La salut del català Biblioteca Fondo

La salut del català a Santa Coloma

Cultura Destaquem Drets

El passat 18 de novembre, Òmnium cultural, Plataforma per la llengua i el CNL L’heura van organitzar a la biblioteca del Fondo la taula rodona “La situació del català a Santa Coloma de Gramenet”, radiografia de l’estat de la llengua a la nostra ciutat. Foto Aitor Blanc

L’acte, emmarcat dins del programa del Correllengua, va comptar amb les ponències de l’Alexandra Sans, del Centre de Normalització Lingüística L’Heura, la filòloga i vicepresidenta de la Plataforma per la llengua, Mireia Plana; i els sociolingüistes, Albert Fabà i Marina Masseguer, membre de la Societat catalana de sociolingüisme i investigadora a l’UB, respectivament. La conducció de la taula va anar a càrrec del Rodolfo del Hoyo, representant d’Òmnium Cultural.

La sala Sayrach va quedar petita per presenciar aquesta xerrada que tenia per objecte principal la presentació de diversos estudis sobre la situació de la llengua catalana a Gramenet, obrint el focus i fent-la extensiva a l’àrea del Baix Besòs. Aquesta diagnosi acadèmica es complementava amb la visió del dia a dia que aporten el CNL L’Heura i la Plataforma per la llengua, a més de les intervencions que es van fer des del públic durant el debat final.

Repositori d’informes al web del CNL L’heura

Va arrencar l’acte l’Alexandra Sans presentant l’espai web de L’Heura on podem trobar una selecció dels estudis sociolingüístics i projectes de foment de la llengua centrats en Santa Coloma o en l’àrea metropolitana de Barcelona.

Convé destacar:

  • El projecte de dades obertes #Catala947, realitzat per la Secretaria de política lingüística de la Generalitat que mostra els principals indicadors demogràfics, sociolingüístics i de política lingüística disponibles de cadascun dels 947 municipis de Catalunya (aquí es poden consultar les dades de la nostra ciutat)
  • Els anuaris estadístics de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet dels anys 2010 a 2020, on trobem un apartat amb les estadístiques sobre els cursos de català.
  • Els usos lingüístics als establiments comercials, OFERCAT, projecte que va explicar amb més detall l’Albert Fabà més endavant durant la xerrada.

Sense oblidar altres projectes importants com el pla Yingxin de dinamització lingüística per a la població xinesa i el projecte Èlia (Estratègia de llengües i aprenentatge). Tampoc podia faltar la referència al fet que la nostra ciutat va ser bressol de la immersió lingüística l’any 1983, actualment en greu risc.

L’Eix Besòs

En segon lloc va prendre la paraula Mireia Plana que va presentar la “Diagnosi de la situació sociolingüística a l’Eix Besòs” de la Plataforma per la llengua, que ha de portar a l’elaboració d’un pla d’actuació en aquesta zona (Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma).

“El català no és una llengua minoritària, és una llengua minoritzada” va ser la frase contundent amb la qual iniciava la seva ponència. El català compta amb més de 10 milions de parlants en els diferents territoris del seu domini lingüístic, essent d’aquesta manera la llengua sense Estat més parlada d’Europa. Precisament pel fet de no tenir un estat que la protegeixi cal que la defensa dels drets lingüístics dels catalans i catalanes es faci des del tots els àmbits possibles. Es tracta de fer del català la llengua de cohesió de la nostra societat.

A Santa Coloma el català ha sofert una reculada molt important fins al punt de no ser la llengua predominant a cap barri de la ciutat (a Badalona, per exemple, al centre es manté com a llengua dominant). De la diagnosi se n’extreu que cal promoure el respecte i la convivència entre cultures i llengües. Cal reduir la desigualtat d’oportunitats i que el català torni a ser factor rellevant en l’ascensor social, com es va entendre que ho era als anys 80 del segle passat i que va ser un dels motius d’impuls de la immersió lingüística, recordem per part de pares i mares originaris d’altres punts de l’estat espanyol.

La forma d’actuació prevista és el treball en xarxa, promovent la llengua entre el teixit associatiu de la ciutat i fer intervencions específiques per franges d’edat: infants, joves, adults i persones grans.

La situació del català a la ciutat

Va prendre el relleu com a ponent l’Albert Fabà que va fer la presentació del seu estudi sobre “La situació sociolingüística a Santa Coloma de Gramenet” publicat al núm. 2 de la revista Gramenetum l’abril de 2019.

La seva intervenció va ser la que va aportar més dades al debat. Va començar fent una contextualització de l’evolució del català a la ciutat mostrant una gràfica amb les dades comparatives dels anys 1975, 2001 i 2011. L’any 75 del segle passat la ciutat havia viscut la multiplicació gairebé per 10 de la població arran de la migració dels anys 50-60 procedent d’altres zones de l’estat. Aquell any, només un 43% de la població a la nostra ciutat entenia el català, un 20% el parlava i poc més del 4% el sabia escriure. En total tan sols l’11% de les famílies tenien el català com a llengua familiar.

L’any 2001, més de 25 anys després i en el moment previ a la segona gran onada migratòria que ha tingut lloc a Santa Coloma, aquestes xifres havien millorat espectacularment, essent el 90% els qui l’entenien, el 57% el parlaven i el 32,6% l’escrivien.

Deu any més tard, el 2011, es va apreciar una certa davallada en l’entesa i parla (88,2% i 50,7%, respectivament), mentre que millorava la competència en l’escriptura (37,3%), fonamentalment deguda als infants nouvinguts que l’aprenien a l’escola.

Un altre factor que serveix per copsar la situació sociolingüística d’un territori és la llengua inicial, la que la persona enquestada va parlar a casa de petit, vs la llengua d’identificació, la que es considera com a pròpia. Tant a la nostra ciutat com a la resta de Catalunya sempre hi ha més persones que s’identifiquen amb el català que catalanoparlants inicials, la qual cosa és interpretada pels estudiosos de la llengua com que aquesta té capacitat d’atracció. Un altre aspecte en positiu és la transmissió intergeneracional, que també presenta guanys en tot el territori

Per acabar la seva intervenció, Fabà ens va donar dades sobre l’estudi OFERCAT, nascut al CNL L’Heura de la nostra ciutat l’any 1999, que inicialment copsava l’oferta lingüística en català en els diferents sectors (sanitat, educació, administració pública, economia, etc.) mentre que en els darrers anys s’ha limitat als establiments comercials. La següent gràfica mostra l’evolució d’aquest indicador a la nostra ciutat.

Evolució de l’oferta lingüística en català. Extreta de l’article de la revista Gramenetum

El foment del català a Gramenet

La darrera ponent, Marina Massaguer, va centrar la seva intervenció en les vies per fomentar el català a Santa Coloma. Una part de la població no tenen accés al català. Cal, doncs, intensificar la xarxa de socialització, buscar espais en què la gent es conegui i convisqui en i amb el català. En paraules de la sociolingüista, “cal generar espais facilitadors de l’ús de la llengua entre iguals, a partir d’interessos en comú”, “espais segurs pels nous parlants”.

Apareix un concepte molt important que és la densitat lingüística que posa en marxa el cercle virtuós de la identificació amb la llengua, la motivació per utilitzar-la, la qual cosa millora el coneixement i afavoreix el seu ús.

És cabdal l’acompanyament en l’adopció del català i, en aquest sentit, pren gran relleu el rol de les persones “líders” (educadores, monitores, entrenadores, etc.), sobretot en el cas del jovent.

Finalment es va obrir un torn de paraules que va ser molt ric, de fet va quedar curt i el debat va continuar fora de la biblioteca un cop acabat l’acte. Les intervencions del públic van mostrar en general preocupació envers l’ús del català, la pèrdua de naturalitat de la llengua, el fet que el jovent s’estiguin passant al castellà i la “desvitalització” del català.

Des de la taula es va voler acomiadar amb un missatge en positiu: “les llengües es moren quan els pares catalanoparlants deixen de parlar català amb els fills” i això no està passant.

Gramenet TV va fer la gravació de la sessió que us compartim aquí:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *