Fúria feminista contra les violències masclistes

Destaquem Drets Feminisme

El títol és el mateix amb què el moviment feminista encapçala el seu manifest per avui dia 25 de Novembre, la jornada per denunciar les violències masclistes i expressar la força de les dones, lesbianes i transgènere per fer-hi front, tant col·lectivament com individualment. Tothom està convocat avui dia 25, al passeig de Gràcia amb Diagonal a les 18,30 hores. No hi falteu! Text: Manifest Novembre Feminista

Els sistema heteropatriarcal en què vivim recolza sobre la violència, i especialment sobre la violència contra les dones, lesbianes i trans. Són moltes les formes en què s’expressa, des dels assassinats fins a les agressions, passant per l’assetjament, en qualsevol de les seves formes, física o psicològica; o espais, digital, obstètrica, econòmica, institucional…

Segons la darrera enquesta sobre violències masclistes de Catalunya, des de 2016 més del 64% de les dones de més de setze anys hem patit algun episodi de violència al llarg de la vida, i 23.000 dones, aproximadament, hem viscut un procés d’assetjament sexual a la feina. Es denuncien 3 agressions sexual al dia, i això que només se’n denuncia un 10%. Durant la pandèmia hi ha hagut un augment de la violència. Finalment, en els primers onze mesos de 2021 s’han produït 27 feminicidis, que se sumen als 207 dels deu anys anteriors.

Exigim la fi de les violències institucionals, sobretot l’exercida pel sistema judicial. Calen estàndards internacionals per garantir la prevenció, investigació, sanció i reparació de les violències masclistes; s’han de reconèixer totes les violències, no només la de l’(ex)parella. A més, tot el procés ha de ser gratuït i garantit.

Exigim polítiques públiques, recursos i mitjans suficients per a totes en el sistema de protecció i recuperació enfront de les violències masclistes. A tots els àmbits de l’administració i sobretot a l’educació, la salut, la justícia…

Exigim la derogació de la llei d’estrangeria per la violència institucional i masclista, per les seves disposicions racistes i patriarcals que ens violenten i ens criminalitzen com a dones migrants. Celebrem la força i salut dels feminismes decolonials i cridem a la sororitat entre dones per a fer trontollar privilegis.

Volem una societat que tingui cura de tots els cicles de la vida i doni valor a les xarxes comunitàries. Les dones grans mereixem tots els drets, amb afectes i lliures de violències. Exigim pensions dignes (amb ple reconeixement dels treballs de cures, de les feines agràries, ramaderes i pesqueres).

Continuarem actuant per aconseguir una societat totalment inclusiva per a les dones, lesbianes i transgèneres, i sense violències masclistes per les identitats i cossos dissidents i farem front a qualsevol llei que no reconegui plenament els nostres drets.

Exigim polítiques públiques d’habitatge ambicioses i estructurals que aturin definitivament els desnonaments, ampliïn el parc públic i donin suport a les experiències comunitàries de l’habitatge i que sancionin l’especulació immobiliària.

La violència econòmica i institucional està provocant un augment de les precarietats laborals, agreujades en la situació de la covid-19. Parlem de la discriminació salarial, de la subcontractació a través de contractes temporals, de les jornades parcials no desitjades, de l’atur, dels baixos salaris i de la discriminació laboral vers les dones que tenen criatures i tot això comporta un augment important de la pobresa. Aquestes situacions de precarietat no han anat acompanyades de polítiques públiques que donin suport a les persones com és l’exemple de l’escassa i minsa aplicació i desenvolupament de l’ingrés mínim vital o la renda garantida de ciutadania.

Exigim la integració immediata de les treballadores de la llar i de les cures al règim general de la seguretat social perquè siguin reconeguts tots els nostres drets com a treballadores. No acceptem més pagament en espècies ni jornades inhumanes de treball.

Exigim treball remunerat digne per a totes i també les prestacions socials quan sigui necessari que garanteixen una vida digna. És imprescindible la derogació de les reformes laborals.

Exigim el reconeixement de tots el drets laborals i socials de les treballadores dels àmbits més precaris (generalment migrades) de les cures: dels treballs essencials (salut, residències, comerç, atenció domiciliària…), del treball a les llars, de la venda ambulant i del treball sexual.

Exigim protecció efectiva de les supervivents de la tracta amb finalitat d’explotació sexual. En nombrosos sectors hi ha tracta d’éssers humans i la seva causa no és només la prostitució, sinó el tancament de les fronteres europees, les restriccions que imposa la Llei d’estrangeria i la clandestinitat obligatòria.

Vivim una situació de crisi sistèmica on els poders econòmics i polítics promouen les retallades de drets socials i polítics. Aquest embat neoliberal va acompanyat, en el nostre context més proper, de la visibilitat dels fonamentalismes de l’extrema dreta que es fomenta des de poders institucionals i econòmics, sovint vinculats al franquisme, perquè veuen perillar els seus privilegis. L’actual sistema de justícia i la violència dels cossos policials criminalitzen i estigmatitzen la protesta i la dissidència no violenta.

Diem no a la llei mordassa i exigim l’arxivament de tots els processos judicials oberts durant les mobilitzacions feministes. Cridem a la desobediència davant l’ofensiva feixista i els fonamentalismes religiosos.

Exigim la fi de la violència policial, la judicialització de la política i la criminalització del dret a la protesta. Assenyalem un sistema penitenciari que condemna la dissidència política i la pobresa i on totes les preses pateixen les discriminacions, violències quotidianes i perpetuació dels mandats patriarcals.

Exigim l’amnistia de les preses polítiques, el lliure retorn de les exiliades i la cancel·lació de totes les causes obertes al voltant de les mobilitzacions pel dret a l’autodeterminació.

Alertem que l’avantprojecte de llei de llibertat sexual fet públic pel govern espanyol, malgrat els avenços positius, podria significar un retrocés i criminalització de les treballadores sexuals/dones que exerceixen la prostitució i d’altres col·lectius ja marginals, com les persones sense llar.

Volem acompanyar la infància i l’adolescència en la diversitat afectivosexual, corporal i de gènere per tal de construir rols que trenquin amb els estereotips de gènere, que possibilitin l’exploració lliure i el creixement individual i col·lectiu.

Exigim que la defensa del dret a decidir i, per tant, del dret a l’avortament es consideri fonamental. Qualsevol tipus de penalització, criminalització o restricció no suposa altra cosa que una expressió cruenta de violència masclista institucional.

Volem decidir ser mares o no ser-ho i, per això, continuem lluitant per garantir el dret a l’avortament segur, lliure i gratuït, dins la xarxa pública de salut i garantit per al conjunt de les dones especialment per les que ara tenen obstacles (menors edat, dones en situació d’irregularitats administratives o bé amb diferents estigmes socials).

Volem maternitats lliures, respectades i sense violència obstètrica. Això ens obliga a visibilitzar els processos sexuals de les dones, inclosos l’embaràs, el part, el postpart, la lactància i la primera criança i dotar-los de drets i recursos.

Aquest 25N les feministes continuem amb l’objectiu d’enderrocar el sistema capitalista, heteropatriarcal, racista i colonial per tal de construir una societat on les dones, lesbianes i trans visquem en llibertat, sense violències masclistes i amb vides dignes. La lluita feminista s’expressa arreu del món i està més viva que mai. Des de casa nostra sentim Rojava, Xile, Mèxic, Bolívia, Colòmbia, Perú, Equador, Andorra, Argentina, Brasil, Nicaragua, Hondures, El Salvador, Palestina, Afganistan, Índia, Sud-Àfrica… sentim els batecs de les dones que lluiten arreu del món perquè són també els nostres batecs.

ENS REBEL·LEM des de les nostres DIVERSITATS: mobilitzacions, assemblees i accions d’ocupació de carrers i places. El que ens uneix és visibilitzar la fúria contra les violències masclistes i no pararem fins a ser lliures. Ens declarem comunitats d’acció i de resistència feminista i celebrem les nostres aliances, per sobre de les nostres diferències, per la vida, per la llibertat, per la comunitat, perquè volem seguir existint.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *