Estudi Nou

Estudi9: un projecte innovador (2a part)

Ciutat

El passat mes de març publicàvem la primera part d’aquest article on explicàvem que l’edifici situat al carrer Pedró 14 havia estat la seu d’una escola. Un projecte educatiu innovador, conegut popularment com l’Estudi Nou, dut a terme per la parella Joan Manent i Maria Argelaguet, Gairebé un segle després, l’immoble salvat de l’enderroc l’any 2018 és la seu d’un nou projecte social innovador que rep el nom d’Estudi9. En parlem amb algunes de les seves protagonistes. Foto: Albert Azurmendi.

Les persones entrevistades han preferit respondre de manera anònima.

El maig de 2018 passa de ser un edifici buit a un edifici okupat. I des de llavors sempre hi ha hagut gent. Amb quina finalitat? Han canviat els motius de 2018 a 2021?

El maig de 2018 es va okupar l’espai de l’Estudi Nou, juntament amb el bloc de pisos que es troba davant de la plaça de la Vila i el local de La Caixa, amb la finalitat de protegir-los de l’enderroc que plantejava el PERI (Pla Especial de Reforma Interior), que afecta diversos immobles del barri vell de Santa Coloma. Des de llavors s’han donat diferents usos als espais: el bloc sempre ha sigut un espai d’habitatge on, primerament, algunes de nosaltres hi vam estar vivint, i fa uns mesos va cedir-se a la PAHV, de manera que ara hi viuen famílies que no tenien llar. Pel que fa als locals de la Caixa i l’Estudi9, des de l’inici van formar part del projecte social on s’ha anat treballant de forma assembleària cap a l’autogestió per cobrir les necessitats de la ciutat.

Ens podeu explicar com us organitzeu?

Ens organitzem de manera assembleària i horitzontal, és a dir, buscant el consens a l’hora de prendre decisions. Això vol dir que no prenem les decisions per votació, sinó que intentem que totes les persones participants se sentin còmodes amb la decisió presa. No sempre és fàcil perquè som moltes i, tot i que hi ha una ideologia comuna, sempre hi ha divergències, però tractem de trobar els punts en comú i adaptar-nos a les necessitats de totes dins una línia de pensament que compartim. Això és així perquè considerem que és molt important que tothom se senti còmode dins l’espai, i ho tractem com un exercici d’empatia i comprensió cap a la resta. D’aquesta manera aprenem a cedir per a evitar les dictadures de la majoria i cap mena de jerarquia ni representants.

Per una banda hi ha l’assemblea general que es duu a terme un cop per setmana, i per l’altra hi ha una sèrie de comissions, com per exemple la logística, la de comunicació o l’artística, entre d’altres. Cadascuna de les participants del CSOA (Centre Social Ocupat Autogestionat) en forma part d’aquelles amb què es troba més còmoda, i aquestes comissions tenen autonomia per decidir i actuar, sempre tenint en compte les decisions generals de l’assemblea.

Més enllà de l’okupació física, hi ha una ideologia? És una acció política?

Recentment vàrem tenir un debat sobre si ens posicionàvem o no dins l’anarquisme, ja que és la perspectiva més compartida entre les participants, però vàrem considerar que això podia significar tancar portes a altres persones que no se sentin tan còmodes en un espai amb una ideologia determinada i immòbil. Tot i això, som conscients que tenim una pràctica llibertaria a l’hora de funcionar i amb molts dels posicionaments polítics, amb els quals procurem tenir una visió amplia.

D’aquesta manera, en el nostre ADN es troben de forma inamovible certs fronts, principis o bases d’acord amb les quals ens desenvolupem tant en l’àmbit personal com en l’àmbit col·lectiu. Algunes d’aquestes bases són l’assemblearisme, l’horitzontalitat, el transfeminisme, l’anticapitalisme, el suport mutu, l’antiracisme, l’antiespecisme, la lluita de classes i l’autogestió.

Tots aquests posicionaments són tan importants que com a col·lectiu hem decidit continuar formant-nos amb la condició de ser cada vegada més coherents i així poder establir relacions inter i intra personals més saludables.

Dins d’aquests termes, l’okupació efectivament és una acció política, perquè justament aquests espais okupats són producte de l’especulació de grans bancs, acompanyats pel suport del govern actual de la ciutat, a més de fomentar la gentrificació (que expulsa de les seves llars les persones de menys recursos per afavorir la població amb més poder econòmic), de manera que es promou la desigualtat i la no equitat entre la mateixa població. Al final considerem que això fomenta la disgregació entre les veïnes i condemna aquelles persones que ja tenen més dificultats.

En resum, busquem acostar-nos a unes pràctiques llibertàries que lluitin contra tota mena d’autoritarisme i per un canvi polític, econòmic i social que trenqui amb l’ordre establert i, per descomptat, exigim el dret a l’habitatge digne.

Acció al bloc okupat on actualment resideixen famílies de la PAHV. Foto: Sergio Mas

El vostre és un projecte d’autogestió. Això que significa? Què diferència amb altres espais de joves?

El projecte del CSOA LaKasa Estudi9 és un projecte autogestionat perquè no creiem en cap classe d’estructura que es basi en relacions de poder on existeix una part que domini i una part que sigui dominada, i nosaltres entenem que qualsevol estructura institucional es basa, d’alguna manera, en relacions de poder on la part més vulnerable s’ha de supeditar a aquella part que té els recursos i els mitjans.

Les institucions es regeixen per una normativitat o modus operandi amb la qual no ens sentim identificades i, per això, vetllem per l’autonomia que ens permet autogestionar-nos, que vol dir decidir quines són les nostres necessitats i treballar per cobrir-les sense haver de dependre de cap institució que ens ordeni com hem de fer les coses. Creiem que els espais alliberats i autogestionats potencien un gran desenvolupament personal que fomenta el pensament crític i el fet d’aprendre a través de compartir coneixements.

L’autogestió és la praxi política que busca gestionar, per part de les mateixes interessades, qualsevol aspecte que ens afecti com a persones. És a dir, gestionar els nostres problemes i solucions sense intermediaris que decideixin i/o ens condicionin.

Al CSOA no volem cap mena de subvenció ni permís de cap institució pública, partit o sindicat per dur a terme la nostra tasca política i social. Considerem que l’ésser humà és suficientment madur i lliure per desfer-se de la tutela de l’Estat o qualsevol altra institució. Per això l’okupació com a moviment no busca el beneplàcit de les institucions, sinó la confrontació a través de l’acció directa a les institucions que ens volen tutelar, i com a forma de crítica a la propietat privada en un món desigual.

Per tant, com a diferències plausibles, no tenim cap agent extern que ens pugui pressionar o marcar-nos l’agenda política i sociocultural, perquè no depenem d’ells. Nosaltres entenem que l’autogestió no és només un concepte econòmic, sinó que travessa les nostres vides al no reconèixer la seva autoritat, lleis i tutela en pro d’una llibertat emancipadora en tots els aspectes de les nostres vides.

Volem poder-ho gestionar tot com a poble, des de la prioritat de construir un bloc o un centre social, fins a decidir si s’han d’invertir els recursos en educació i sanitat, en rescats a la banca o sobresous.

Alguna premsa i responsables polítics són molt bel·ligerants contra l’okupació…

No hi ha dubte que existeix un gran estigma contra les okupes. La premsa i els mitjans de comunicació s’encarreguen diàriament d’especular amb aquest terme, decidint que som una colla de ganduls que, per a no treballar, okupem la casa de la veïna quan marxa a comprar el pa.

Si hi hagués un accés igualitari a l’habitatge, és a dir, si totes i tots tinguéssim els mateixos drets, no caldria okupar els espais. Si no hi hagués cases buides ni persones pobres, no caldria okupar els espais. Nosaltres no creiem en la propietat privada i en contraposició apostem per la propietat col·lectiva i el dret d’ús. Per això, des de la Plataforma, vam proposar una gestió comunitària de l’espai amb titularitat pública i encara estem esperant resposta.

Som conscients que per a l’Ajuntament i la burgesia de Santa Coloma nosaltres som, probablement, paràsits socials, i entenem que això és així perquè mai s’han dignat a acostar-se a nosaltres per saber qui som ni què fem i, per descomptat, és molt més fàcil estigmatitzar-nos que el fet que hi hagi la mínima possibilitat que un centre on les institucions no intervinguin pugui funcionar perfectament i cobrir algunes de les necessitats del barri.

Un clar exemple d’això és un dels articles publicats a El Mirall, diari subvencionat per l’Ajuntament de Núria Parlon. El senyor Josep Maria Roca ens va responsabilitzar de les aigües fecals que s’acumulaven entre els carrers Padró i Vistalegre, mentre això ha sigut i segueix essent un problema de clavegueram que recau sobre l’ajuntament i que s’ha utilitzat en contra nostra per mantenir la dinàmica denigrant cap a nosaltres.

En tot cas, en aquest discurs mediàtic no se sol visibilitzar el caire social que molts cops vesteix els espais alliberats perquè existeix una dinàmica que pretén invisibilitzar el fet que no necessitem ningú que ens digui com hem de fer les coses i que som capaces d’autogestionar-nos i funcionar a la nostra manera.

Quines activitats dueu a terme i heu previst organitzar per al barri?

Fins abans del context pandèmic executàvem diverses activitats, algunes puntuals i d’altres en un setmanal fix. Durant els últims mesos la situació conjuntural ens ha portat a aprofitar per formar-nos, internament i com a assemblea, a través de jornades internes o el fet de permetre’ns debatre més sobre com ens volem organitzar. Creiem que també ha sigut un període en el qual hem pogut reforçar molt la cohesió grupal, i ens sentim amb molta energia i amb ganes d’estar actives i obertes al cent per cent.

Tot i que ara per ara no hi ha activitats com a tal programades a portes obertes; val a dir que, en aquest temps, s’ha aprofitat per organitzar espais tals com la biblioteca, el mercadillo gratis, el rockòdrom, el taller de serigrafia o el buc d’assaig; que són espais oberts a qui els vulgui fer servir. No obstant això, ja estem preparant activitats obertes, però estem trigant el nostre temps per poder respectar les mesures covid o perquè aquestes siguin més lleugeres.

1 thought on “Estudi9: un projecte innovador (2a part)

  1. Un gran article i entrevista, que com diuen, és molt més fàcil qualificar de ganduls que acostar-se per veure que es fa, que es proposa i que vol el poble. No fos cas que vagi a guanyar simpatia en la resta de colomencs i es quedin sense el seu trosset …… ja ens entenem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *