Infograma, gramenet

El padró: desenllaç sense solucions?

Drets

Segons ens expliquen al Centre d’Acolliment, la primera vegada que es va parlar sobre els problemes a l’hora d’empadronar-se va ser en el marc del pla participatiu creat durant el mandat de Manuela de Madre, el Pla de convivència, que més tard fou tancat amb l’alcaldia de Bartomeu Muñoz. Fa més de vint anys. I aleshores, les condicions que es marcaven des del consistori eren les mateixes que avui dia marca el web de l’Ajuntament.

Aquestes condicions impliquen que hi hagi moltes persones que viuen a la ciutat (no sabem exactament quantes, és clar) i que no tenen accés a aquest document que, tal com comentàvem a l’article publicat a Infograma, és imprescindible per accedir a molts altres serveis i posar en marxa processos de permís de residència i treball, de matriculació a escoles o d’obtenció de la targeta sanitària, entre d’altres.

Altres opcions d’empadronament

Arran de la pressió de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Gramenet, fa uns anys es va començar a tirar endavant un altre mètode per arribar a aconseguir el padró. S’obria la possibilitat de sol·licitar-lo mitjançant instància i amb l’opció d’aportar-hi altra documentació suplementària (com els rebuts de la llum o de l’aigua, o algun altre document oficial). El procediment és complex.

Si s’hi pot aportar algun documentSi no s’hi pot aportar cap document
1Presentar una instància dient que es tenen documentsPresentar una instància dient que no se’n tenen
2La persona rep una carta dient que presenti els documentsLa persona rep una carta dient que presenti documents
3Hi va amb els documentsHi va i torna a dir que no té documents
4L’Ajuntament ho valora i envia una altra carta perquè la persona hi vagiLa Policia local fa una inspecció per comprovar l’adreça
5La persona hi torna i s’empadronaLa persona hi torna i s’empadrona

Aquest mecanisme, que continua funcionant, comporta molts problemes: d’una banda, si la Policia local va a casa quan no hi ets (no avisen de la visita, ni tan sols deixen constància d’haver-la fet), el procediment es perd i cal tornar a començar; de l’altra, els terminis són excessivament llargs… poden arribar a ser de més d’un any, de manera que s’incompleix amb les normes legals que marquen un termini de tres mesos. Cal tenir en compte que l’Ajuntament utilitza el correu postal per a totes les comunicacions, en comptes de marcar uns terminis fixos.

Si s’allarguen els terminis d’empadronament, s’allarguen alhora tots els altres procediments que necessiten d’aquest document, i es perden ajudes econòmiques i processos d’assoliment de permís de treball, per exemple.

Solucions que aporta la llei

Amb tota aquests dificultat, amb la participació de la Policia local i també Serveis Socials, no se soluciona l’empadronament de la gent sense llar o d’aquelles persones que tenen problemes per fer ús de l’adreça on viuen per empadronar-se. Ens expliquem: si tu vius en una habitació en la qual la propietat no vol que consti aquest fet (i no et dona permís per empadronar-t’hi), és clar que la presència de la Policia local provocarà que et quedis sense habitació gairebé automàticament; o encara més, si treballes vivint amb una persona gran de la qual tens cura i tampoc no vol, o no li interessa, que això consti, a més de l’habitatge t’hi jugues el lloc de treball.

Per a aquests casos, la llei preveu l’empadronament sense domicili fix. Aquest procediment consisteix a empadronar les persones en una adreça facilitada per la mateixa administració («domicilio ficticio», segons la llei) per tal que qui no pugui aportar una adreça estigui empadronada en algun altre lloc del municipi. La resposta a aquesta mena de sol·licituds al nostre municipi és que no hi ha la possibilitat de padró si no és amb una derivació de Serveis Socials. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, obvia aquest pas i utilitza per empadronar l’adreça d’un centre de Serveis Socials.

Taula pels Drets de Ciutadania de Santa Coloma

Aviat farà dos anys que la Taula pels Drets va fer públic un manifest on evidenciava aquesta situació. Aquesta organització uneix més de deu entitats de la ciutat (As. Inserció Social i Laboral, l’Ateneu Julia Romera, ASAUPA’M, AUPA’M, Cáritas, Casal d’Infants, Centre d’Acolliment, Espai Obert Ca la Sisqueta, Fundació Germina, Integramenet, Maristes, Ningú Sense Llar, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca). Són organitzacions del tercer sector, que treballen amb població vulnerable, directament afectada per les dificultat d’empadronar-se.

En els seu manifest, la coordinadora feia públic aquest problema i urgia l’administració a solucionar-lo, aplicant el padró sense domicili fix, a més de reduir a 3 mesos tots aquests tràmits. I afegien un punt determinant: la falta d’informació de les diferents possibilitats tant des de l’Oficina d’Informació i Atenció Ciutadana (OIAC) i s’hi proposava la realització d’una campanya informativa als barris de la ciutat sobre el tema, a més de tenir al corrent les entitats del tercer sector.

Continuant amb la seva tasca, la coordinadora va organitzar una taula rodona el març de 2019. Hi van assistir, entre d’altres, un bon nombre de defensors i defensores de la ciutadania de ciutats diverses, a més d’organitzacions de defensa dels drets fonamentals.

La Defensoria de la Ciutadania de Gramenet

Per la seva banda, la defensora de la Ciutadania, en la presentació del seu informe, va incidir en la necessitat de solució de tots aquests problemes. Podeu veure l’acta del Ple de març de 2019 en què el va presentar aquí, o el vídeo aquí (minut 1:06:55).

A més, al desembre de 2019 va presentar, en una actuació d’ofici, una recomanació-informe en què proposava les diferents solucions que pot tenir aquest problema tan greu a la nostra ciutat. A dia d’avui, 4 d’octubre de 2020, encara no ha tingut resposta d’aquesta actuació.

Finalment, volem compartir una frase de l’informe de la defensora, una pregunta que queda a l’aire i esperem que tingui aviat una resposta: “Per què no apostem per un padró obert, acollidor, real i que constati la realitat colomenca en tota la seva diversitat, riquesa i potencialitat?”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *