La meva filla fa vaga o fa festa?

Destaquem Educació

Divendres 23 de setembre, el Sindicat d’Estudiants va convocar vaga per protestar contra el capitalisme en la seva responsabilitat envers el canvi climàtic, una reivindicació internacional en el marc de la Setmana pel Clima. La convocatòria, però, va generar confusió entre famílies de l’alumnat de secundària, moltes de les quals no sabien com actuar davant una decisió presa pel seu fill o filla que segurament interpretaven com una manera d’evitar fer classe. Text i foto: Redacció

Des de 3r d’ESO, l’alumnat de secundària pot fer ús del dret de “inassistència col·lectiva a classe” (formalisme de vaga estudiantil), complint una sèrie de requisits formals. Normalment, quan s’ha convocat una vaga l’alumnat de cada classe ha de votar si hi està d’acord, en contra o s’absté. El que és vota és l’adhesió a la vaga convocada i no pas el que farà cada alumne; és a dir, un alumne pot votar en contra i després, en cas que s’aprovi, fer ús del seu dret de participar en la vaga. Un cop s’ha votat, els delegats de cada classe presenten aquests resultats a la direcció del centre i aquesta, en funció dels resultats i de si s’han complert tots els requisits, pot reconèixer el dret a no assistir a classe. Per tant, la falta quedarà justificada.

Fins aquí, els aspectes legals. Però posem l’exemple de la vaga convocada divendres passat. Els alumnes de diversos instituts de Santa Coloma s’hi van sumar, després de fer les votacions pertinents. En no ser una convocatòria mediàtica, moltes famílies no sabien res i es van assabentar pels mateixos alumnes o bé per un comunicat del centre que demanava el consentiment per a que el seu fill o filla no assistís a classe.

Els dubtes de les famílies normalment es resolen en grups de whatsapp i a l’endemà tot continua igual. Però en una qüestió no tenen masses dubtes i gairebé tothom està d’acord: sospiten que la majoria de l’alumnat pren la decisió d’adherir-se a la vaga com un dia de festa i no com un dia de reivindicació. I segurament no els hi falta raó.

Aquell mateix dia, divendres 23 a les 12 del matí, hi havia la manifestació a Barcelona convocada pel sindicat que havia demanat fer vaga. El nombre de joves que hi van assistir no superava els 300; de Santa Coloma de Gramenet, en vam veure un (potser n’hi havia algun altre, no es pot descartar). No coneixem dades oficials, però segurament desenes de milers d’alumnes van votar no assistir a classe aquell dia i no van mostrar cap tipus de suport a la causa durant la jornada.

Una vaga és una protesta contundent que no s’hauria de banalitzar per no perdre la seva força. Es pot entendre que el jovent vulgui aprofitar per fer festa, però entre tots i totes hauríem de trobar formes de reconduir aquest dret. Exposem algunes idees, que podrien servir d’inspiració a les famílies o als centres, com a base de debat i així conscienciar i ajudar al jovent en el seu creixement personal:

  • Debatre a classe en profunditat els motius pels quals es convoca la vaga.
  • Preparar durant la jornada de vaga algun mural col·lectiu sobre la reivindicació i exposar-ho a la ciutadania.
  • Assistir a la manifestació convocada durant la jornada de vaga.
  • Preparar individualment un document amb propostes d’accions per millorar la situació per la qual es protesta.
  • Debatre a classe sobre les conseqüències de fer una vaga. Aspectes positius i negatius.

Segur que molts de vosaltres en teniu altres idees.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *