Tanca Melilla

Denúncies per la massacre a Melilla

Destaquem Drets

Unes 37 persones assassinades i més de 300 ferides per la policia fronterera marroquina són el trist balanç de la tragèdia humanitària viscuda a la tanca de Melilla el passat 24 de juny. Multitud de veus, també de la nostra ciutat, demanen una investigació i que s’assumeixen responsabilitats per aquesta massacre. Imatges: IRIDIA, Caminando Fronteras i Associació Marroquina pels Drets Humans (AMDH-Nador). Nota: Per dignitat i respecte a les víctimes, no publiquem cap fotografia dels cossos morts amuntegats al terra, com es poden trobar a altres xarxes i mitjans poc escrupolosos.

Molts vídeos i fotografies ens mostren els fets del passat divendres dia 24 de juny davant la tanca fronterera de Melilla on entitats com Caminando Fronteras xifren en 37 el nombre de víctimes mortals en l’intent de salt de la tanca. Això és a data d’avui, però podrien ser més (el govern marroquí assegura que ¨només¨ hi ha 23 víctimes).

Manifestació a Barcelona sota el lema ¨El racisme institucional mata¨ per la massacre de Melilla. Diumenge 26 de juny.

Brutalitat policial i responsabilitat política

La policia marroquina va reprimir les prop de dues mil persones que provaven d’accedir a la ciutat amb gasos lacrimògens, pedres i cops de porra. Una acció que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha considerat com a ¨ben resolta¨ per les autoritats marroquines.

Arran de la brutalitat policial, unes 37 persones han estat assassinades i més de tres-centes han resultat ferides, segons dades provisionals. Així mateix, les ONG han denunciat els maltractes i humiliacions que la policia marroquina ha exercit sobre les persones immigrants, a qui s’han negat a socórrer durant hores.

En imatges esgarrifoses publicades a les xarxes socials es pot veure com els agents abusen i insulten les víctimes amuntegades a terra, tot barrejant persones mortes i ferides i en part en territori espanyol.

Un dels desastres humanitaris més greus de la història de la frontera amb el Marroc

Aquest fet s’ha produït poques setmanes després dels recents acords entre el Marroc i Espanya pels quals el president Pedro Sánchez va acceptar que el Sàhara Occidental es convertís en una autonomia marroquina. En conseqüència, el govern espanyol va abandonar les històriques reivindicacions del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí.

Aiximateix, ha coincidit amb els recents nous acords migratoris bilaterals amb el govern del Marroc, que vulneren sistemàticament els drets humans (XX Reunió del Grup Permanent Hispano-Marroquí sobre Migracions de maig de 2022).

Moltes organitzacions de drets humans consideren que més que convenis de cooperació són acords criminals d’Estat.

A més aquest desgraciat incident també coincideix, casualment, en els dies previs a la Cimera de l’OTAN a Madrid. En aquesta Cimera de l’organització militar (29 i 30 de juny) es parlarà de la frontera sud d’Europa i d’incrementar la despesa militar.

Finalment, la coincidència també relaciona els fets amb la publicació d’un informe respecte al cas Pegasus sobre l’espionatge del Marroc al govern espanyol (The Guardian, maig de 2022). Però encara no han transcendit els motius ni altres circumstàncies.

El president Pedro Sánchez no ha condemnat la violència ni s’ha compromès a eradicar-la

Lloances i aplaudiments del president Pedro Sánchez a la massacre de Melilla

Molts mitjans i analistes han qualificat de sorprenents i indignants les declaracions del president del govern espanyol Pedro Sánchez, que ha dedicat elogis a la intervenció de la policia. L’única matisació posterior ha estat per dir que l’únic culpable de les morts són les màfies que trafiquen amb persones.

Aquest és un argument molt pròxim al discurs de la ultradreta de Vox (assalt violent, repel·lir, atac, màfies…), tot obviant la responsabilitat material en les morts i els maltractaments per part de la policia marroquina juntament amb la Guardia Civil espanyola. I la responsabilitat política i moral del seu propi govern.

A més a més, la seva declaració també ha coincidit fil per randa, sospitosament, amb la del partit polític del president marroquí. Per cert, ni una paraula de condol per les persones assassinades i per a les seves famílies.

El president espanyol ha defensat l’extraordinari treball de la policia marroquina i espanyola, amb les quals s’ha solidaritzat

L’ONG Caminando Fronteras, impulsada per l’activista i defensora dels drets humans Helena Maleno, ha estat molt activa en la difusió informativa i la denúncia d’aquest cas.

Helena Maleno, que és periodista, investigadora especialista en migracions i tracta de persones i autora del llibre Mujer de frontera, va estar a Santa Coloma de Gramenet l’octubre de l’any 2015. Va fer diverses xerrades convidada dins el programa Ciutats Defensores dels Drets Humans, on participa la nostra ciutat.

L’any passat es va impulsar la campanya #JusticiaParaHelenaMaleno, on es denunciava que el 23 de gener, va ser deportada i expulsada del Marroc. També es protestava per la situació de criminalització que pateix ella des de fa anys. I es reclamava el reconeixement públic de la seva feina com a defensora dels drets humans, la finalització de la criminalització, la seva protecció i la de la seva família, i la reparació dels danys ocasionats.

Entitats internacionals de drets humans han acusat els cossos de seguretat de fer un ús indiscriminat de la força i han demanat una investigació independent sobre les morts

El racisme institucional mata

La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) ha denunciat l’ús indiscriminat de la violència per gestionar migracions i pel control de les fronteres, que ha qualificat d’inhumà. A més, ha destacat que entre les identificades es troben moltes persones de Sudan i del Sudan del Sud, procedents d’uns països que pateixen un greu conflicte armat. A totes se’ls ha impedit accedir de forma legal i segura a una oficina habilitada a Melilla per poder sol·licitar asil.

Per la seva part, el Centre per la defensa del Drets Humans IRIDIA ha insistit, davant la fiscalia espanyola i la Defensoria del Poble, en que és necessari que es faci una investigació rigorosa i exhaustiva de l’operatiu policial. S’ha d’extendre als ambdós costats de la tanca, per aclarir els fets i per fer una rendició de comptes efectiva.

A Santa Coloma també el Centre d’Acolliment s’ha solidaritzat amb els víctimes i ha fet un comunicat on exigeix el final de la violència a les fronteres, l’accés a assistència mèdica i legal d’aquestes persones, la rectificació del Govern a l’hora de normalitzar tanta violència… En definitiva acabar amb tot el que genera una llei d’estrangeria racista, injusta i esclavitzadora. Podeu llegir-ne aquí el comunicat.

Protestes també de les Nacions Unides: ACNUR i OIM

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) també s’han manifestat. Han dit sentir una “profunda tristesa i preocupació” per les víctimes i han demanat revisar l’actuació policial.

En un comunicat conjunt, ambdues organitzacions han instat a les autoritats “a prioritzar la seguretat dels migrants i refugiats, a abstenir-se de l’ús excessiu de la força i a defensar els seus drets humans”. Afegeixen que la solució es troba en el respecte al que estableixen el Pacte Mundial per a una Migració Segura, Ordenada i Regular i el Pacte Mundial per als Refugiats (ambdos de 2018)

(Sense rastre de) Drets Humans a la frontera

Segons aquests acords, signats per Espanya, encara que no vinculants jurídicament, per acomplir l’objectiu de salvar vides i estalviar que s’arrisquin per arribar a un lloc segur, el govern espanyol hauria d’habilitar vies legals i segures, com visats humanitaris, o la possibilitat de sol·licitar asil a consolats o ambaixades, totalment inexistents en aquests moments.

Els CIE en qüestió

A més, qüestions tan fundamentals com la protecció d’infants migrants, el retorn segur, la reunificació familiar o la lluita contra la xenofòbia tenen un especial protagonisme. Per exemple, es fa especial èmfasi en recórrer a la detenció com últim recurs, que implica acabar urgentment amb l’ús sistemàtica de les detencions als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).

En coherència amb aquests Pactes, també s’hauria de garantir l’accés i el respecte als drets humans a la frontera sud, posant fi a les devolucions il·legals.

Frontera sud d’Europa en procés de privatització

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.