com es concreta? Doncs, per exemple, en la ruta guiada que va projectar  Jordi Valls, en què el grup inscrit, caminant per la muntanya, projecta els textos de l’escriptor colomenc Josep Sol, tot llegint-los, damunt del paisatge  descrit. 

L’hora del conte. Foto: Eduard Vilagrosa

Òbviament la biblioteca Singuerlín té una funció cultural, però també molt especialment d’inclusió social,  amb aquelles entitats dedicades a la salut mental de la zona. Torribera mena alguns dels seus interns, acompanyats, que poden fer-hi activitats, com triar llibres o mirar alguna pel·lícula, així com també la Fundació Tallers, als quals se’ls reserva un espai especial amb ordinadors. També hi ha un club de lectura, dels diversos que es tiren endavant, adreçat als usuaris de l’Hospital de Dia dels Adolescents. I un reguitzelll de 20 infants de l’associació Rialles assisteixen a l’hora del conte i aplaudeixen contents. Fins i tot un sensesostre s’hi ha passat tardes contemplant pel·lícules a un ordinador. L’únic que necessiteu és fer-vos el carnet, que és de franc.

Canviem d’enfocament. Anem a xifres: aquesta seu compta amb 52.965 documents, 38.000 dels quals són llibres. I tot aquest maremàgnum de material és tractat amb cura i organitzat per un equip format per 9 persones: d’una banda l’Eduard Vilagrosa, nascut al Barri Llatí, d’entrada tímid i després conversador a lleure, que tot i que n’és el director, va optar al càrrec, ja que essent el primer bibliotecari, el van animar perquè es presentés a la direcció. No li desagrada la feina de gestió i agraeix també  el tracte amb la gent, que  saluda afectuosament mentre fem el passeig per la sala. Després una bibliotecària, Mar, que cataloga i prepara les petites exposicions, juntament amb l’Eduard, disseminades per  la sala. Hi ha també cinc tècnics auxiliars -ja hem presentat en Jordi, lletraferit excels-  el conserge i la dona de fer feines, que té cura que la sala llueixi i brilli sense cap bri de pols.

L’Eduard ens conta un seguit d’anècdotes divertides sobre els usuaris. Aquell que va demanar informació per contractar un detectiu privat a Granada (per a què devia ser?). Els qui confonen la biblioteca amb una botiga i volen comprar un llibre que l’ha fascinat i el volen conservar a casa. O un grup de joves que porten una  pila de llibres per vendre. O la paradeta que la biblioteca situa al dilluns de mercadillo, en què no es ven, sinó que s’hi intercanvien llibres. O la família xinesa que, havent acompanyat la seva nena a un contacontes, van descobrir que hi havia llibres en la seva llengua! Ràpidament es van fer el carnet i els van demanar en préstec. Què més podeu demanar? Trieu i remeneu que tot –o gairebé- és al vostre abast. Tots en som propietaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *