Eleccions a 10.000 km

Drets

Malgrat la distància de milers de quilometres més enllà de l’oceà, les eleccions a diversos països d’Amèrica Llatina interessen també a Santa Coloma de Gramenet. Moltes persones d’origen a l’Equador o Perú han participat, des d’aquí, a les recents eleccions presidencials respectives. Enguany el calendari electoral del continent americà presenta altres convocatòries pel 2021 que ben segur tindran participació, debat i seguiment. La política internacional serà, cada cop més, també catalana i local. Foto: Redacció, cartells electorals a la Rambla del Fondo.

Amèrica Llatina en eleccions: Equador i Perú

Al carrers de Santa Coloma hem pogut comprovar la vitalitat del seguiment de la gent equatoriana que hi viu a la ciutat. Hi ha hagut campanya electoral pels dos candidats que s’hi enfrontaven i s’han penjat els cartells respectius als carrers de diversos barris. Mirant les cartelleres, podríem dir que guanyava l’esquerra equatoriana per 3 a 1.

Aquesta convocatòria coincidia, el mateix dia 11 d’abril, amb les eleccions presidencials peruanes. Unes 1.500 persones de la ciutat són nascudes en algun d’aquests dos països, Equador i Perú, el 5 % del total de població colomenca d’origen estranger.

L’Equador dividit en dos

El triomf electoral a l’Equador, a la segona volta de les presidencials, va ser pel candidat de la dreta tradicional, Guillermo Lasso. El ¨correisme¨, amb el candidat Andrés Arauz, un jove economista, va patir la primera derrota electoral des que Rafael Correa guanyés les eleccions presidencials de 2006.

Lasso és un conegut banquer i empresari conservador que participa a diversos conglomerats financers i ha agrupat un ampli espectre de l’anticorreisme més enllà del seu partit, el CREO, que només té 12 legisladors davant els 48 del correísme.

Recinte firal de Montjuïc: lloc de votació de la
població colomenca equatoriana i peruana. Foto: Redacció

Tots els vots compten

Rafael Correa, sota el lema del Socialisme del segle XXI, va governar de 2007 a 2016. Després va venir el conflictiu període de Lenín Moreno, que va ser proposat primer ¨com a succesor i que després s’hi va enfrontar políticament a Correa. Després de les persecucions al seu partit, les acusacions de corrupció i el seu exili a Bèlgica, Correa ha manifestat: ¨Si jo hagues estat a l’Equador, només amb això, l’asseguro que hauríem guanyat, però és molt difícil lluitar amb aquestes condicions i sense estructures, contra tots els mitjans de comunicació, contra tot l’Estat i contra tot l’espectre polític¨.

Malgrat no haver aconseguit la presidència, el correísme, amb el 47,5 % del vot popular, continuarà sent essencial a l’Assemblea Legislativa del país. Però la qüestió fonamental, i el que preocuparà més a partir d’ara a les nostres veïnes i veïns d’origen equatorià, serà com afrontar la terrible crisi econòmica i sanitària que pateixen, la més gran coneguda mai a la regió.

Cal destacar que una de les claus d’aquest resultat ha estat la determinant posició del moviment indígena del país, la CONAIE, que va recomanar no votar ni Arauz ni el seu rival, en protesta pels durs ajustos econòmics de 2019 imposats pel govern de Lenín Moreno d’acord amb el FMI. També va demanar l’abstenció el candidat indígena Yaku Pérez, derrotat a la primera volta.

56.000 peruans i 35.338 equatorians a Catalunya es van inscriure per votar a distància al Recinte Firal de Montjuïc a Barcelona per a les seves eleccions presidencials del dia 11 d’abril

Dreta, esquerra i confusió política a Perú

A Perú els resultats en primera volta, també del passat 11 d’abril com a l’Equador, van donar el primer lloc al candidat de Perú Libre, Pedro Castillo (19 %) davant de la conservadora Keiko Fujimori de Fuerza Popular (13 %). Sí, efectivament, Keiko és la filla de tristament famós ex-president Alberto Fujimori, actualment condemnat a 25 anys de presó per violació dels drets humans. Ara ella és la candidata favorita de la dreta i l’extrema dreta.

En canvi, Castillo és un mestre sindicalista d’esquerra, però d’un tipus d’esquerra molt singular perquè pretén revertir tots els avenços socials que tan preocupen a la dreta: està contra l’avortament, contra el matrimoni homosexual, contra la introducció de la igualtat de gènere al currículum escolar, contra l’eutanàsia… El seu programa ¨progressista¨ coincideix en bona mesura amb el de la dreta més radical. L’elecció pels peruans i peruanes de Santa Coloma, que han de votar obligatòriament per llei sota amenaça de multa, és encara més difícil que mai.

La data per a celebrar la segona volta de les eleccions, entre Castillo i Fujimori, està prevista pel pròxim dia 6 de juny. A més, a Perú enguany s’inicia la commemoració del bicentenari de la independència de l’imperi espanyol el pròxim 28 de juliol, per les tradicionals Fiestas patrias.

Serà el punt de partida per la celebració dels 200 anys de les lluites i revoltes que van acabar amb el virregnat d’aquesta, fins llavors, colònia espanyola i que ara comença el seu tercer segle de vida republicana

2021: Urnes i celebració de la independència

En aquesta primera part de l’any 2021 s’han fet ja eleccions de diversos tipus a El Salvador, Colòmbia, Bolívia i Hondures. A Xile, Argentina, Paraguai, i Mèxic estan previstes també eleccions durant el present any.

Justament Mèxic també celebra enguany, el 27 de setembre, el 200 aniversari de la seva independència i ha exclòs Espanya dels actes commemoratius. Tampoc ha estat convidada als recordatori dels 500 anys de la caiguda de Tenochtitlan, la capitat de l’antic imperi asteca.

Així es confirmen les males relacions entre els dos països després que el president mexicà reclamés fa poc, en diferents discursos, que Espanya es disculpi pels excessos que va cometre en la conquesta d’Amèrica i que no han tingut cap resposta del govern espanyol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *