Els discursos d’odi són inacceptables, però estan molt presents als plens municipals de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Molts d’aquests discursos del grup municipal de VOX es podrien considerar també delictes d’odi.
Les normes internacionals de drets humans estableixen que s’ha de prohibir tota expressió d’odi nacional, racial o religiós que constitueixi incitació directa a la discriminació, l’hostilitat o la violència contra un grup de persones vulnerable, cosa que se sol conèixer com a “apologia de l’odi”.
En relació amb la dicotomia llibertat d’expressió-discursos d’odi, concretament l’article 20, paràgraf 2n del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR per les sigles en anglès) indica que “Tota apologia de l’odi nacional, racial o religiós que constitueixi incitació a la discriminació, l’hostilitat o la violència estarà prohibida per la llei”. En paraules del secretari de Nacions Unides, Antonio Guterres (2019): “Combatre el discurs d’odi no vol dir limitar o prohibir la llibertat d’expressió. Es tracta d’impedir l’escalada d’aquesta incitació a l’odi cap a un fet una mica més perillós, en particular, instigant la discriminació, l’hostilitat i la violència, cosa que, com hem dit, està prohibida segons el dret internacional”.
Combatre el discurs (i el delicte) d’odi, com el de Vox al Ple municipal, no vol dir limitar o prohibir la llibertat d’expressió
En aquest sentit, la Recomanació núm. 15 de la Comissió Europea Contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) del Consell d’Europa, relativa a la lluita contra el discurs d’odi, ja recollia el 2016 la necessitat d’adoptar un compromís global i mesures concretes en aquest àmbit. Aquesta recomanació reconeix la importància essencial de la llibertat d’expressió i opinió, però que no constitueixen drets il·limitats i que s’han d’exercir de manera que no atemptin contra els drets i la llibertat dels altres.
El Pla d’Acció de Rabat sobre la prohibició de l’apologia de l’odi nacional, racial o religiós que constitueix incitació a la discriminació, l’hostilitat o la violència, agrupa les conclusions i les recomanacions de diversos tallers dels experts de l’Alt Comissariat Nacions Unides pels Drets Humans (ACNUDH) ). Defineix una prova de llindar en què el primer punt considera el context: Aquest és de gran importància en valorar la probabilitat que determinades declaracions incitin a la discriminació, hostilitat o violència contra el col·lectiu objectiu, i podria tenir una relació directa amb la intenció i/o la causalitat. L’anàlisi del context hauria d’ubicar el discurs dins el context social i polític predominant en el moment en què aquest fou fet i difós, en aquest cas en el marc de la tasca dels plens i òrgans de representació municipal.
Aturar els discursos d’odi en el context del debat municipal
Santa Coloma és una de les poques ciutats que no ha establert un cordó sanitari contra l’extrema dreta i que, a més, no ha modificat el Reglament d’Organització Municipal (ROM) per evitar que propostes que fomenten l’odi arribin a les sessions municipals.
En canvi, hem de destacar que altres municipis com el de Terrassa han fet front a aquesta lamentable situació. El Ple de l’Ajuntament terrassenc va aprovar a finals de juliol de 2023 una sèrie de canvis al Reglament Orgànic Municipal (ROM) per erradicar els discursos d’odi de les seves sessions. En concret, es modifiquen fins a cinc articles i s’hi afegeix una disposició addicional. Així, evitar promoure l’odi i la discriminació passa a ser un deure dels regidors.
A més, el ple rebutjarà qualsevol pregunta que s’hi presenti on es facin servir expressions ofensives per a la dignitat de les persones. Incomplir amb aquestes obligacions serà sancionat com una falta especialment greu, la qual cosa pot suposar per als infractors la pèrdua de tota l’assignació establerta per assistència als plens. Aquesta proposta de modificació del ROM de Terrassa la presentaven els tres partits de l’equip de govern juntament amb el Partit dels Socialistes. El Partit Popular també hi ha votat a favor, sent Vox l’únic partit que hi ha votat en contra.
El govern municipal colomenc encara no ha modificat el ROM per impedir aquest tipus d’actuacions al Ple municipal per part dels regidors de VOX.
Per això el grup municipal d’ERC a l’ajuntament colomenc ( i Jovent Republicà) va fer un comunicat el 27 de novembre passat en defensa dels drets humans i exigint accions contundents contra els discursos d’odi. Davant dels discursos inadmissibles en el plenari municipal per part de Vox que utilitza el ple municipal com altaveu per difondre missatges d’odi cap a certs col·lectius amb l’únic objectiu de trencar la convivència i generar odi, Esquerra Gramenet ha registrat davant l’Oficina d’Igualtat de Tracte i no discriminació un recull de les intervencions d’aquest partit d’ultradreta en els plenaris municipals susceptibles d’atemptar contra els drets humans.
De moment el govern municipal de PSC i Ciutadans a Santa Coloma encara no ha modificat el Reglament d’Organització Municipal per impedir aquest tipus d’actuacions.
VOX als Plens municipals colomencs
Posarem només dos exemples de l’anàlisi del discurs del grup municipal de Vox als Plens municipals de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, però cada mes als plens municipals insisteixen en els seus discursos carregats d’odi i de promoció de la discriminació fins a límits exasperants.
Molts dels discursos del grup municipal de VOX es podrien considerar delictes d’odi
En primer lloc, la discriminació cap a col·lectius LGTBI i cap als refugiats, ja que els regidors de Vox argumenten que els drets humans són «camuflats» per defensar aquests col·lectius i promouen una actitud discriminatòria contrària a l’article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans (prohibició de la discriminació per qualsevol raó) i l’article 26.2 (educació dirigida a promoure la tolerància). Això es va reflectir al ple municipal del 28 de novembre de 2023 (podeu veure aquesta intervenció a 1 h 32 min. de l’enregistrament del ple) en relació amb la moció presentada pels grups municipals del PSC, Ciutadans, ERC i PP en suport al projecte de les Ciutats defensores dels Drets Humans 2023, del qual forma part la nostra ciutat.
I com a segon exemple, dels molts possibles, el cas de la intervenció racista del grup municipal en relació amb la Moció presentada pels grups municipals ERC i PP per garantir l’atenció a les persones sense llar a proposta de l’entitat Ningú sense llar. En aquesta moció, del 18 de desembre de 2023, es manifestava essencialment l’odi del grup municipal de Vox cap al col·lectiu immigrant, contrari als articles, com a mínim, 1, 7, 22, 26 i 28 de la Declaració Universal dels Drets Humans (podeu veure la intervenció al minut 2 h 42 min. de l’enregistrament del ple).
Com planteja la normativa jurídica internacional, no podem ser indiferents contra la injustícia, hem d’actuar decididament contra els qui ataquen els drets humans i la diversitat. I ser ferms a l’hora de defensar el dret a la igualtat de tracte i no discriminació, i a la igualtat real i efectiva de totes les persones que conviuen a la nostra societat.
També podeu llegir a Infograma:
“El racisme a casa nostra” (13/01/2025)
“Què és delicte d’odi (i què no)” (23/12/2025)
