‘Konkordia’, una nova harmonia necessària

Cultura Destaquem Feminisme

Konkordia és un grup musical conformat per set dones joves de Santa Coloma que han unit les veus, els coneixements artístics i la conscienciació social per donar altaveu a qui no en té i reivindicar el paper i la lluita de les dones al present i al llarg de la història. A poc a poc es van obrint pas en el panorama cultural colomenc i actualment han estrenat Que no se borre, la seva primera creació artística convertida en single i en videoclip. D’elles i del seu art, doncs, parlarem al llarg d’aquest article. (Text: Aitor Dorado)

Per fer aquest reportatge, em vaig citar amb Konkordia al Mas Fonollar. Un cop vaig entrar-hi, vaig preguntar a les responsables del Mas on les podia trobar i em van contestar “No les sents? Guia’t per les veus i les trobaràs”. I efectivament així va ser. Konkordia estava assajant al pis de dalt i la seva harmonia de veus arribava fins a baix del tot. Vaig seguir les veus i allà eren, assajant animades una cançó. Quan la varen acabar, em van donar la benvinguda i ens vam seure en semicercle, format assemblea, per fer la conversa a partir de la qual he fet aquest reportatge.

Integrants, origen i concepte

Konkordia és un grup musical creat per set joves colomenques molt arrelades a qualsevol forma d’art i també a la seva ciutat, Santa Coloma de Gramenet. Set noms i set històries de les quals us parlarem a continuació. D’entre les integrants es troben Ariadna Montoro, Ariadna Garrido, Gladys, Sandra, Ainhoa, Bet i Carla, que estan lligades al teatre musical a partir de diferents experiències artístiques. A més d’aquesta formació o vinculació teatral i/o musical, moltes d’elles cursen o han cursat diferents estudis de gran rellevància per a la societat com educació social, educació infantil, filologia, antropologia i infermeria.

Una gran majoria de les integrants de Konkordia prové d’un altre projecte en paral·lel anomenat La Màscara de Talia, vinculat a la branca del teatre musical i que va néixer d’un intercanvi que va acabar derivant en un conjunt d’actuacions musicals que van donar pas a aquest projecte. Sobre com, a partir d’aquest primer projecte, va sortir aquest altre paral·lel del qual estem parlant ara, elles recorden una actuació que van fer el 8 de març del 2020 a la plaça de la Vila. Va ser una reivindicació plena del feminisme i va tenir una bona acollida, de manera que van decidir crear Konkordia a partir d’allò. A aquest nou projecte es van incorporar algunes noves integrants que no eren a La Màscara de Talia, com per exemple la Carla, que té molts coneixements en el camp musical.

Logotip de Konkordia

L’objectiu que principalment buscaven i busquen amb Konkordia és “donar veu a set dones damunt d’un escenari”. Quan se’ls pregunta què s’hi pot trobar, doncs, una persona a un concert d’aquestes set joves elles responen que busquen cantar “tots els camps possibles de la música”, encarant cançons reivindicatives, però també d’una altra índole. Normalment, asseguren, s’adapten al tipus d’acte en què participen: si és reivindicatiu canten cançons més reivindicatives i rebels, mentre que si és més festiu llavors poden cantar tota mena de cançons per tal d’animar el públic, al qual busquen fer en tot moment partícip del concert. “Intentem transmetre bon rotllo, aquesta unió que tenim”. Tot i així, consideren que hi ha temes que són inamovibles, com per exemple “La nit és nostra” o “Les criades” del grup Roba Estesa.

En aquest moment de la trobada se’ls va preguntar “per què Konkordia?”. Llavors es miren i una d’elles, sota el consens i aprovació de les altres, explica l’origen del seu nom. Afirmen que buscaven un “nom que ens representés”. Així doncs, van decidir fer una pluja d’idees i, a més, en diferents llengües. Finalment van trobar una paraula llatina anomenada concordia, la qual vol dir “harmonia”. Els va agradar i la van agafar, canviant, però, la lletra c per una k, amb l’objectiu de donar-li un caràcter més reivindicatiu i de fer un petit homenatge a Santa Coloma, que popularment es coneix sovint per Santako. Amb aquest nom, afirmen, ho van veure clar, ja que representava l’“harmonia musical” que juntes creaven i també l’“harmonia de grup” que les caracteritza.

Projectes que han dut o que duran a terme

Konkordia ha dut a terme més d’una actuació a diferents espais als quals donen les gràcies per haver-les acollit des del primer moment. Un d’ells és el Bar Línea 1, prop del Mercat Sagarra, on sempre les han acollit per a cantar. Un altre espai en què normalment han actuat, i també com a Màscara de Talia, és el Mas Fonollar, en què destaca una última actuació que van fer el 30 d’octubre d’aquest any pel Festival La Lanzadera, autogestionat i dirigit per diferents artistes colomencs i colomenques com Laura Lázaro i El Barbo, entre d’altres. Konkordia també mostra agraïments al Mas, que els ha cedit sempre els espais per assajar i han mostrat en tot moment interès en tot el que feien. En tercer lloc, també són destacables les actuacions de la CIBA, l’última de les quals va ser el 25 de novembre, en el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència Contra les Dones. Per a la CIBA també, van col·laborar a la Festa Major de Santa Coloma, actuant al Violeta Festival que es va celebrar al pati de l’Escola Fray Luis de León. Les set joves artistes afirmen sentir-se molt contentes d’haver-hi participat per tot el que significa i també perquè van actuar per primer cop a la festa major. “El grup està enamorat de Santa Coloma”, afirmen totes elles.

A més d’aquests espais, també han fet actuacions a altres llocs com el Casal Jove de Ciutat Vella. També, al Carro de Baco van presentar Ella, una representació en format més teatral on mostren a diferents dones en diverses situacions. Ella es tornarà a fer altre cop, amb algunes modificacions respecte a la primera actuació, el 6 de febrer del 2021 a Carro de Baco. Per últim, recentment han actuat a l’obra teatral Cómeme el coco, negro, que s’ha fet el dia 20 de desembre al Teatre Sagarra per a La Marató de TV3.

Que no se borre

“El que han fet les generacions anteriors, continua. La lluita continua”

Konkordia va participar mesos enrere a un concurs d’Instagram de cançons pròpies, que van guanyar amb una cançó de caire romàntic. El premi del concurs era que farien un videoclip de la seva cançó. Tot i així, Konkordia no volien gravar el tema que va guanyar, de manera que van començar a buscar diferents temàtiques per fer una altra cançó de cara al videoclip. Fent recerca es van voler basar en la història de Les Tretze Roses i, d’aquí mateix, neix el seu primer tema i videoclip Que no se borre, el qual es pot trobar a totes les plataformes musicals. “Volíem deixar un missatge molt clar i molt concís —afirmen—, la lletra està feta a consciència”. I realment és cert, ja que com bé afirmen les set joves artistes de Santa Coloma, a la lletra de la cançó es poden veure fragments de cartes de Ees Tretze Roses: “a mí no me tiembla la mano al escribir”, “las personas buenas no guardan rencor”, “voy a morir con la cabeza alta, solo por ser buena”, “vamos orgullosas a la muerte” o “que mi nombre no se borre nunca de la historia” són alguns dels exemples.
Contentes amb el resultat, les artistes afirmen que en un principi els va fer respecte tractar aquest tema per tot el que significava. A més, van comentar la curiosa anècdota que la idea de treballar a la cançó aquesta temàtica se’ls va ocórrer el dia 5 d’agost del 2020 i que fent recerca de la història de Les Tretze Roses van descobrir que van ser afusellades un cinc d’agost també.

Si ve la cançó planteja un missatge reivindicatiu i en favor de la memòria històrica, en l’àmbit artístic es deixa entreveure la varietat de gustos i dominis musicals que engloben aquestes set artistes juntes. A la primera part de la cançó cada artista va cantant de manera tranquil·la i harmoniosa majoritàriament els fragments de les cartes de les Tretze Roses per ajuntar-se al fi les set veus a la tonada. En canvi, a la segona part, aquesta harmonia passa a ser de sobte una mena de ritme urbà, de rap, amb un missatge més reivindicatiu i més fort i convincent en el to. “No volíem que musicalment fos repetitiu —expliquen—, volíem variacions rítmiques, melòdiques”.

Tècnicament, les set joves agraeixen la col·laboració de totes les persones que es van involucrar en la gravació de la cançó i, posteriorment, del videoclip. Rient, recordaven com el dia de la gravació del videoclip anaven molt nervioses per a després sortir encantades, ja que les persones que treballaven amb elles els van donar un suport molt satisfactori i les van fer sentir-se còmodes. Sobre el resultat aconseguit, no ho dubten, per unanimitat totes diuen sentir-se “molt orgulloses”.

Cartell del single i del videoclip Que no se borre.

Art i dones artistes

“La cultura és un dret, tant fer-ho com assistir-hi i veure-ho. Cal donar-li una oportunitat”

Atès que era davant de set noies joves que, segurament com jo, tindrien les seves inquietuds sobre el món actual, els vaig voler plantejar dues temàtiques per tal que elles en donessin una opinió, basant-se en la seva experiència.

Primer, es va plantejar com veien actualment l’art. Totes elles ho tenien clar, l’art s’ha de renovar, fent “coses noves, no les de sempre”, ja que ho necessita per “donar cabuda a altres tipus i formes d’art”. Atès que són un grup que està començant a moure’s en el món musical i cultural, per unanimitat Konkordia aposta pel foment dels i les artistes locals. A partir d’aquí, el grup lamenta les traves burocràtiques i econòmiques que molts cops s’han trobat a l’hora de fer o de plantejar actuacions en un lloc concret. Afirmen que de vegades han sentit manca de suport institucional, tot i que municipalment sí han comptat amb l’ajut d’entitats o organitzacions com el Mas Fonollar o La CIBA, entre d’altres. “No es dona tot el suport local que s’hauria de donar”, afirmen, argumentant que “moltes vegades s’agafa més artistes de fora” per a segons quins esdeveniments.

En meitat del debat, elles van arribar a la conclusió que a això s’uneix una estigmatització social cap a la cultura, qüestió que va plantejar diverses reflexions. “Moltes vegades —expliquen Konkordia— es promou molt el concepte de ‘per amor a l’art’, quan cal valorar l’art, en comptes de buscar que sigui gratis”. Tot procés artístic, corroboren, comporta molt de temps, de manera que no deixen de ser hores de feina a valorar. “Han enfocat l’art com a hobby i no com a ofici” conclouen, alhora que afirmen que a vegades “se li dona més valor a una cosa que a una altra” quan realment cadascuna té la seva pròpia identitat. Totes set valoren que l’art és un “ofici molt precari” malgrat la importància que té. “Per exemple —van dir—, durant la pandèmia es va corroborar l’ajut que suposava per a la salut mental, qüestió que avui dia està cada cop més sobre la taula”. Segons elles, s’ha de fer una aposta per un art social i de valors, alhora que ha de ser més accessible, pensant en les noves generacions. “Hi ha moltes persones joves que no van als teatres” expliquen, i això és per uns preus que no són accessibles per a tothom (pensant en aquella gent amb dificultats econòmiques, per exemple) i també a una certa manca de difusió. Així doncs, des del seu parer aquesta és la situació de l’art actualment, i sobretot de l’art que duen a terme artistes que socialment no són gaire coneguts o reconeguts.

“Es desvaloritza molts cops el treball d’una dona en aquest àmbit”

Violeta Festival, Festa Major de Santa Coloma 2021.

Sobre què suposa ser dones de la seva edat i començant al món de l’art, va donar molt a parlar. “És complicat —reflexionen—, som les més jutjades i invisibilitzades (…) es veu la base del sistema patriarcal”. Expliquen que “hi ha més dones que estudien música en comparació amb els homes, però se’ls escolta més a ells”. Alhora que elles defensen el projecte Konkordia com donar veu a set dones a sobre d’un escenari, tot i no viure-ho en primera persona, a diferents festivals o esdeveniments han percebut que s’ha contractat a una artista per tal de donar bona imatge, fent veure que “tenim un grup de dones al nostre equip” quan tot i així no se’ls proporcionen les mateixes oportunitats perquè, per exemple, de vegades han de tocar a una hora en què hi ha menys públic. Segons el grup colomenc, s’ha de valorar més el treball i no qui ho fa i a quin gènere pertany.

D’altra banda, afirmen que s’acostuma a “jutjar més el treball d’una dona que el d’un home” i que “al carrer i a l’escenari et sexualitzen”, especificant així la influència que continuen jugant avui dia els rols de gènere. Tot i així, són conscients que “dintre del col·lectiu oprimit tenim els nostres privilegis”, en referència al fet que no pertanyen a altres cultures, per exemple, per tant no pateixen situacions com el racisme i moltes altres més exclusions socials encara vigents, malauradament. Per a acabar amb aquesta reflexió, Konkordia va acordar conjuntament que la millor frase per a acabar aquest debat és una de Simone de Beauvoir que citen a la seva cançó Que no se borre i que afirma: “on n’est pas femmes, on le devient” (no som dones, ens hi convertim).

“Les unes som inspiració de les altres”

Per acabar d’entendre què significa Konkordia i totes i cadascuna de les set joves artistes colomenques que s’ajunten per, en harmonia, donar-se visibilitat i també veu a qui no la té, caldria anar a les seves arrels per acabar de comprendre-ho. Anteriorment, havien afirmat que la cultura havia de ser canviant, variada. Aquesta opinió queda corroborada en escoltar la seva cançó Que no se borre, on més d’una tipologia musical conviu amb una altra dintre del mateix tema i en correcta harmonia, sense destorbar-se la una a l’altra.

Per entendre aquesta heterogeneïtat que ofereix el grup, cal anar a les seves referències artístiques, que sumant les de cadascuna creen un collage força variat i ric de gustos i que explica a la perfecció el perquè del seu art. Així doncs, les seves principals referències juntes són l’artista colomenca Queralt Lahoz, seguida de la pianista Clara Peya (“reivindica a través de l’art la salut mental, especialment”), els grups Tribade i Roba Estesa, el grup generacional infantil Les Macedònia, Rozalén, Ana Belén, Sílvia Pérez Cruz, Rosalía, Amaia Romero (“perquè ella és així i si t’agrada, bé; i si no, també”), Ariana Grande, Whitney Houston i Gatta Catana. També inclouen artistes masculins com Bruno Mars, Shawn Mendes i Justin Bieber (“és autodidacta, ha après a tocar instruments des dels quatre anys”). A més de referències musicals, han volgut incloure dues literàries que tenen molt pes per a elles: Federico García Lorca (de qui van fer una representació de l’obra La casa de Bernarda Alba) i Carlos Ruiz Zafón (de qui recorden especialment i amb molta cura Marina).

Així doncs, parlar de Konkordia és parlar d’un grup musical creat per set artistes colomenques que són molt diferents entre si, però que han unit en harmonia el seu art, la seva reivindicació i conscienciació comuna i, a més, l’amistat de caminar juntes durant tants anys i vivint diferents experiències, a més de les que els falta per viure. Com bé s’ha pogut veure al llarg de l’hora i mitja de conversa, tenen les idees molt clares i una capacitat de crítica social molt útil de cara a tractar i visibilitzar diferents qüestions que avui dia ens afecten. A tot això, cal incloure la motivació que mostren per a experimentar amb l’art, unint el que cada una sap fer o domina més que la resta. Una varietat i riquesa musical i teatral que s’ha vist als diferents projectes que han dut a terme com al seu nou tema Que no se borre. Per tant, de cara a l’any que ve hauríem de seguir allò que fan, seure a veure-les; gaudir del seu art, de la seva reivindicació, de la seva llibertat i de la seva enèrgica joventut, i després aplaudir-les i valorar aquesta cultura que moltes vegades tenim tan a prop i que deixem de banda per una altra que està més a l’abast de tothom i que no ens recorda les arrels i els orígens dels quals provenim i que no hauríem d’oblidar mai si realment volem conservar la nostra pròpia identitat i llibertat.

Una altra imatge de la representació d’Ella que van dur a terme fa pocs mesos a Carro de Baco.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *