Joan Vicente Castells Santa Coloma

Joan Vicente Castells, una vida de lluita i compromís

Ciutat Col·laboracions Cultura Destaquem

Publiquem article de Joan Devis, del Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord, sobre la vida i descobertes científiques de Joan Vicente Castells, gran divulgador científic amb un vessant molt important d’implicació cultural i de justícia social. En commemoració del centenari del seu naixement, en podeu trobar una exposició al Museu Torre Balldovina. Foto portada: Redacció (de l’exposició “Joan Vicente Castells, l’home de la cartera”). Resta de fotos: Joan Devis

Format en temps de la II República, a l’escalf de les Joventuts Llibertàries a Santa Coloma de Gramenet, va iniciar la seva afició a la ciència amb la lectura, entre altres, de L’home i la terra d’Eliseu Reclús, que va impactar en la seva jove i inquieta ment. L’arribada del feixisme a Catalunya l‘any 1939 acabarà forjant una ànima lluitadora i alhora compromesa amb l’alliberació de la humanitat. Exiliat el 1939 i retornat a finals de 1940, és detingut l’any 1955 per repartir propaganda contra el règim feixista, i va passar vuit mesos a la presó Model de Barcelona.

D’esperit inquiet i solidari va dedicar la seva vida a la recerca i divulgació científica, sense deixar mai de banda les implicacions culturals i de justícia social d’aquesta ciència. Paleontologia, arqueologia, geologia, botànica, història…, qualsevol branca del coneixement humà era per ell motiu de recerca i anàlisi, sempre acostant el seu coneixement al poble amb l’organització d’esplais juvenils, grups d’estudi, biblioteques…, organitzant exposicions naturistes, tallers divulgatius de ciència, visites culturals… i publicant incansablement articles científics, històrics o socials, en un bon grapat de revistes (Escobar & Nebot, 2010)1.

No podem separar el seu vessant científic del seu vessant cultural i social, quan parlem del seu llegat. Amb tot destacarem tres treballs fonamentals:

La flora fòssil de Montjuïc’2

En el seu estudi es van recollir més de 400 empremtes de plantes, es reconeixien 80 formes noves, de les quals 47 eren noves a Catalunya, i es descriuen tres hàbitats diferents: vegetació d’aiguamolls, de ribera i de baixa muntanya. En les seves conclusions relaciona la flora trobada  amb el cretaci d’Amèrica de Nord (formacions de Tuscaloosa i de Laramie).

Descobert el jaciment l’any 1961, no serà fins al 1988 que s’editarà. En els seus inicis la precarietat en la recerca i la manca de bibliografia consultable, anava retardant la publicació de l’estudi (inicialment previst per publicar-se el 1965 en el volum XIX de l’Institut Geològic de la Diputació Provincial. Posteriorment la creació del Museu Municipal Puig Castellar l’any 1974, del que fou director fins al seu tancament l’any 1986, va absorbir bona part del seu temps, tot i que anava publicant petits, però no menys importants treballs, com ara la Flora del turó de Montgat o l’estudi del Quaternari de Crespià, amb el Dr. Villalta.

En aquell llarg interval participa en les excavacions del poblat Ibèric del Puig Castellar, col·labora en el departament de Geomorfologia de la Universitat de Barcelona, en l’organització de cursets d’esperanto en el Centre Excursionista Puigcastellar o participa en la creació de l’Ateneu Llibertari de Santa Coloma el 1976. 

La flora fòssil del cretaci d’Isona‘3

Igual que anteriorment transcorren 23 anys des que comença l’estudi l’any 1979 i la seva publicació el 2002. En aquest període forma, conjuntament amb antics membres del Museu Municipal Puig Castellar, el Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord (1985), amb seu al carrer Pirineus, que tindrà continuïtat en el local del carrer Sant Josep Oriol, 5 cedit per l’Ajuntament el 1995, on està situat actualment. Amb la seva creació s’inicia la publicació del Butlletí amb articles científics i l’intercanvi amb més de 100 entitats científiques, museus i universitats de tota Europa.

En aquest treball Joan descriu 134 espècies, 13 de les quals són noves per la flora paleontològica, a banda de determinar 2 varietats i una nova combinació. El material, recollit en sis afloraments diferents, representa una flora residual del Juràssic (201-145 Ma) que fou coexistent a la d’Amèrica del Nord (Alaska, estat de Maryland…). Les mostres de l’estudi han estat exposades al Museu de Geologia de Barcelona (tancat al públic a hores d’ara).

El 1988, Joan Vicente contribueix a la memòria històrica de Santa Coloma impulsant el llibre de José Berruezo Por el sendero de mis recuerdos (1920-1939), publica Els hipogeus de Santa Coloma, el 1999, i juntament amb l’Àngel Martínez Els ibers del Puig Castellar» el 2001.

El 1991 col·labora en la creació de la revista Gramenet del Besòs on escriu assíduament diferents articles de temàtica social o històrica.

El 2002 publica Nous aspectes de la història de Santa Coloma de Gramenet I i el 2003 el volum II, on deixa constància d’una nova forma de narrar la història a partir dels moviments socials, entitats, agrupacions…, deixant a banda el típic relat de les classes dominants. L’estiu del mateix any li notifiquen l’expropiació de la seva casa del carrer Pirineus i, al desembre l’informen de la concessió del Premi Ciutat de Santa Coloma, premi al qual renunciarà per deixar palesa la seva disconformitat.

El solar gramenenc4

Treball que resumeix tota una vida dedicada a la paleontologia i la geologia, on es descriu pas a pas la configuració del relleu actual de l’àrea de Santa Coloma i terrenys adjacents.

Els treballs d’anàlisi dels fòssils recollits al carrer Sant Jordi o el Molinet de Santa Coloma de Gramenet, del turó de Montgat, de Badalona o de Montcada, van permetre plantejar una nova proposta sobre la història geològica del denominat solar gramenenc, que reformulava les diverses propostes que a finals del segle XIX s’havien fet (Almera, 1887)5

Inicia el relat de la nit dels temps fa uns 500 milions d’anys en l’època siluriana, on Catalunya i bona part d’Europa constituïen un profund fons marí. Les grans pressions originades pel moviment de les plaques tectòniques originà l’aixecament d’un gran batòlit granític. Posteriorment en el període Permià-Carbonífer, durant l’orogènia Herciniana (300 Ma), es formarien la serra de Collserola i la serra de Marina.

A principis del Miocè (fa uns 10,5 Ma), completada l’orogènia Alpina amb l’aixecament dels Carpats, Alps, Apenins i Pirineus, comencen els canvis en el solar gramenenc. Les fortes pressions tectòniques fragmenten el basament granític, originant les depressions del Vallès i el Penedès i l’aixecament per la part del Besòs.

Durant el Tortonià (7 Ma) aquestes depressions permeteren l’entrada d’aigua marina que es convertirien en llacs d’aigües salabroses primer i dolces posteriorment. En aquesta època hi vivien a les vores dels llacs, tota una fauna d’origen africà: antílops, giràfids, èquids, rinoceronts… (García, 2001)6

El sobreeiximent de les aigües en forma de cascada de les aigües, donarien pas a un riu Besòs de poc cabal que començava a prendre vida i que desembocava prop del turó de Montgat. Més tard, durant el Plistocè (2 Ma), gràcies a les aportacions de sorres i graves o la formació de maresmes i llacunes el Besòs  modifica cap a l’est el seu curs (Vicente, 1963)7.

El seu llegat

El Centre d’Estudis porta diversos anys ordenant, revisant i catalogant el seu llegat científic i el dels socis de les diverses seccions del Centre, recollits al llarg d’uns 70 anys. El desembre de 2020 hi constaven 17.500 registres de materials (arqueologia, fauna, flora, malacologia, minerals, paleontologia, roques…) i més de 10.000 registres de bibliografia (Devis, 2021)8. Amb tot, queden encara més de 3.500 mostres de material i unes 5.000 referències bibliogràfiques per catalogar, treball que s’està realitza actualment.

Pòster exposició: Joan Vicente Castells, l’home de la maleta

En un esforç addicional hem aconseguit que aquestes dades siguin consultables en internet en quatre idiomes: català, esperanto, castellà i anglès.

No menys important és el seu llegat cultural. Les seves publicacions relacionades amb la història local, les seves contribucions a les revistes del moviment llibertari, la creació de biblioteques, ateneus, les obres divulgatives de justícia social… són un referent de la nostra ciutat a les quals hem volgut apropar-vos en el centenari del seu naixement.


1 Escobar, Josep & Jordi Nebot (2010). Primera aportació a la bibliografia sobre història natural de Joan Vicente Castells (1921-2010). Butll. Centre d’Est. Natura B.N. VIII(2):109-128.
2 Vicente Castells, Joan (1988). La flora fòssil de Montjuïc (Barcelona). Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord. Santa Coloma de Gramenet.
3 Vicente Castells, Joan (2002). Estudi morfològic de la flora cretàcica d’Isona (Pallars Jussà). Institut d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord. Núm.: 2. Santa Coloma de Gramenet
4 Vicente Castells, Joan et al. (2002).  Nous aspectes de la història de Santa Coloma de Gramenet I. Grup d’Estudis Històrico-Socials Gramenet del Besòs. Pàg. 9-52. Santa Coloma de Gramenet.
5 Almera i Comas, Jaume 1887). Mapa geològic de la província de Barcelona. 1/100.000.
6 García Fernández, David (2001). Estudio descriptivo de las vértebras cervicales, Atlas y Axis de Aceratherium incisivum (Kaup, 1834). Butll. Centre d’Est. Natura B-N., V(2):123-138.
7 Vicente Castells, Joan (1963). “Geomorfología de la cuenca del rio Besòs y su regimen de crecidas”. Revista Puig Castellar IX. Santa Coloma de Gramenet.
8 Devis Ortega, Joan (2021). “El patrimoni museístic del Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord (CENBN)”. Butll. Centre d’Est. Natura B-N., 32:181-196. Santa Coloma de Gramenet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *