MTG

Encara lluitant contra l’MGF

Feminisme Sanitat

El 6 de febrer el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF). Aquesta terrible pràctica es concentra en uns 30 països africans i afecta a la diàspora immigrada arreu, també a Santa Coloma. Fotos i imatges: Fundació Wasu-UAB i FMG Prevalence UNICEF.

Les Nacions Unides estimen que més de 200 milions de dones i nenes que viuen actualment han patit aquesta pràctica. A més,al voltant de 68 milions de nenes s’enfronten a la mutilació genital femenina per l’any 2030 si no accelerem els nostres esforços per abandonar-la.

Està internacionalment reconeguda como una violació extrema dels drets humans. L’MGF perpetua la desigualtat de gènere i la discriminació, afectant seriosament la salut i el benestar de dones i nenes.

Una xacra que es pot erradicar

És una pràctica tradicional perjudicial amb arrels socioculturals fortes i ancestrals. Segons l’Organització Mundial de la Salut, comprèn aquells procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins.

L’MGF és un tema extremadament complex, sensible i polititzat. L’MGF té un gran significat simbòlic per a les comunitats que la practiquen. A l’Àfrica, es vincula amb dos valors bàsics de la cultura: el sentiment de pertinença a la comunitat i la complementarietat entre els sexes.

Segons la directora de la Fundació Wasu-UAB, la doctora Adriana Kaplan: “En algunes societats, la pràctica segueix formant part de cerimònies d’iniciació a l’edat adulta, influint directament en la construcció dels rols i l’estatus de les dones, atorgant identitat ètnica i de gènere. Transmet un sentiment d’orgull i de pertinença a grup, i es converteix en la prova física que garanteix la feminitat de la nena i l’obtenció de el coneixement necessari per poder pertànyer a la comunitat i al món secret de les dones”.

Conseqüències

Tots els tipus d’MGF comporten conseqüències perjudicials per a la salut i el benestar dels nadons, les nenes i les dones al llarg de les seves vides. La pràctica té un impacte negatiu en la salut materno-infantil, incrementant el risc de complicacions obstètriques i morts neonatals. Entre els perjudicis immediats trobem: dolor sever, hemorràgies i infeccions. A curt i llarg termini: dolor crònic, esterilitat, fibrosi, VIH i trastorns psicològics, entre altres.

Un altra pandèmia global

L’MGF es practica principalment a 30 països de l’Àfrica subsahariana, així com a parts d’Orient Mitjà i Àsia (Iemen, Oman, nord de l’Iraq, algunes regions de l’Índia, Malàisia i Indonèsia, entre d’altres). Però la migració i la globalització han portat aquesta pràctica arreu, allà on els immigrants hagin dut la seva cultura. També a la nostra ciutat.

Malgrat tot, degut als fluxos migratoris, allò que un dia fou local ara és global: l’MGF perviu a la diàspora i es pot trobar a Europa, Austràlia, els Estats Units, etc. Allà on els immigrants hagin dut la seva cultura.

FMG Prevalence UNICEF.

Prevenció i formació als agents de salut

La Fundació Wasu UAB és una organització científica d’àmbit internacional, allotjada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actua per a la prevenció de les pràctiques tradicionals perjudicials, amb especial focus en la Mutilació Genital Femenina (MGF), la cura de les seves conseqüències i l’acompanyament de les dones i nenes que la sofreixen. I treballa a través de la recerca antropològica i mèdica, aplicada a la transferència de coneixement.

“Seguia donant suport a la pràctica ja que no escoltava a ningú dient que era dolent per a la salut. Seguia sense tenir cap idea concreta del per què no s’havia de fer.” (Declaracions d’una participant als tallers de formació a Gàmbia)

La seva experiència els ha fet concloure que imposar la seva erradicació no és el camí cap a un canvi sociocultural.  Contràriament, creen resistències que promouen la seva perpetuació o deriven en què la pràctica persisteixi clandestinament. Per això consideren que els i les professionals de la salut, l’educació i l’àmbit social, així com els líders locals i religiosos es troben en una posició privilegiada per transferir el coneixement a les comunitats i multiplicar el seu efecte, gràcies a la seva proximitat, accessibilitat i universalitat.

En veu d’alguns dels participants als tallers i cursos: “Aquesta formació m’ha equipat a mi a molts altres amb coneixement per fonamentar la base i recolzar el fet que ara condemni aquesta pràctica. Hem de seguir assessorant a la gent i dient els pros i contres de l’MGF per tal que decideixin si volen o no seguir amb la pràctica”.

Aquesta fundació ha desenvolupat projectes amb diversos municipis catalans, entre els quals està Santa Coloma de Gramenet, per fer pedagogia a les famílies, formar professionals sanitaris i socials i detectar el risc en la població d’origen dels països on es practica l’MGF. A la nostra ciutat la xifra està al voltant del mig miler de dones i nenes. La cap de Sanitat, Carme Palma, va ser una de les impulsores d’aquest pla municipal i va participar també en els projectes de cooperació sobre el terreny a Gàmbia en projectes del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

Cal més educació comunitària i més inversió

El Consell General del Poder Judicial va dictar que es comptabilitzin aquest casos com a violència de gènere. La llei castiga la pràctica encara que tingui lloc fora del país i els pares i mares poden anar a presó i perdre la custòdia de les filles. Però la prohibició legal, ni aquí ni als països africans, aconsegueix els canvis socials, culturals i sanitaris per eliminar aquesta pràctica.

Davant això, la Fundació Wasu UAB va presentar, al novembre de 2019, un informe que indicava que la prevenció de la mutilació genital femenina encara és insuficient a Catalunya. Sobretot destacava la falta d’inversió en personal sanitari. Justament Catalunya és la zona de l’estat on es concentra més població d’origen d’aquests països: un 38% del total de dones i nenes.

Per això, aquest estudi planteja aprofundir en els model que es treballa en alguns municipis com Santa Coloma. Cal potenciar i donar a conèixer les bones pràctiques dels darrers anys.

També reclamen fer més formació dels professionals d’atenció primària, treballadors socials i educadors. Això és imprescindible perquè puguin abordar aquests temes amb les famílies i evitar així que viatgin amb les nenes als seus països. És més, l’experiència demostra que amb un treball de prevenció, les famílies poden viatjar sense que es produeixin aquestes pràctiques. Per la Fundació Wasu UAB, la intervenció policial i judicial ha de ser l’últim recurs.

Estem en ple segle XXI, però encara lluitant contra l’MGF.


Més informació: Dades i xifres actuals sobre l’MGF

1 thought on “Encara lluitant contra l’MGF

  1. És un tema molt complex, com es comenta, és part de la seva cultura i fins que no es pugui fer un gran treball educatiu social en el lloc d’origen ( algo difícil de gestionar desde aqui), serà molt difícil poder canviar aquests temes tan arrelats de fa segles. Aquí si que no s’ha de permetre semblant aberració però amb molta mà esquerra ja que és endinsar-se en els seus orígens i sabem de sobres el que passa quan ens volen tallar fer callar etc, allò que has vist i mamat generació rere generació. Un gran article de el qual es parla poc del tema.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *