Informació Santa Coloma de Gramenet

Informe de la defensora: aprenem de la pandèmia?

Ciutat Drets

El passat 31 de maig, Pepa Gonzàlez, la defensora de la Ciutadania, va presentar al ple el seu informe, que recollia la tasca dels darrers dos anys i una bateria de recomanacions. Un informe detallat, extens… que recull els problemes quotidians de molta gent de la ciutat. Malauradament, no va ser gaire ben rebut pel govern de la ciutat, fet que es va fer evident en el Ple de l’Ajuntament. Potser calen més ganes d’aprendre i millorar, encara que es tingui una majoria absoluta. Imatge: portada de l’Informe de la defensora.

Aquest document, que podeu consultar aquí, va introduït amb una exposició de què és la institució de la Defensoria, quan i com es va decidir crear-la, quin reglament estableix la seva actuació, quina és la manera com treballa i les relacions que s’estableixen a partir de la seva pertinença al Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya. També hi afegeix tot el marc legal que afecta la institució, per tal que qui el llegeixi pugui tenir una visió àmplia de la tasca que s’exerceix des de cada una de les defensories del país, també la de Gramenet.

L’informe segueix exposant com ha influït l’aparició de la covid-19 en la tasca que es tira endavant des de l’equip de la Defensoria, quin n’ha estat el funcionament en pandèmia i com s’ha treballat durant el temps de crisi sanitària. Destaca en aquest punt la feina que van dur a terme les organitzacions veïnals i del tercer sector durant el confinament més dur.

Dades de dos anys

Tant el 2019 com el 2020, la principal causa de consultes a la Defensoria han estat relacionades amb l’àmbit de serveis socials. Un bon nombre de persones que s’hi han adreçat són dones soles, de famílies monoparentals en situació de vulnerabilitat. La majoria són actuacions d’informació i assessorament.

Seguretat i circulació és el segon àmbit que ha incorporat més expedients a l’oficina. Són consultes sobre multes, sancions de trànsit, ordre públic i seguretat, que generen poques queixes i se solen resoldre amb solucions amistoses.

En tercer lloc, ha destacat l’habitatge, vinculat a les persones en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió residencial, que presenten dificultats amb les hipoteques, els lloguers o directament la falta de lloc per viure.

Finalment, sota l’epígraf de «via pública» es reuneixen des de la necessitat de plantejar actuacions urbanístiques importants fins a problemes d’accessibilitat, passant per asfaltat de carrers, renovació de voreres, enllumenat, etc.

Les recomanacions

Aquest capítol inclou una introducció de la importància que té per a la tasca de la defensora la seva interlocució amb les persones responsables membres de l’equip de govern a l’hora de fer tramesa de les seves consultes. I remarca com és de fonamental (i ho estableix el seu reglament) que la seva feina no tingui cap filtre o control que la pugui obstaculitzar.

De la mateixa manera que va fer amb l’informe de 2018, la defensora torna a recomanar una empenta a l’empadronament a la ciutat. Tot i reconèixer que hi ha hagut alguna millora, encara queda molta feina per fer en aquest sentit.

Pel que fa a l’habitatge, mostra el pas endavant que significa el Pla d’habitatge municipal, que fa poc es va fer públic, a l’hora de donar cobertura a les famílies més vulnerables de la ciutat.

Seguidament, quant a la seguretat ciutadana, planteja la necessitat de continuar amb la tasca de la policia local com a cos de proximitat que treballa a partir de la mediació i el diàleg. En relació amb les queixes sobre la via pública, la defensora lloa la tasca que han dut a terme els serveis de neteja i manteniment del municipi.

Continua amb la problemàtica que representa la relació amb altres administracions que no són la municipal a l’hora de gestionar las queixes ciutadanes. Finalment, fa un toc d’atenció en l’ús del llenguatge administratiu per dirigir-se a la població, sovint excessivament tècnic; cal un esforç d’ús de llengua clara en aquest aspecte.

Aprenentatges de la pandèmia

Pel que fa a la situació de pandèmia de 2020, destaca les dificultats per contactar amb l’administració que s’hi han viscut. La desatenció de la ciutadania a les diferents administracions ha mostrat les febleses d’un sistema davant d’una emergència. En aquest sentit es fan set grups de propostes que caldria tirar endavant:

  • Millorar infraestructures i recursos per tal que el teletreball i la digitalització permetin una atenció a la ciutadania ràpida i eficaç.
  • Incrementar la plantilla de treballadors i treballadores públiques i estabilitzar els equips professionals, especialment d’aquelles àrees i serveis municipals essencials d’atenció a les persones.
  • Abordar integralment l’alentiment i acumulació de retards que la pandèmia ha provocat i l’impacte que això té en la pèrdua de confiança de la ciutadania vers l’administració local.
  • Revisar el que s’ha fet i disposar de plans de comunicació per a situacions de crisi i emergència i dotar-los dels mitjans i recursos per fer-los efectius.
  • Reprendre la vida diària i reobrir els espais, recursos i equipaments municipals. En aquest sentit, es proposa la utilització dels centres cívics, casals i altres equipaments per contribuir a la reducció de la bretxa digital oferint espais de connexió.
  • Donar continuïtat a les iniciatives de participació ciutadana i de construcció col·lectiva sorgida de les xarxes solidàries que es van generar de manera espontània en els moments més durs del confinament per tal que esdevinguin una força i un complement a altres circuits i xarxes institucionals.
  • Finalment, promoure la confiança en la figura i la institució de la Defensoria, ja que és una institució que indica maduresa i bona salut democràtica.

L’informe acaba amb una exposició de les línies de treball de la Defensoria, millores que ha d’assolir com a servei i la participació en la xarxa de defensories de casa nostra; a més d’un repàs exhaustiu de la seva participació en diferents actes els darrers dos anys.

El ple: qui defensa la defensora?

En la seva intervenció al ple del 31 de maig, Pepa Gonzàlez va ser molt crítica amb algunes àrees de l’ajuntament, i especialment amb el tracte que ha rebut a xarxes socials. Va afirmar haver-se sentit mensytinguda, i fins i tot insultada, i no haver rebut cap tipus de disculpa.

Tots els partits de l’oposició –ERC, En Comú Podem i Ciutadans– van mostrar el seu agraïment i suport a la tasca de la defensora. Calia esperar la resposta del grup socialista. I deu-n’hi-do! Davant del toc d’atenció de la Pepa, les primeres paraules d’Esteve Serrano van ser per recriminar-li que s’hagués estès tant de temps en la seva exposició. Semblava recollir el guant llançat per l’alcaldessa que, minuts abans, havia mostrat una brusquedat innecessària per advertir la defensora sobre l’extensió de la seva intervenció.

El portaveu socialista va anar més enllà i, tot enaltint la figura institucional del defensor, va retreure que es volgués fer política des d’aquest càrrec. I va matisar que qui fa les normes és el govern municipal, perquè així ho ha decidit la ciutadania. Va venir a respondre a la defensora: «zapatero, a tus zapatos».

Tan dur i fora de lloc havia estat el discurs del portaveu socialista que els portaveus d’En Comú Podem i Ciutadans van demanar la paraula per tornar a defensar la defensora, i especialment crític va ser Dimas Gragera, que va dir que no se li podia faltar al respecte a Pepa González. I aquí va intervenir l’alcaldessa. «Le pido que se retracte, señor Gragera. No le tolero que diga que se ha faltado al respeto a la figura de la defensora de la ciudadanía, porque es mentira», va cridar molt enfadada. «No se lo tolero», va repetir més d’una vegada.

Cal preguntar-se, vist el tens debat, quin és el paper de la defensora. La Defensoria té unes funcions que estan especificades en el seu reglament corresponent, però amb un nom tan explícit resulta ben senzill entendre què ha de fer. Bàsicament, defensar la ciutadania. En l’exercici del seu càrrec, doncs, està implícit exposar quines són les dificultats que troba la gent de Gramenet davant l’administració i denunciar-ho al govern municipal i al ple.

És per tant necessari que expressi el que no funciona bé, que proposi millores, que molesti el que calgui per defensar els interessos de la ciutadania, que no sigui un càrrec plàcid per als governants. Aquests tenen la legitimitat d’incoporar o no les recomanacions, d’estar d’acord o no amb els punts de vista que faci la defensora. Però no poden, mai, retirar-li el suport necessari, ni exercir cap pressió que pugui condicionar la seva tasca, ni molt menys faltar-li al respecte. Que la defensora arribi al punt d’haver de denunciar en un ple que ha estat maltractada en l’exercici del seu càrrec dona per pensar. Que, a sobre, l’equip de govern hi insisteixi durant la intervenció al ple, encara més.

Des de l’Ajuntament no es pot pretendre buscar una institució submisa, que li faci el joc que li agrada; ben al contrari, s’haurien de mostrar orgullosos de tenir una institució crítica, que pugui exposar sense pressions els seus plantejaments i recomanacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *