corrents oceànics

Els corrents oceànics i l’emergència climàtica

Ecologia

Comencem l’any 2022 amb un article de divulgació científica a càrrec del Joan Devis, biòleg i vicepresident del Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord. Ens explica la relació dels canvis de temperatura, com la “primavera” que hem patit aquestes darreres setmanes, amb els corrents oceànics.

Fa molt de temps que parlem del canvi climàtic. L’any 1968 en Roma, una reunió de científics i polítics1 va fer palesa la seva preocupació pels canvis mediambientals que afectaven el planeta, i l’any 1972 el grup va presentar l’informe Meadows, que plantejava per primer cop els “límits del creixement“, parlant obertament de la greu crisi ecològica creada pels ésser humans i posant sobre la taula la sostenibilitat de la vida tal com la coneixem.

D’ençà d’aquells temps s’ha fet molta recerca, s’han publicat cinc informes per part de l’IPCC2, s’han dut a terme innumerables reunions de petit, mitjà i gran format, com ara les diverses COP3, i s’han realitzat milers de manifestacions, taules rodones, conferències, accions…, arreu del món. D’altra banda, els lobbys del petroli, del gas, de les centrals nuclears… continuen emetent informes sense parar, en un intent de desdramatitzar la situació i contrarestar les notícies que parlen d’aquest canvi climàtic.

“Nova normalitat climàtica”

Han passat més de 50 anys i les conclusions de l’informe es van complint una darrere de l’altra. Ara com ara, ja parlem de la “nova normalitat climàtica”, entenent-hi tot tipus d’esdeveniments catastròfics produïts per la natura.

Però res ens aturarà per continuar denunciant el greu perill en què es troben moltes de les espècies que habiten el planeta, entre elles l’espècie humana. Grans incendis, greus inundacions, llargues èpoques de sequeres, forta contaminació urbana, el problema dels plàstics, l’acidificació dels oceans… És pràcticament inabastable parlar de tots els problemes que ha generat i seguirà generant el sistema capitalista de producció.

Dit això, hi ha un perill molt especial del qual no es parla gaire, pel fet de tenir una certa complexitat científica, però que pot ser el detonant de la irreversibilitat de les condicions actuals al planeta Terra: els corrents oceànics (veure els esquemes simplificats dels corrents oceànics a la figura de portada).

Els corrents oceànics i el clima

Els corrents oceànics regulen el clima del planeta. Distribueixen la calor que arriba a les zones tropicals i tenen part en la distribució de les pluges, gràcies a uns quants factors:

  1. Els vents alisis (coneguts internacionalment com a trade winds)
  2. La rotació de la Terra i l’efecte Coriolis
  3. Les propietats fisicoquímiques de l’aigua
  4. La distribució de les terres emergides

L’origen del corrent oceànic és termohalí, és a dir, les diferències en la temperatura i salinitat de les masses de l’aigua incideixen en la densitat, i generen moviments horitzontals i verticals:

  • Si puja la temperatura, baixa la densitat (l’aigua calenta circula superficialment).
  • Si baixa la salinitat, baixa la densitat (l’aigua dolça es diposita superficialment).

D’entrada sembla fàcil d’entendre. L’aigua freda dels pols (amb més densitat), circula per la zona inferior dels oceans, mentre que l’aigua calenta de les zones equatorials (amb menys densitat), circula superficialment. La rotació de la terra fa que l’aigua superficial i calenta circuli d’oest a est, i l’aigua freda en sentit contrari, a les profunditats de l’oceà.

Els vents alisis, originats en la zona tropical, contribueixen a aquesta circulació principal de les masses d’aigua, i afavoreixen la interacció atmosfera–hidrosfera que acaba produint els diferents climes4 de la Terra.

Amb tot, no sempre el planeta ha mantingut aquesta distribució de terres emergides i, per tant, també incideixen en el circuit que mantenen actualment.

Què passa si s’alteren els corrents oceànics

Resumint: un increment de la temperatura mitjana de la Terra pot provocar el desgel de zones de Groenlàndia i de l’Antàrtida, de manera que provoqui un canvi en les condicions termohalines de l’aigua oceànica. Aquest canvi pot generar el trencament del circuit oceànic, i aquest últim trasbalsar les zones climàtiques del planeta.

De fet, no és la primera vegada que es produeix aquest trencament del corrent oceànic. Durant el juràssic i el cretaci (201 – 66 milions d’anys), les temperatures eren molt més elevades; en el carbonífer i el permià (358 – 251 milions d’anys), en canvi, eren molt més baixes. També sabem que les glaciacions produïdes a Euràsia tenen a veure amb canvis en la circulació oceànica, l’última de les quals va tenir lloc fa uns 12.000 anys5 en l’anomenat Dryas recent, a causa d’un flux sobtat d’aigua dolça provinent del llac Agassiz6, que va aturar la circulació termohalina que va provocar la glaciació de l’hemisferi nord.

La Terra ha suportat temperatures molt altes, sense gel i un nivell del mar uns 10 m més alt7, el problema actual, però, són els assentaments humans prop de la costa que implicarien migracions extraordinàries, en cas que es produís aquest trencament o canvis en el corrent oceànic i, sobretot, és del tot imprevisible saber com quedarien establertes les noves zones climàtiques, i quant de temps trigarien a estabilitzar-se.


1 Més coneguts com “el Club de Roma”.
2 Panell Internacional sobre canvi climàtic.
3 Cimera sobre Canvi climàtic de Nacions Unides. Aquest any s’ha celebrat la COP26 a Glasgow al mes de novembre.
4 Hem de recordar que un clima ve definit per la distribució anual de les pluges i les temperatures en un territori, donant pas al que es coneix popularment com clima mediterrani, atlàntic, àrtic, desèrtic…
5 Actualment ens trobem en un període interglacial.
6 Antic llac de grans dimensions situat a Amèrica del Nord (Canadà), que contenia més aigua que tots els llacs del món actual. Alguns indicis proposen que es va obrir pas a l’oceà Atlàntic per l’impacte d’un meteorit.
7 Al pliocè (fa 2,8 milions d’anys), la Terra tenia uns valors de CO2 similars als actuals i una temperatura entre 2 i 3ºC superior.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *