Imaginem Gramenet 2030 (II)

Ciutat Col·laboracions Destaquem Ecologia

Segona entrega de la sèrie de 3 articles de “ciència ficció” que començàvem el divendres passat. Joan Devis, del Centre d’Estudis de la natura del Barcelonès Nord, aprofitant les propostes sorgides en unes jornades de treball que van organitzar conjuntament amb Rebel·lió o Extensió Gramenet, ens situa a la Santa Coloma de 2030 com si totes aquestes propostes s’haguessin implementat. Como imaginem, doncs, la nostra ciutat en aquest futur proper? Text i fotos: Joan Devis

Com introduíem en el primer article, entre els mesos de juny i setembre de l’any 2019, prop de 30 persones es van reunir al local del Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord (CENBN), convocades pel grup Rebel·lió o Extinció Gramenet (REG).

Es tractava d’analitzar per sectors les mancances i necessitats de la nostra ciutat, davant dels esdeveniments climàtics que feia temps que la comunitat científica venia corroborant. S’organitzen 7 grups de treball (Mobilitat, Energia, Educació i Cultura, Residus, Urbanisme, Economia i Entorn natural), que van analitzar la situació de la ciutat i, alhora, avançar propostes per adaptar-la i fer front als esdeveniments que sense dubte arribaran.

El relat

Ens situem al juny del 2030, el grup ha decidit fer una sortida prospectiva per copsar com està la ciutat i plantejar noves accions que millorin les nostres vides. Caminaran per la ciutat a la recerca d’opinions, de crítiques.. visualitzaran els èxits o fracassos de diverses propostes, i prendran nota per portar-les a les assemblees de barris. El primer article se situava en el primer dia en què es recorrien diversos punts de la ciutat per estudiar els avenços en mobilitat, energia i educació i cultura. Avui és el segon dia

El segon dia (14 de juny de 2030 – divendres) s’han organitzat tres grups (residus, urbanisme i economia

4. Grup residus

En sortir de casa el primer que hem anotat és la distribució de contenidors al carrer. N’hi ha molt pocs, en comparació a l’any 2020. La recollida porta a porta a la majoria de barris està en marxa fa quatre anys i el sistema de rebaixes en el preu de l’IBI, per aquelles famílies que hi participen, està donant fruits.

El sistema de recollida selectiva organitzada per la nova empresa municipalitzada, ha incrementat l’eficiència del sistema (estem al 75%) i millorant cada any. Hem d’afegir que ja és habitual la reutilització d’envasos de vidre (cal portar l’ampolla de vidre per agafar-ne una altra, o pagar pel nou envàs). Ha estat un llarg treball d’educació ambiental, activisme, mobilitzacions, … per obligar a les grans superfícies a col·laborar en aquesta reutilització, tot i que algunes han hagut de plegar per l’anterior crisi, essent substituïdes per botigues locals que venen molts productes a granel, …

En diversos carrers hem observat la presència de petits tallers i obradors de reparacions domèstiques. També de reparació de petits electrodomèstics, com ara equips de música, televisors, telèfons mòbils, robots de cuina, ordinadors, … Molts d’ells són cooperatives creades per antics operaris (mecànics, fusters, lampistes, electricistes, ..) que han redirigit la seva activitat cap a un sector a l’alça que evita molts residus que eren (i són) difícils de reciclar.

Hem entrat en un bar a fer l’esmorzar i descansar una mica. Ens han ofert entrepans fets amb pa de l’Obrador, inaugurat l’any 2019, i tomàquets de l’hort de Sant Jeroni. Alguns hem pres formatge de la cooperativa «el racó del Queviure» fet a la serra de Marina i altres, entrepans vegans de productes de l’hort urbà del barri. El vi era de la Vinya d’en Sabater i les cerveses de la cooperativa Capfoguer. Hem pagat amb la moneda local (₲).

Els plàstics han reduït la seva presència en un 80%. L’episodi d’intoxicació generalitzada del 2024 en tota la zona costera oest de Sud-amèrica i la costa del Japó,per les denominades illes de plàstics, va generar la mort de més de quatre milions de persones, i prop de 10 milions afectades de malalties al fetge i ronyons. Actualment els plàstics només s’utilitzen en sectors imprescindibles o de gran importància social, com ara hospitals.

Passejant per la vora del riu hem observat un dels camions de «deixalleries mòbils» que habitualment es col·loquen estratègicament per les tardes, en les zones de passeig de la ciutat. També a la part final del Parc Europa n’hem vist un altre.

Per últim el grup a visitat el Sistema Urbà de Drenatge Sostenible (SUDS), obra iniciada fa tres anys. Comença a visualitzar-se el que serà la xarxa pública de recuperació de les aigües pluvials que permetrà la reducció de les inundacions i la reutilització o l’emmagatzematge de l’aigua. El dipòsit principal es troba sota la zona d’aparcament dissuasori del Molinet.

5. Urbanisme

L’urbanisme és l’àmbit més complexe i el grup sap que els canvis són llargs i onerosos en el temps. Una ciutat com Santa Coloma no es transforma en 10 anys, i a més els anys 2020 i 2021 la Covid va arrasar amb moltes de les idees que el grup d’urbanisme va proposar el 2019. Molts pressupostos van ser derivats a omplir deficiències socials (alimentació, habitatge, cures, …) que la mentalitat neoliberal i la corrupció generalitzada havien generat anys anteriors.

Santa Coloma va quedar englobada a l’Àrea Metropolitana (juntament amb altres municipis) l’any 2025, i el grup de treball ha observat que es prenen decisions que no són totalment aptes per a la nostra ciutat, cas de normatives que afecten dolosament a la butxaca dels nostres veïns, en una ciutat que continua sent de les més pobres de Catalunya.

Una par del grup es dirigeix a l’Ajuntament ha consultar dades i prendre notes de la situació dels projectes. S’observa una recuperació de l’acció urbanística amb un increment de l’àrea de parcs d’un 28 %, i també ha crescut força la instal·lació subvencionada al 50 % de plaques solars en edificis comunitaris. A canvi es recupera lentament la rehabilitació d’habitatges i edificis, la canalització de serveis, la reducció d’obstacles a la via pública o la millora d’espais verds.

La primera parada la realitzem a l’Espai Gramenet, local on habitualment es reuneix la Plataforma en defensa de l’habitatge (PAHV-G) que proporciona recursos jurídics, socials i de mediació, per resoldre el casos de desnonaments. En una xerrada amb els seus representants confirmen que tot i la disminució de casos, encara han d’estar molt atents als problemes d’habitatge, ja que els fons voltors i els bancs que es van apropiar de pisos durant la crisi i la pandèmia, continuen el seu vol carronyer.

En el nostre passeig observem petites àrees on s’ha esponjat la ciutat. Han desaparegut dues illes de cases al barri del Fondo i una més al Raval, substituïdes per zones verdes (finalment ha desaparegut el concepte de plaça dura dels caps dels responsables d’urbanisme de la ciutat), i fa dos anys (2028) que s’ha reprès la rehabilitació d’habitatges i edificis amb criteris d’eficiència energètica en els dos barris.

En aquests moments tots els barris tenen com a mínim un àrea de vianants en constant evolució, gràcies a les aportacions i implicacions de veïns, comerciants i entitats socials. La plantació de verd als carrers, com ara arbres, escocells amb flors, testos arbustius, … ha millorat notablement la temperatura ambiental, ajudant a suportat les onades de calor cada cop més habituals.

Per la tarda visitem l’illa de vianants de Can Mariner i ens reunim amb veïns i veïnes que ens proporcionen un llistat de reformes pendents. Entre elles la renovació d’arbres i vegetació dels carrers, el reforç de la il·luminació nocturna, o l’ampliació de l’espai de jocs infantils. També comenten que està en projecte un espai per gossos.

Urbanisme tàctic. C. Doctor Pagès

6. Economia

Una de les principals propostes de les reunions de l’any 2019 era l’erradicació de l’etiqueta “Ciutat dormitori” a Santa Coloma de Gramenet. Per fer-ho necessitàvem afavorir nous models d’activitat econòmica basats en l’economia circular i la disminució del consum, com ara la reparació de petits electrodomèstics, el reaprofitament de productes, horts urbans, espais de treball compartits, … En aquells moments l’estancament econòmic es feia evident en les dades de l’atur, la quantitat de desnonaments setmanals (entre 10 i 15), o l’increment de l’economia submergida, com ara la reparació de cotxes al carrer o les petites reparacions domestiques de lampisteria, electricitat, …

A la ciutat el PIB ha deixat de ser el paràmetre central de mesura del nivell econòmic dels ciutadans, i el grup en el seu recorregut pren dades sobre benestar social, cultura, serveis de cures, justícia, … entre la població.

El grup ha visitat al matí la cooperativa de compostatge (CoopCompost), situada en el polígon del Bosc Llarg. Amb 20 treballadors a torns i cinc anys de producció, abasteix un mercat en expansió que permet mitigar el canvi climàtic, aprofitant els residus orgànics i restes de jardineria de la ciutat.

Posteriorment ha visitat el Centre de Treball Cooperatiu (CeTreCo) situat al Singuerlin, on 12 empreses desenvolupen el seu treball en àmbits com ara, la gestió informàtica, el disseny d’aplicacions per a mòbils, el desenvolupament de la ciutat intel·ligent, el medi ambient o la rehabilitació d’edificis.

Visitem la biblioteca del Singuerlín on es concentren els cursos d’economia circular, cooperativisme, redistribució de la riquesa i noves professions, que ofereix l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord, entitat amb més de 10 anys d’experiència en la creació de cooperatives en diferents àmbits, però sobretot en el foment de l’Economia Social i Solidària. Els seus responsables ens confirmen la creació de més de 50 cooperatives en els últims cinc anys, principalment en l’àmbit de les cures, la jardineria de muntanya, l’ensenyament, la reparació, o la recuperació de materials i objectes quotidians.

Per la tarda visitem en Centre d’Ensenyament Alternatiu “Lernanto” on s’imparteixen cursos i tallers sobre banca i finances ètiques, reducció del consum, noves tecnologies (robòtica, 5G), decreixement, esperanto, … L’interès dels cursos ha generat un creixement exponencial del nombre d’assistents que s’inicien en nous models d’organització de les relacions laborals i socials.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.