Presentació Alies Camallonga Singuerlin

Dignitat i memòria històrica

Cultura Destaquem Memòria

Ahir dimecres, a la Biblioteca Singuerlin, s’ha dut a terme l’acte: “L’infern del franquisme a Via Laietana”. Una conversa conduïda per Mariona Grau, del Grup Eirene i dinamitzadora del club de lectura de drets humans que es du a terme a Gramenet, i que va comptar amb la participació de Josep Cruanyes, fundador i coordinador de la Comissió de la Dignitat i de Sílvia Terol, companya d’Infograma i autora de la novel·la ʽÀlies Camallongaʼ. Foto: Redacció.

Fa poc més de dos mesos, Sílvia Terol presentava ʽÀlies Camallongaʼ a La Setmana del Llibre en Català. Un relat de memòria històrica, publicat per l’editorial Obrador, on l’acció transcorre a Barcelona, la primavera del 1947. Ficció i realitat s’entrellacen i ens donen a conèixer un fet històric poc conegut per a la majoria. Franco preveu visitar la ciutat i alguna gent, coneixedora de la visita, es prepara. D’una banda, un grup de maquis s’organitza per matar-lo i aconseguir, a la fi, la caiguda del règim. D’altra, la Brigada Político-Social, ubicada a la Prefectura de Via Laietana, organitza les mesures de seguretat. La història ens situa al context del règim franquista i ens mostra el paper de la resistència, activa durant tota la dictadura, i també la dura repressió que van patir resistents i la societat en general.

La prefectura de Via Laietana ha estat el nucli de la conversa d’ahir vespre a la biblioteca colomenca. Sens dubte, la descripció que ens ha fet Josep Cruanyes d’aquest centre policial corrobora que va ser l’infern del règim. Les persones detingudes patien als interrogatoris tortures i maltractes. Una situació que s’allargava força dies, on la víctima només esperava ser conduïda ja a la presó. Algunes hi van arribar a morir. Ningú no ha pagat mai per aquests fets ni tampoc l’espai ha deixat de ser un recinte policial fins i tot alguns dels torturadors han estat condecorats i han rebut remuneracions extres en període democràtic. Per això, quinzenalment, la Comissió de la Dignitat hi convoca a una concentració davant de la seva seu on denuncia aquests fets i dues persones víctimes de tortura expliquen el que han patit.

L’acte d’ahir no ha estat exempt de crítica. La iniciativa de fer-ne un espai de memòria es remunta al 2005 però l’actual ministre d’interior Fernando Grande-Marlaska ha refusat la proposta, amb l’afirmació que necessiten l’espai per a la policia. A més, els últims mesos s’han vist lloances públiques als policies de la Via Laietana. El passat mes de setembre el secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez Ruiz, afirmava que la Comissaria de Via Laietana “ha estat i és un símbol de servei públic des del qual diverses generacions de policies han contribuït i continuen contribuint a enfortir la democràcia”. Tampoc ha passat desapercebut que aquest any 2021 el Ministeri d’Interior ha previst invertir més de dos milions d’euros a la reforma i millora de les dependències. Una despesa que preocupa a la Comissió de la Dignitat perquè es pot destinar a esborrar els rastres en aquest edifici com a centre de detenció i repressió.

La Comissió de la Dignitat només vol que la Prefectura de Via Laietana esdevingui un centre de memòria i d’interpretació de la repressió com hi ha a altres ciutats d’Europa

Recollia Mariona Grau a la conversa la reflexió de Theodor Adorno, el qual entenia la literatuta del concret. Sostenia el filòsof alemany que, des de l’abstracte, amb els números i les xifres no som capaços de comprendre realment el dolor. La literatura és capaç de fer-nos reconèixer i empatitzar realment amb el dolor de les víctimes. De ben segur que amb novel·les com ʽÀlies Camallongaʼ i els testimonis que davant la prefectura narren tot el que varen patir es contribueix a reconèixer i a reparar part d’aquest dolor.

La literatura ens pot fer empatitzar amb el dolor de les víctimes

L’acte ha acabat convidant al públic assistent a les concentracions davant de la Prefectura, el primer i el tercer dimarts de cada mes. La pròxima convocatòria està prevista el proper 21 de desembre a les set de la tarda.

Josep Cruanyes i Sílvia Terol expliquen breument l’acte per l’Infograma

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *