Informació Santa Coloma de Gramenet

Esponjament ‘made in Santa Coloma’

Ciutat Ecologia Habitatge

Esponjar és deixar que l’aire penetri en una estructura, deixar espais buits. I si aquest aire va acompanyat de verd, encara millor, perquè respirarem més bé, reduirà la contaminació i la nostra ciutat serà més amable. Guanyaríem en qualitat de vida. Els plans urbanístics de la ciutat afavoreixen aquests processos o des de l’Administració local es té una altra idea del que és “esponjar”? Foto: redacció

Si ens interessa saber a què es refereixen alguns projectes urbanístics quan parlen d’“esponjar” o d’“esponjament”, podem mirar d’informar-nos a través de la xarxa, tafanejar plans urbanístics que han “esponjat” espais urbans i intentar-hi extreure a què es refereixen quan se’n parla. El que sí que podem trobar fàcilment és què significa en l’àmbit de la construcció, que es refereix a materials que augmenten de volum en el moment que s’assenten o s’assequen. Ens pot servir com a metàfora, que és en realitat d’on surt la paraula, en el sentit que apareixen forats allà on no n’hi havia. Talment com una esponja.

Tot plegat ens porta a haver d’intuir a què es refereixen a partir d’accions urbanístiques que han tingut aquest objectiu i veure què és el que s’ha fet i quin n’és el resultat. Hi ha plans dels anys trenta del segle passat que esponjaven espais fent-hi patis, per exemple; n’hi ha d’altres que enderroquen terrenys amb molta densitat constructiva i aprofiten l’espai lliure per fer-hi places, equipaments, rambles (la rambla del Raval de Barcelona n’és un exemple). En definitiva, és un procés de regeneració urbana, de recuperació d’espais. O dit d’una altra manera, un procés en el qual s’alliberen espais per generar una densitat urbana més equilibrada, que afavoreixi la vida dels qui habiten aquells mateixos espais.

Esponjar” és enderrocar edificis de quatre plantes i fer-ne de sis?

Els forats de les esponges colomenques

Santa Coloma és una ciutat amb una elevada densitat constructiva, en general. Ara bé, hi ha alguns barris on el problema és més greu, com són Can Mariner o el Fondo, en els quals aquesta densitat es pot considerar un autèntic atemptat contra el benestar de les persones que hi viuen, en els quals la qualitat de vida tant d’espais públics com privats s’allunya molt dels estàndards desitjables. Aquest fet encara s’ha fet més evident (sí, ja ho sabíem, però s’ha fet més evident) durant l’època de confinament que acabem de passar.

A la nostra ciutat s’han tirat endavant plans urbanístics que semblen just el contrari d’aquesta idea d’alleugerir de ciment els nostres espais vitals. Un exemple claríssim, i no tan llunyà, és el que es va dur a terme al Raval durant el mandat de Bartomeu Muñoz (i que, un cop aquest “senyor” va ser apartat del càrrec, es va aturar) i que va comportar l’enderrocament de totes les cases que tocaven al riu per construir-hi els edificis que hi ha ara. Un altre exemple pot ser enderrocar part de les cases del barri vell per fer-hi un pirulí de setze pisos. O és que tirar a terra cases per construir-hi edificis alts és una altra idea d’esponjar? Hi podem afegir, també de l’època de Muñoz, l’enderrocament de tota la banda nord del carrer Pirineus… i així. Segur que, si hi pensem una mica, se’ns acudiran més casos d’esponjaments en els quals no s’acaben de veure els forats de l’esponja.

Els dos primers sectors de l’eix Bruc

L’eix Bruc és una operació de regeneració urbana amb tres àmbits d’actuació al Fondo (al barri del Fons, segons el web de l’Ajuntament). El primer va ser l’enderrocament de l’antic mercat i la construcció del nou, acompanyat d’altres equipaments necessaris.

El solar que queda per edificar del segon sector, a la banda nord del carrer Liszt.

Centrem-nos en els altres dos. El segon consistia en l’enderrocament d’un grapat d’edificis entre els carrers de Bruc i Terrassa, que va tenir com a resultat un gran solar al barri, de manera que unia els carrers Joan Valentí Escalas i Liszt. D’aquest segon sector ja se n’ha executat la meitat, amb la construcció d’un edifici d’habitatges, i anomenant plaça Alfons Comin a un petit triangle que ha quedat lliure. Com que encara ha quedat un tros de solar per edificar, resten per construir 38 habitatges més a l’altra banda de la vorera del carrer. Va ser al full informatiu municipal del 5 de febrer d’enguany on es va informar la ciutadania de com havia de ser l’aprofitament d’aquest solar que resta. En aquest moment l’INCASOL (Institut Català del Sòl), que és qui ha de construir l’edifici, no ha començat les obres.

El tercer sector

Aquest sector s’ubica entre els carrers de Sant Pasqual i Circumval·lació, el que coneixem per Fondo alt, i encara està per començar. De moment, el que hi ha és un gran solar. La idea és que hi vagin més habitatges, un jardí i alguns equipaments, com el casal de barri i un centre per a infants i joves. En aquest cas el desenvolupa l’IMPSOL (empresa pública de sòl i habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona).

Aquí és on s’ubica el tercer sector del pla, als carrers Circumval·lació./Sant Pasqual.

Bob Esponja té més forats

En tot aquest pla urbanístic hi ha previstos dos espais lliures, un és l’anomenada plaça Alfons Comín, que es pot veure a la foto, un petit triangle encimentat amb una zona infantil. L’altre, que se suposa que serà més gran, està previst al sector tres, que encara no ha començat.

Segons la Llei d’urbanisme de 2012, els plans urbanístics han de reservar per a zones lliures i espais lliures públics un mínim de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre edificable, alhora que hi ha d’haver la mateixa superfície dedicada a equipaments de titularitat pública. Podem entendre, doncs, que la part d’equipaments de tot el pla ve determinada per la part del primer sector, en el qual hi ha, recordem, el mercat, la guarderia i la biblioteca (entenem que el supermercat ubicat en aquests terrenys públics no és un equipament).

La part d’espais lliures, que, en el cas d’aquest barri seria perfecte que fossin de jardins amb molta vegetació, de moment no és gaire visible, si més no, no és gaire visible de color verd. La plaça Alfons Comín, que només té executada una part, és una petita plaça encimentada. Segons el projecte, ha de ser més gran, però no tenim informació sobre si serà més verda o una continuïtat del que hi ha ara.

Pel que fa al tercer sector, el de Circumval·lació, té previst un jardí de 1.902 m2, com hem dit més amunt, però no sabem tampoc quina quantitat de ciment tindrà.

Si obrim el focus i estudiem el barri del Fondo, és evident la necessitat d’espais arbrats, de verd, de jardí. Totes les places del barri són de ciment: hi ha un espai davant del mercat, a sobre del pàrquing (no sabem si se’l pot anomenar plaça); la plaça de la Mediterrània, insuportable quan hi toca una mica el sol, i la plaça del Rellotge. En aquest sentit, l’eix Bruc era una esperança per superar tots aquests projectes i millorar, millorar en la perspectiva i també en el benestar del veïnat. Com ja dèiem més amunt, el Fondo és una de les zones més denses de la ciutat, i cal contrarestar els efectes de tantíssima població amb verd, com més millor.

Segons l’Organització Mundial de la Salut cal un arbre per cada tres habitants, com a mínim, per respirar millor a les ciutats, i un mínim de 10-15 m2 de zona verda per habitant (verda no és una plaça de ciment). No sabem quants arbres hi ha al Fondo, però ens hi juguem un pèsol que no n’hi ha 5.658, ni tampoc 169.750 m2 de zona verda, totes dues coses comptades amb el mínim. (Pots veure el nombre d’habitants a l’Anuari estadístic de l’Ajuntament.)

S’està construint habitatge nou. I sí que és cert que a la ciutat necessitem habitatge social… però això s’ha de combinar amb una ciutat habitable, digna per a les persones que hi viuen. A més, quants habitatges buits hi ha a la ciutat? Quants se’n poden restaurar? No ha estat possible treure’n una dada clara. Te’n deixem una mostra:: 5.405 habitatges buits l’any 2001, segons el web de l’Ajuntament; 2.371, segons la Generalitat i l’AMB (2011), i 988, segons la Diputació (2019).

I per acabar, ¿sabies que l’ajuntament que tira endavant un pla urbanístic està obligat, segons la Llei d’urbanisme de 2012, a presentar el programa de participació ciutadana que hagi aplicat al llarg del procés de formulació i tramitació del pla urbanístic en qüestió? Hi has participat alguna vegada?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *