L’amor lliure. Eros i l’anarquia

Col·laboracions Cultura Feminisme

Amb aquesta ressenya continuem a l’Infograma amb la col·laboració amb una entitat que fa més de quinze anys treballa a Santa Coloma per la cultura i per la ciutat: la Biblioteca Social La Hoguera, que té la seu a l’Ateneu Julia Romera. La Hoguera és un projecte de col·lectivització de la cultura, una comunitat de lectores i un espai d’autoformació i crítica social. Amb un fons de més de quatre mil llibres, pel·lícules de ficció i documentals, a més d’una extensa hemeroteca, està especialitzada en ciències socials en general i la història en particular, amb un fons especial d’història local del Barcelonès Nord. Podeu consultar-ne aquí el catàleg. Imatge: La Hoguera)

L’amor lliure. Eros i l’anarquia
Osvaldo Baigorria (compilador)
Aldarull, 2014

Als inicis de la biblioteca vam rebre algunes donacions d’exemplars que tractaven la sexualitat humana des del punt de vista de la salut, ja sigui física o psicològica. Per poder-los classificar vam crear una subsecció dins de «psicologia» dedicada a la sexualitat. Amb el temps han anat arribant obres com la que us presentem, que tracten les relacions sexoafectives des d’altres perspectives, i que van anar a parar també a aquesta secció, era una solució fàcil. Ara aquests títols són la majoria en aquesta secció, juntament amb altres temes, com el gènere, especialment de gèneres no-binaris. La secció «feminisme» està ben plena, de manera que observar aquestes darreres aportacions com a temes d’«identitat sexual», facilitava que cabessin aquí també, una mica amb calçador… però això és una altra història (demanem disculpes si es fereixen algunes sensibilitats). El cas és que sapigueu que allà trobareu aquest poti-poti sobre sexe, gènere i relacions.

L’obra que us presentem és la traducció catalana de l’original publicat el 2006 a Buenos Aires, de l’editorial «Libros de Anarres», i és una compilació de textos entorn d’aquest concepte històricament evolucionat i anomenat genèricament «amor lliure». Trobarem textos publicats en publicacions de diverses èpoques que inclouen molts clàssics, com Bakunin, Malatesta, Goldman, Armand junt amb altres de menys coneguts com J. Rossi, fundador de la colònia Cecília al Brasil, que es fonamentava en la unió lliure dels seus membres .

Es tracta principalment de reconèixer l’evolució del concepte a partir de textos de diversos autors i autores opinant sobre les relacions afectives des de l’òptica de l’anarquisme. Com aquest corrent polític també és una filosofia moral fonamentada en la llibertat individual, la seva visió de l’amor no pot ser una altra que de l’amor en llibertat. L’evolució la marca, precisament, l’evolució de la rebel·lia contra les institucions socials que coarten aquesta llibertat, començant, òbviament pel matrimoni i, com es tracta de textos més aviat «antics» (gairebé tots són anteriors a la dècada dels trenta del segle passat), el discurs és ampliament aquest: el de la unió lliure versus l’aparell que vol convertir la família en el primer graó de l’Estat i la seva opressió, sobretot per a les dones, a causa de la moralitat hipòcrita del patriarcat.  Però no ens quedem només en això.

Diu l’autor del recull –i prologuista- «mai no va haver-hi cosa més difícil que ser llibertari en qüestions d’amor. Se’n pot ser davant l’autoritat, el treball o la propietat, però davant els embats del cor no hi ha principi, norma o idea que se sostingui  ferma en el seu lloc. Hi ha algú més semblant a un esclau que un enamorat?»

També trobarem exemples de persones i grups avançats en molt a la seva època, en què aquesta idea d’amor lliure va més enllà i es qüestiona les cadenes de la monogàmia, que impedeixen desenvolupar els amors sense possessió, no només en la bigàmia, sinó també experiències pioneres de comunitats afectives, molt abans de la revolució sexual dels seixanta que ho va trasbalsar tot i que va barrejar, de vegades amb resultats nocius, l’amor amb el desig sexual, com remarca l’autor. En fi, que «en aquestes pàgines es redefineix l’amor com un gest que trenca les regles socials i econòmiques (…) Els anarquistes del segle XIX van proposar destruir la família jurídica, justament perquè el sentiment sigui més sòlid, durable, basat en una convicció interior. Es tractava, a la fi, de reconèixer, sincerar les oscil·lacions de la vida. Aquesta aposta per la veritat és el que converteix l’amor lliure en un principi essencialment moral.»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *