Consum responsable de drogues: oxímoron o obvietat

Col·laboracions Sanitat

El terme responsable és una mica caspós, tot s’ha de dir. Com el de civisme, igual. Però vaja, l’emprarem tot i què no ens agradi gaire. Consumir drogues és un acte que fa la majoria de gent, tot i que sovint oblidem que quan són legals també són drogues. I la majoria dels seus usos es fan d’una manera moderada, autogestionada, i sense crear-se (i crear) massa problemes. Però no sempre és així. Text: Còmic Sedó. Il·lustració: PiliParra.

Òbviament el consum majoritari és moderat, però no es dona a conèixer perquè, si alguna cosa és clara, és que en l’àmbit de les drogues la realitat i l’evidència no compten per a res. També n’hi ha qui les pren fatal. Això passa per manca d’informació, per tenir una actitud no massa convenient, o per temes que tenen a veure amb com és o està la persona. Els dos primers es poden treballar amb relativa facilitat; el tercer és difícil. Si una persona pren drogues per fer-se mal o per una situació de merda que està vivint, difícilment ho canviarà per molta informació que se li doni.

Som-hi amb el consum responsable de drogues. Doncs sí, n’hi ha i s’ha d’educar perquè n’hi hagi encara més. La primera evidència és que si creiem que tot ús de drogues és indesitjable, no podrem treballar el consum, perquè parteix d’una posició moral (a més de cutre).

Un consum responsable implicarà unes quantes coses. Primer que es pugui fer sense que hi hagi efectes indesitjables: físics (com una sobredosi) o psicològics (com ratllades desagradables). Els efectes físics es regulen amb la quantitat. La prudència ha d’anar per davant, sobretot quan es tracta de drogues il·legals perquè sovint desconeixem puresa i principis actius. Els efectes psicològics es poden controlar amb l’elecció de substàncies amb menys potència psicoactiva, i amb la cerca de moments per al consum on tenim un cert equilibri psicològic i emocional.

Si una persona pren drogues per fer-se mal o per una situació de merda que està vivint, difícilment ho canviarà per molta informació que se li doni

També s’ha de fer de manera que el consum no acabi en una addicció. I el tema no esdevé massa complicat, sempre que la droga no sigui altament addictiva, com és el cas del tabac quan passa per les tabaqueres, o substàncies com ara l’heroïna. Les drogues acostumen a provocar tolerància (com el sexe o les experiències intenses), així que el cos demana més quantitat si es vol mantenir cert nivell d’efectes. A més, tot el que ens dona plaer ens empeny a repetir. Per això, la manera d’evitar-ho és simplement gestionant el plaer i controlant el desig. De fet és el mateix que fem quan anem a treballar dilluns o quan decidim no fer sexe fora de la parella: si només actuéssim d’acord amb el plaer, no faríem ni una cosa ni una altra.

No hi ha un ús responsable de drogues si implico negativament (sense el seu consentiment) altres persones. La casuística és molta; pel meu ús de drogues barrejat amb la meva estupidesa, poden patir persones a qui no he respectat els seus desitjos (com ara que les deixés tranquil·les), puc haver tallat el rotllo a gent que m’han portat a l’hospital, puc haver agredit a uns pavos que eren de festa, puc haver provocat un accident en un vehicle o a una feina, etc.

Cal tenir en compte impactes en el medi ambient o en comunitats (especialment en països de la perifèria). Al darrere de l’ús de cocaïna, per exemple, hi pot haver desplaçament de poblacions camperoles o desforestació de l’Amazones. Igual que passa amb la carn; la indústria càrnia és la causant del 80% de la desforestació de la selva més important del planeta i la palma africana de la segona més gran. Per això (i per altres motius) el consum més responsable de carn és directament no menjar-ne.

Per acabar, parlar d’usos responsables de drogues no és fer referència únicament a les persones que les usen (tot i que sempre emprar la baula més fràgil com a boc expiatori sigui el camí més fàcil). Són imprescindibles legislacions que no il·legalitzin certes drogues perquè la guerra contra les drogues mata molt més que el seu consum. I ja sabem com va: les substàncies són legals quan les controlem al Nord (tabac, metadona, psicofàrmacs, alcohol…) i no ho són quan es produeixen al Sud (opi, planta de la coca, marihuana…).

Són imprescindibles legislacions que no il·legalitzin certes drogues perquè la guerra contra les drogues mata molt més que el seu consum

No es facilita el consum autogestionat i controlat de substàncies psicoactives quan estigmatitza a qui en pren, o es jutja la desconnexió d’altri. Sempre m’ha resultat curiós que constitucionalment s’hagin de respectar les religions, però no que et flipis prenent no sé què (es veu que hi ha desconnexions de primera i segona divisió). La doble moral que hi ha en aquest tema és perillosa. Un joc que, resumidament, ve a ser: “tu droga’t però només amb el que et dic jo”: fes-ho amb Disney, alcohol, futbol, psicofàrmacs o black friday, etc. Perquè quan una droga me la prenc jo, li diuen tòxic, però quan me la recepta la meva metgessa l’anomena fàrmac (al poder li molesta la sobirania energètica, alimentària, política, però també la de la desconnexió i el plaer).

Per sort ara hi ha organitzacions i iniciatives que donen eines perquè puguem fer-ne un ús responsable: des d’anàlisi de substàncies il·legals per poder decidir a partir de saber què tenen i en quina quantitat, materials que expliquen com consumir cada una de les drogues, pautes sobre com educar-se en el consum.

Del més difícil i rellevant no se’n parla. Si fas un ús de les drogues des de l’autocontrol i el plaer no ha de ser problemàtic. Més que la substància o el context, l’important és com ets tu. Si penses i et coneixes prou, valores com pot repercutir en tu i en els altres allò que et planteges fer, o bé ho faràs bé o bé aprendràs si la cagues. I d’això també va el consum: fer-ho fatal, prendre consciència, i passar a fer-ho amb responsabilitat. Llàstima que el capitalisme es queda només en un fer-ho fatal.

1 thought on “Consum responsable de drogues: oxímoron o obvietat

  1. Està tot molt bé, però us heu deixat parlar de l’alcohol com a droga dura. Una abraçada. Esteu fent molt bona feina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *