La cruïlla oblidada

La cruïlla oblidada del barri Llatí

Ciutat

A la nostra ciutat hi ha diversos espais oblidats per la planificació urbana, però un dels exemples més singulars és la cruïlla entre els carrers Rafael Casanova i Doctor Pagès. Text i fotografies: Redacció.

Entre els populosos barris del Fondo i el Llatí, en la intersecció entre els carrers de Rafael Casanova, Doctor Pagès, Mn. Camil Rosell i Nàpols, hi ha una cruïlla en forma d’estrella irregular, amb 5 potes, que es tot un gran exemple de mala o de nul·la planificació urbanística.

Aquesta cruïlla està oblidada pel temps i els arquitectes, però no per la seva insignificança o per que la seva ubicació sigui marginal, que no ho és. Al contrari, hauria de ser una cruïlla d’importància perquè es troba situada a prop de l’estació de metro, adjacent a l’anella viària conformada per la rambla de Sant Sebastià i a pocs metres del c. Irlanda, que també és un eix principal de circulació, just al costat de la plaça Vilaseca. Voreres estretes, sense semàfors i amb passos zebra semiesborrats i, per més complicació, amb força pendent inclinada cap al c. Nàpols i el c. Mn. Camil Rosell.

Potser caldria, entre altres coses, posar una barana entre els carrers de Mn. Camil Rosell i de Rafael Casanova, per ajudar a la mobilitat de qui ho necessita.

Per als vianants no és fàcil creuar aquest espai i tampoc per als vehicles

A més al voltant d’aquesta fantàstica cruïlla no falten equipaments públics que li haurien de donar més rellevància, com les escoles Serra de Marina i les escoles bessones Rosselló Pòrcel i Salvat-Papasseit, l’edifici d’oficines municipals del c. Rafael Casanova 85, les oficines del Servei Català d’Ocupació de la Generalitat i la de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor- OMIC. I fins i tot les oficines del Servei d’Educació i l’Escola d’Adults a la rambla de Sant Sebastià. A més hi ha, a tocar de la cruïlla, un restaurant, una perruqueria, comerços, tallers, dos supermercats i un gran aparcament subterrani de Gramepark sota la mateixa plaça Vilaseca.

Qui ha dissenyat o permès un espai tan disfuncional?

La realitat per als vianants és ben trista, perquè resulta difícil saber per on passar per a qui vagi des del Fondo cap al c. Irlanda per Rafael Casanova, si ha de travessar pel mig d’un espai indefinit ple de cotxes aparcats en bateria que obstaculitzen el pas natural dels que van caminant.

La circulació tampoc és fàcil per als vehicles amb rodes. No se’n garanteix bé el moviment a través de la cruïlla i ara menys amb la irrupció dels patinets i les motocicletes de les empreses de repartiment.

Encara pitjor és la situació a l’hora d’entrada i sortida de les escoles, o en l’horari laboral i d’oficina dels centres que es troben en aquesta àrea.

Realment és un indret de baixa qualitat urbanística per a una població molt nombrosa d’infants, famílies, treballadors i veïnat en general, que travessen cada dia aquesta cruïlla sense saber ben bé com, ni cap a on mirar.

Per on passem?

Cal un disseny urbanístic social per recuperar els barris per al veïnat

Tal com està ara, resulta del tot increïble que aquest espai s’hagi dibuixat a una taula d’un despatx urbanístic, i que passin els anys i continuï igual sense que algú hi posi remeï. O és negligència o molt mala praxi. I més sabem que fa poc es va fer una reforma de part del c. Doctor Pagès, que no va arribar fins aquí.

En tot cas, a la ciutat podem trobar d’altres exemples similars, tant a Singuerlín com al Fondo o Santa Rosa. Podeu enviar-nos la informació de les pifies urbanístiques que trobeu, sense cap problema.

Tot plegat aquesta cruïlla mereixeria un millor tracte: un redisseny i una actuació urgent adequada per solucionar els problemes que ara presenta sobretot per a les persones vianants.

Tal com plantegen els defensors d’un urbanisme i una mobilitat d’escala humana i sostenible, cal una ciutat més amable amb qui hi viu i qui en fa ús, sense les molèsties que provoca la falta de sentit del disseny adient. L’anomenat urbanisme tàctic, ben entès, ha estat una de les eines que apliquen moltes ciutats d’Europa i d’arreu.

Cas d’estudi a les universitats

Potser només és un mite urbà, però als anys 70 i 80 circulava la història que a una universitat japonesa posaven Santa Coloma de Gramenet com exemple de com no s’ha de planificar una ciutat. Sembla que, malgrat les reformes que han canviat radicalment la ciutat, es vulgui mantenir alguns espais degradats com a testimonis vius d’aquella Santa Coloma suburbial i mal construïda. Aquesta cruïlla en seria un clar exemple per aquests estudiants japonesos.

Esperem que no sigui així, i que el petit gran repte que suposa endreçar aquest espai, com altres de la ciutat, sigui portat a bon terme aviat. Ei, però sense omplir-la de pilones, ni d’obstacles, si pot ser.

La cruïlla de Shibuya (Tòquio), la més famosa i transitada del món, Foto: Japonmedia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.