Barri Llatí

El Llatí, l’evolució d’un barri

Ciutat

El jove historiador colomenc Carlos Palacín ha presentat recentment al Museu Torre Balldovina el llibre El Llati a peu de carrer. Evolució d’un barri, el seu comerç i els moviments socials. Aquesta obra, que analitza l’origen, la trajectòria i l’actualitat del barri, va guanyar la beca 2018 per a treballs de recerca sobre la història de Santa Coloma de Gramenet. Fotos: Redacció

El Llatí no té, encara, pàgina a la Viquipèdia com si tenen altres barris, ni és el més gran, el més extens, el més poblat o el més conegut, però és indubtablement un dels barris amb caràcter propi que millor reflecteix la història recent i conforma la identitat actual de la ciutat.

Roma, Nàpols, Florència, Milà, Sicília, La Plata, Verdi… Aquest són els noms dels seus principals carrers, en retícula ortogonal, i el motiu directe del seu nom: Llatí. Ens recorda, només pel nom, al famós barri llatí de París: Le Quartier Latin. Un nom suggeridor evocador i vintage per a un barri de muntanya situat entre el Fondo, el Centre i la ciutat de Badalona, on no queda ni un solar buit per construir.

Un nom ben suggeridor

El primer que ens crida l’atenció, sobretot als que no ho coneixien d’abans, és el curiós nom del barri. I més quan es descobreix com ha anat variant en poc temps: De los Italianos, dels Italians, Latino, Llatí… Encara que al padró d’habitants de 1950 apareix esmentada la zona de l’actual barri Llati com a ¨Bòbila¨, que es referia a la bòbila de la família Casals ubicada al barri. I anteriorment hi ha referències a la zona de muntanya com ¨la Calitja¨, però aquest va ser un nom que no va tenir gaire difusió.

Durant els anys setanta i vuitanta s’alterna la denominació entre Italians i Llatí amb un paper destacat en la qüestió per part de la revista Grama i la premsa escrita diària d’aleshores. Hi ha diverses teories que s’han anat recollint al llarg del temps. Una d’elles diu que hi ha testimonis que parlen de dues famílies italianes que vivien on ara hi ha la plaça del barri. Una altra, recollida pel cronista Albert Noguera en un article a FòrumGrama, planteja que van ser decisoris els militants del PSUC en emprar el nom de Llatí com a referència al barri Llatí de París.

Finalment amb la creació de l’associació de veïns i veïnes, i el reconeixement de l’ajuntament i altres institucions, es va consolidar el nom de ¨barri Llatí¨. Encara que el seu origen, com es veu, continua encara poc clar.

De la caseta i l’hortet al suburbi d’un suburbi

Aquests són els noms d’uns dels capítols del llibre que ens descriu l’origen d’aquest assentament humà en una orografia difícil i inclinada delimitada pel desnivell del terreny que puja des del Fondo per la vessant de la muntanya de la serra de les Mosques d’Ase, part de la serra de Marina.

Fins als anys cinquanta, el barri va estar molt poc habitat: De fet, en diverses entrevistes algunes persones del barri parlen que a principis de la postguerra hi havia ¨quatre cases” o directament designaven el barri com un desert aïllat.

Les entrevistes i la recopilació de fonts orals que s’ha fet per a aquest treball suposen una font de molt interès per a futures recerques

En aquest espai van aparèixer algunes ¨torres¨ d’estiuejants, com a altres indrets de Santa Coloma. També els primers exemples de ¨la caseta i l’hortet¨ de gent vinguda de barris populars de Barcelona que es van anar barrejant amb la primera immigració. El que tenien en comú és que havien de ¨baixar al poble¨ per comprar o per qualsevol altra necessitat. La trama urbana es va conformar a partir dels anys 50 i fins llavors hi ha poca documentació oficial.

Aquí Palacín ens parla de l’arribada de les onades migratòries a partir dels anys 60, la construcció descontrolada, l’especulació i el dèficit d’infraestructures i serveis, però també de la dificultat per trobar dades sobre l’època i els censos perduts.

Plaça del Barri Llatí

Dels anys 70 als 80

El Llatí és un exemple paradigmàtic del període franquista d’especulació urbanística fins que no quedés res sense construir, màxim benefici i abandonament per part de les institucions. El resultat va ser el barri colomenc amb menys zones verdes públiques i que actualment només té una única plaça disminuïda i trossejada per la necessitat d’encabir el centre d’assistència primària, un aparcament i altres equipaments.

La política clandestina, els moviments veïnals i la repressió, ja en els últims anys del franquisme, són altres temes que també tracta l’estudi, que dona veu als protagonistes com, només d’exemple, Epi Roman, Alejo Castellano, Francisco Téllez, Montserrat Martínez, Juan Carlos Palacín i Òscar Ventura, alguns d’ells empresonats i torturats per la policia del règim.

El Pla Popular que va salvar El Llatí

Després de les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979, amb la victòria del PSUC de Lluís Hernández, es va iniciar una etapa transformadora que també va significar prosperitat comercial: L’aplicació d’algunes propostes de l’anomenat Pla Popular va portar l’asfaltat i arranjament de tots els carrers, l’escolarització dels infants (primer als barracons provisionals i després a l’Escola Ausiàs March al carrer Nàpols) i la construcció d’un ambulatori. En aquells moments l’associació veïnal no va perdre el seu activisme i a més el barri va comptar amb una nova entitat activa: el Grup de dones del barri Llatí.

Comerç i via de barri

El comerç va viure una gran puixança en aquest etapa amb molts locals i varietat d’oferta. El Llatí es va configurar com un barri residencial tranquil amb una certa ¨essència de poble¨ que ara es troba a faltar, amb vida social i recuperació de serveis i infraestructures: l’escola, la plaça del barri, el CAP…

S’observa un clar protagonisme del comerç local en el desenvolupament del barri, estretament lligat als esdeveniments socials i veïnals

Després va arribar la Barcelona olímpica que va portar, a la zona de Badalona, adjacent al barri, la urbanització del polígon industrial de Montigalà, una nova gran zona comercial de grans magatzems (no cal dir noms) i el macro centre comercial ¨Continente¨ que aleshores disposava de botigues de marca, serveis, un hipermercat i 7 sales de cinema.

¨La situació del comerç ha estat estrictament relacionada amb l’evolució del barri des del seu creixement a la posterior davallada¨

Montigalà va ser un factor determinant negatiu que va marcar el final d’una època pel Llatí. L’impacte al barri va ser definitiu per l’inici d’una davallada i una crisi del comerç de la qual ja no sortirà.

Crisi i actualitat

Segons Palacín, la crisi de 2008 no només va fer que s’enfonsés el consum dels veïns, sinó també que es reforcés la ja desequilibrada competència davant les grans empreses i supermercats que podien mantenir i oferir preus baixos malgrat la inestabilitat del mercat global. El resultat: 100 comerços tancats entre l’any 2007 i 2017, un 32% del total dels locals oberts al començament de la crisi.

A més es va aguditzar l’èxode de població majoritàriament jove. La coneguda veïna Epi Roman ho explica força bé: “La majoria dels joves van marxar perquè no podien comprar un pis a Santa Coloma, perquè la seva economia no els ho permetia. I altres perquè justament si podien econòmicament i no volien estar a Santa Coloma”.

Nous llatins i llatines

Palacín també ens diu: “El barri ha quedat en una situació d’estancament demogràfic i de davallada comercial entre tancaments i jubilacions, només rellevada per l’entrada de població estrangera. Els veïns lamenten la caiguda del comerç, vinculant-lo a la caiguda de l’activitat i valor del barri. Malgrat això es manté part de la proximitat i familiaritat entre molts veïns i veïnes”.

L’estructura econòmica del barri està limitada pel tipus i dimensió dels locals comercials i això tindrà difícil solució en un barri tan dens, estancat demogràficament i amb tan poc espai com el Llatí i amb alt risc d’envelliment progressiu.

Mentrestant, la creixent població llatinoamericana nouvinguda, de l’Equador, Hondures, Bolívia, Perú o Colòmbia ja ha començat a donar un nou caràcter ¨llatí´al barri, que va trobant el seu camí. Aquest seria un altre significat pel barri del terme ¨llatí¨, sense oblidar els nous veïns i veïnes originaris del Marroc, Xina o Bangladesh.

Finalment també s’ha d’esmentar que al llibre hi ha un interessant apartat final de bibliografia, els qüestionaris utilitzats, gràfics, dades, imatges i una llista amb un breu resum sobre les persones entrevistades.

Coneguem els nostres barris

L’interès d’aquest treball, molt recomanable, ens demostra que cal incentivar la investigació i la difusió del coneixement sobre la nostra ciutat a través de beques com aquesta o de projectes específics per algun tema i sobretot cal donar més importància a la recollida i sistematització dels testimonis orals per enriquir la història local i el patrimoni col·lectiu.

Cal rescatar la memòria oral dels barris a partir dels testimonis de les generacions protagonistes.

Mereix més atenció la recerca sobre els barris colomencs que sense dubte seran una bona aportació al coneixement més complet de la perifèria metropolitana de Barcelona: “una història d’especulacions, misèria social i urbanística i sobretot de barris i carrers construïts gràcies a l’esforç dels mateixos veïns i a les reivindicacions ciutadanes, aspectes que rarament transcendeixen i només resten a la memòria dels habitants”, com diu l’autor a la seva introducció. Uns habitants amb nom i cognoms que viuen entre nosaltres. protagonistes i que són testimonis d’uns fets, i una història social, que no s’ha de perdre i encara som a temps de recuperar, si volem.

En aquest sentit també cal destacar el llibre de la periodista Isabel Martínez El Fondo, cruïlla de cultures, Crònica urbanística d’un barri marcat per la immigració, publicat fa pocs anys també amb una beca similar. Esperem que la col·lecció continuï.


Més informació:
Barri Els italians a l’Enciclopèdia catalana.
Barri Italians per Joan Vilaseca:.
Barri Llatí al Facebook.
El llibre en pdf per descarregar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *