Informació Santa Coloma de Gramenet

L’altra distància social

Ciutat Destaquem Sanitat

La pandèmia de la covid-19 ha posat d’evidència la importància de la distància social per evitar contagis. Però també està contribuint a augmentar el distanciament social entre la població de diversos punts del país i també entre barris i zones de la ciutat. (Foto: Redacció)

Encara no sabem ben bé els efectes socials i de tota mena que ens portarà l’actual crisi provocada per la pandèmia. Però ben segur que el confinament, la baixada d’ingressos, els tancaments laborals, la falta d’educació presencial, en definitiva la crisi econòmica associada a la sanitària, està eixamplant la bretxa social.

La mal anomenada ‘distància social’ hauria de dir-se millor: ‘distància sanitària de seguretat’. La distància social, que creix dia a dia, és la que cada cop separa més, econòmicament i socialment, a molts ciutadans i barris.  

La distància econòmica i sanitària

L’informe de la Fundació Catalunya Europa sobre les desigualtats socials a l’Àrea Metropolitana de Barcelona-AMB, dins el projecte Re-City, va aportar, per primer cop, dades sobre l’esperança de vida per municipis: uns dels millors indicadors de la salut i benestar de la població.

Es va fer el desembre de l’any 2019 amb dades d’anys anteriors i recollia informació de les àrees bàsiques de salut. Quina era la conclusió? On hi ha més renda per càpita hi ha més longevitat, i viceversa.

Segons l’estudi, les dades d’esperança de vida a l’Àrea Metropolitana era de 83 anys, semblant a la mitjana general. Però no era igual als diversos municipis que la integren. Als més rics, com Sant Cugat del Vallès, la població té una esperança de vida de més de 86 anys. Aquesta és 4 anys inferior a d’altres ciutats com Badia del Vallès, Sant Adrià del Besòs o Santa Coloma de Gramenet (al voltant de 83 anys o menys).

I encara més dades: fins 11 anys menys viurà una persona de Ciutat Vella respecte a una altra de Sarrià o Sant Gervasi, segons un informe de l’Agència de Salut Pública de 2015.

Despesa pública i necessitats: el peix que es mossega la cua

Cal també tenir en compte les desigualtats internes dins de cada municipi que agreujarien aquestes diferències considerablement.

L’estudi analitza les desigualtats condicionades per la renda però també l’atur, el salari o els estudis. De manera especial demostra la desigualtat en matèria de despesa pública per habitant que a l’AMB és de 1.267 euros a l’any.

La salut està condicionada per les condicions de vida de la persona: la pobresa escurça la vida

Però justament els municipis que fan més inversió pública són també els que tenen més PIB i capacitat recaptatòria. Per exemple la ciutat de Barcelona gasta per habitant el doble que altres com la nostra. Tot un preocupant exemple de cercle viciós.

Desigualtat i salut

En matèria de salut, com va estudiar l’epidemiòloga Kate Pickett, la desigualtat incrementa l’ansietat d’estatus, que és font d’estrès crònic i causa de problemes socials i de salut. Les persones interioritzen l’ansietat, es deprimeixen, s’angoixen, mengen compulsivament, s’autolesionen i eviten el contacte amb altres persones.

És evident que la renda és un gran condicionant per a la salut com pot ser també la classe social, el gènere, el barri de residència, el nivell d’educació, l’origen o el color de la pell.

Desigualtat metropolitana

De les 10 grans ciutats metropolitanes, 7 poblacions tenen rendes inferiors a la mitjana catalana de 25.544 euros. Santa Coloma de Gramenet n’és una perquè només té 19.634 euros, menys de la meitat de Sant Cugat del Vallès, que té 43.084 euros. A més, Santa Coloma és l’únic dels grans municipis de l’Àrea Metropolitana que no arriba als 20.000 euros. Després van l’Hospitalet (21.118), Cornellà (22.000), Sant Boi (22.545) o Badalona (22.586).

Santa Coloma, la ciutat amb la renda mitjana més baixa, és també la que té el percentatge d’atur més alt (20%), segons aquest estudi.

Política municipal i metropolitana post-pandèmia

D’aquesta manera se situa que la Catalunya més desigual és la dels 36 municipis de la metròpoli barcelonina on viuen 3,2 milions que aporten el 51,5 del PIB català. Aquest situació ha empitjorat des d’inicis del segle i s’haurà de tenir en compte per a les futures polítiques socials de cara al període postpandèmia.

Alhora la Fundació Catalunya Europa també alerta dels processos de gentrificació i d’expulsió de la població d’unes zones a d’altres de l’àmbit metropolità. Això sobretot té que veure amb la falta d’habitatge assequible i l’increment de preus de compra i de lloguer.

La població amb ingressos baixos s’agrupa en zones concretes de la primera corona metropolitana i per tant la seva renda mitjana esdevé més baixa. A més, la falta de mesures conjuntes i de redistribució de riquesa entre municipis per part de les institucions dificulta que es produeixi un anivellament de la desigualtat entre municipis i alhora influeix en l’augment de la diferència de renda.

Desequilibri territorial: de Sant Cugat a Santa Coloma

La desigualtat socioeconòmica s’ha fet crònica i estructural entre els municipis veïns. La distància entre Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Gramenet és de només uns 20 quilometres però els indicadors de l’Institut Nacional d’Estadística-INE (projecte Urban Audit) ens reflecteix una profunda bretxa entre ambdues ciutats de més de 10.000 euros de renda mitjana anual per habitant.

Per això no és casualitat que Sant Cugat hagi estat reiteradament la ciutat amb menys atur de l’Estat espanyol i que el seu Observatori sociològic municipal un 84 % dels seus veïns declara estar força o molt satisfet de la vida a la ciutat.

Asimetria colomenca

Dins de Santa Coloma no hi ha tanta polaritat entre barris, però cal destacar que un barri com Singuerlín està a la cua del rànquing respecte a l’esperança de vida, 4 anys per sota de la que tenen, per exemple, els veïns del centre de Badalona i 1,5 menys que la mitjana colomenca, segons les dades del Sistema de Salut.  

A més, cal destacar la tradicional diferència entre els barris colomencs del centre i de muntanya amb els anomenats barris de la zona sud: Santa Rosa, Raval i Fondo.

L’antic projecte URBAN o, més recentment, el projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI) de la Serra d’en Mena han treballat per la igualtat d’oportunitats i la transformació social en aquests districtes.

Caldrà molts més projectes i més feina per revertir la situació. Si no s’actua amb contundència, la crisi de la covid-19 pot deixar unes greus seqüeles socials. 


Més informació:
Agència de Salut Pública de Barcelona
Documental: Escoles, la distància social (TVC)
Covid sense fronteres. Infograma 06.12.2020

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *