Sant Jordi Santa Coloma

Lectures per Sant Jordi

Cultura

Demà és Sant Jordi, un altre Sant Jordi estrany: l’any passat inexistent (el “fake” del juliol no va ser Sant Jordi) i aquest any, un sí però no. Amb tot, és la data en la qual Catalunya celebra la cultura (i l’amor) i la redacció de l’Infograma hi volem posar el nostre granet de sorra recomanant-vos alguns llibres. Esperem que us agradin si decidiu llegir-los. Us desitgem que gaudiu de la Diada de Sant Jordi! Imatge: Myriam – Pixabay

Sílvia

Sortir a robar cavalls
Per Peterson

Per Petterson és un novel·lista noruec que fins al dia de Reis desconeixia. La seva és una història que em va captivar pel llenguatge, per la descripció curada del paisatge i de la relació entre un pare i un fill adolescent. L’elecció precisa de les paraules que sens dubte s’ha sabut mantenir en la traducció al català i la importància del silenci, d’allò que resta pendent de dir, et captiva des de les primeres frases. Un relat de sentiments escrit en clau masculina i emmarcada en un país on la fredor de la natura sembla que s’hagi d’encomanar a qui hi viu.

El protagonista és un home ja adult, solitari. De manera subjectiva reconstrueix en primera persona els records del darrer estiu amb el pare, on passen els dies sols, a una cabana en el bosc. Sens dubte que ambdós s’estimen, s’uneixen en l’esforç físic en les feines del dia a dia, un teló de fons que de  ben segur serà determinant en les seves experiències vitals. Passat l’estiu es separaran per sempre i el noi haurà d’aprendre a viure, sense dramatisme,  aquest inesperat abandonament.

Plana la història de Noruega, la seva ocupació per part dels nazis durant la Segona Guerra Mundial, els clarobscurs de la societat benestar dels anys 80 en aquest país escandinau.

Sens dubte una novel·la per assaborir amb els cinc sentits.

Pili

Palestina. En la Franja de Gaza
Joe Sacco

A principis de 1991 Joe Sacco, periodista i il·lustrador estatunidenc amant de reportatges en zones de guerra va decidir marxar a Palestina i explicar les seves vivències mitjançant un còmic.
Allà es va relacionar amb gent diversa del país, agricultors, manifestants, hospitalitzats… prenent notes de tot, i així es va anant submergint en la vida i la cultura de Gaza i Cisjordània.
De tota aquella crua experiència, va néixer: Palestina. En la franja de Gaza.
Aquesta obra periodística, ens explica la seva visió del conflicte sobre l’ocupació repressiva i excessivament llarga que durant tant temps segueix ignorada tan política com humanitàriament.
Les il·lustracions en blanc i negre, descriptives i contundents, t’atrapen des del primer moment en aquest conflicte, amb un estil de dibuix únic i especial.

Manel

Entre Beirut i tu
Roser Miquel

Se’m feia difícil triar un llibre per recomanar aquest Sant Jordi quan, de casualitat, vaig
topar amb aquest a la Biblioteca Central i després vaig saber que la seva autora el
presentava en aquest Sant Jordi. La novel·la explica la història de diversos personatges
que conflueixen a la capital del Líban, però la verdadera història està en l’ambientació
d’un país en conflicte, en les dificultats que pateixen els palestins exiliats, en la violència
quotidiana que sacseja i trastoca les vides de les persones. I l’autora ho fa d’una manera
directa, sense gaires embolcalls literaris ni artefactes melodramàtics, sense guarnir la
redacció amb elements que puguin confondre o dificultar la comprensió. Amb senzillesa
estilística coneixem els personatges, ens endinsem en ells i empatitzem amb el seu
patiment i la seva lluita diària. Una història que es llegeix molt bé.

Josep Lluís

Les estructures elementals de la narrativa
Albert Sánchez Piñol

Aquest nou llibre de Sánchez Piñol (Editorial La Campana) parla del “papitu”. Així és com aquest conegut autor anomena, per posar un nom curt i original, a l’estructura elemental de la narrativa. No vol tractar de com s’explica una història, ja sigui un llibre, una pel·lícula o una sèrie, sinó “com s’escriuen totes les grans històries que s’han escrit i que mai s’escriuran, i per què han captivat milions i milions de lectors d’arreu”.

Llibres sobre l’escriptura n’hi ha molts, però pocs en parlen com aquest del que fa que no ens aixequem de la cadira de lectura o del cinema i ens enganxem a la narració. Les preguntes clau que vol respondre són: Per què ens agraden tant, les bones històries? Com s’imaginen i es creen des del no-res? Com es desenvolupa un argument? Com s’articula correctament una trama? Com ha de començar i acabar una història perquè sigui reeixida?

També són molt recomanables per aquest Sant Jordi les obres sobre aquest tema de dues interessants autores:  Viure escrivint, d’Annie Dillard (L’altra Editorial) i L’infinit dins un jonc, d’Irene Vallejo (Editorial Columna).

Segur que us apassionaran i que compartireu la idea secreta que relats no és que ens facin millors persones, simplement és que ens fan persones.
https://llegim.ara.cat/entrevistes/albert-sanchez-pinol-estructures-elementals-narrativa-narrador-no-pot-ser-esnob_1_3837045.html
https://www.grup62.cat/llibre-linfinit-dins-dun-jonc/319041

Carme

Cartes a l’Anna Murià
Mercè Rodoreda

Les cartes que va escriure Mercè Rodoreda a l’Anna Murià s’han publicat més d’una vegada, des de 1985, a La Sal, edicions de les dones, fins a la darrera, fa uns mesos.

El 23 de gener de 1939, un bibliobús s’emporta de Barcelona un grup de persones dedicades a l’escriptura vinculades a la Institució de Lletres Catalanes. Hi va la Mercè Rodoreda; en un altre camió, entre d’altres, va l’Anna Murià. Al cap de poc temps, ja són una trentena de refugiades a Roissy-en-Brie, al nord de París. Quan França entra en guerra, l’Anna se’n va cap a les Antilles, amb el seu home, Agustí Bartra; i la Mercè es queda a París amb l’home de qui està enamorada, Armand Obiols.
Les cartes ens posen al corrent de l’exili de l’escriptora. Són textos en què explica a la seva amiga la duresa de l’exili, la gana, el cansament de fer de cosidora i els problemes que té a l’hora d’escriure, aclaparada per la situació. I també com pateix per amor, o millor dit de desamor.
Un fragment per animar-se a llegir-lo: “Aquests anys que hem passat plens de sofriment en què he viscut d’ell i per a ell, en què no he tingut cap goig, només amargueses, no se’ls podrà treure de sobre”

Anna

El cel no és per a tothom
Marta Rojals

M’agrada molt la Marta Rojals, però la coneixia dels seus articles, no havia llegit cap de les seves dues novel·les anteriors. Tothom parla de “Primavera, estiu, etc.”, i hauria tingut lògica començar per llegir-ne aquesta, però estava agafada a la biblioteca i vaig optar per “El cel no és per a tothom” (un altre dia parlem de com fem compatible que les biblioteques posin els llibres a l’abast de tothom, com ha de ser, però que no sigui una ruïna pels autors i autores).

Durant 600 pàgines i quatre dècades, formem part de la família Costa, amb els seus tres fills: les bessones, però antagòniques, Sara i Eva, i el Pep, el germà petit, a qui des de fa anys li toca el paper de mediador entre les germanes barallades; el pare, malalt i entusiasta dels avions, i la mare, dura, o fins i tot, despòtica. Però és injust descriure els personatges en quatre línies, perquè és extraordinària la forma en què els va construint, com els vas coneixent a partir dels salts en el temps, com ens fa descobrir que les coses mai no són com semblen.

Dubtava entre recomanar aquesta novel·la i l’assaig que he llegit a continuació, “Ciutat Princesa”, de la Marina Garcés, on explica en primera persona les vivències polítiques entre l’octubre del 1996 (desallotjament del Cinema Princesa) i l’octubre dels 2017 (referèndum d’autodeterminació). Aquí el deixo també.

Albert

Hasta la luna, ida y vuelta
Mª Paz Rodriguez Quintana

El motiu d’escollir aquest llibre ha estat per la seva senzillesa a l’hora d’escriure però la seva gran força en contingut. Una dona lluitadora que de molt petita ja va haver d’obrir-se pas en una Barcelona treballadora i amb moltes absències del mal anomenat benestar. Ja adolescent, vivint a la nostra ciutat Santa coloma de Gramenet, va haver de lidiar amb moltes coses de la vida i afrontar una cosa molt dolorosa. Sense en canvi sempre ha sabut mirar cap endavant i treure forces com a persona i dona. Novel·la autobiogràfica que t’envolta i vols seguir llegint per descobrir.

Un gran viatge

Aitor

El moviment veïnal al Barcelonès Nord (1954-1987)
José Miguel Cuesta Gómez

Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià de Besòs són el que són en l’actualitat per les lluites obreres i veïnals dutes a terme durant el franquisme i la falsa transició, anomenada democràtica. Per aprendre com hem arribat al que som ara com a ciutats, com a comarca, cal revisar els fets i moviments històrics. Aquest treball d’investigació del badaloní José Miguel Cuesta, company de lluites socials i per l’alliberament nacional, ha sabut materialitzar en gairebé 600 pàgines gran part d’aquestes lluites: la rellevància de les associacions de veïns i comissions de barri, qui les componia, el paper jugat per les diferents forces polítiques i sindicals d’esquerres, lluites concretes, reivindicacions i fites assolides.

Com hem arribat fins on estem avui dia? Com ha evolucionat el moviment veïnal que a més de lluitar per millores materials del dia a dia de les tres ciutats tenia clar, en ser un pol d’atracció i organització, en lluitar també contra el franquisme i el capital? I avui dia, què passa amb el moviment veïnal? En aquest llibre es recullen, a parer meu, algunes conclusions i idees de l’evolució, anestèsia i adormiment de la consciència de classe i veïnal a les tres ciutats de la nostra comarca, que, sempre, ha viscut absorbida per Barcelona en gran part de les seves dinàmiques.
Imatge: portada del llibre. Extreta del web del Museu de Badalona.Video de Gramenet TV de la presentació al Pompeu Lab: https://www.youtube.com/watch?v=A44askn8otg

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *