gavina

Les gavines, adaptació i canvi climàtic

Col·laboracions Destaquem Ecologia

Molta gent ens hem fixat en la presència de petits grups de gavines sobre la teulada del pati d’un col·legi, a l’espera que marxin les nenes i nens, per llançar-se sobre les restes d’entrepans. També les hem vist passejar, sense por, o rebuscar a una paperera qualsevol cosa comestible. Les hem observat barallar-se per un tros de pa caigut al parc infantil. No fa gaire que són entre nosaltres, però sembla que han vingut per quedar-s’hi. (Text: Joan Devis – Centre d’Estudis de la Natura Barcelonès Nord. Foto: Albert Azurmendi)

Per entendre millor el seu comportament i entreveure les causes de la possible modificació dels seus hàbits, comentarem en primer lloc algunes característiques de gavines i gavians.

Els llibres d’ornitologia informen que són aus migratòries, que passen l’hivern entre nosaltres (octubre-març) i migren al nord d’Europa a l’estiu. El seu principal hàbitat són les zones costaneres i la seva alimentació està relacionada amb l’àmbit marí. Viuen en colònies i es consideren monògames, ja que formen la mateixa parella al llarg de la seva vida. Fan els nius a penya-segats o zones escarpades de difícil accés, i utilitzen l’aigua dolça per rentar-se les plomes.

Es coneixen cinc espècies de gavines convivint amb nosaltres, però només parlarem de les dues més nombroses: la gavina riallera o vulgar (Chroicocephalus ridibundus) i el gavià argentat (Larus michaellis).

La gavina riallera i el gavià argentat

La gavina riallera rep el nom pel seu cant característic (una mena de kiú kiú). Forma estols de 150-200 individus. Solen aparèixer el mes d’octubre i viuen entre nosaltres fins al març. Acostuma a menjar pa sec que la gent dona als ànecs o als coloms. La gavina riallera la podem observar amunt i avall del riu Besòs, menjant larves i insectes. Allà comparteix espai amb ànecs, bernats, garses, etc.

Estol de gavines al riu Besòs. Foto: Albert Azurmendi

El gavià argentat és una espècie molt més robusta que l’anterior, amb un bec poderós de color groc i potes també grogues quan són adults. Els primers esments de la presència del gavià argentat daten dels anys 80 del segle passat i, des de llavors, el seu nombre no ha deixat de créixer. Es consideren omnívors i, a voltes, caníbals. Mengen de tot: carn, peix, insectes, larves, matèria en descomposició, ataquen els coloms, visiten abocadors. Semblen conèixer els nostres hàbits i horaris. Té un índex de supervivència molt elevat perquè no té depredadors i alguns autors el consideren una mena de rata voladora de ciutat. Habitualment cria als terrats de les cases. En el nostre cas, sabem que utilitza el riu Besòs com a corredor i visita abocadors que es troben fins a 50 o 70 km de distància, per tornar a la ciutat després de menjar.

Adaptació a l’ambient urbà

Sens dubte que hi ha un procés d’adaptació d’aquestes aus als ambients urbans amb les característiques següents. Viuen en colònies, la qual cosa permet una més gran supervivència i defensa de depredadors (aus rapinyaires). No ataquen els éssers humans, però poden ser molt agressives en època de criança. Es consideren animals molt intel·ligents i oportunistes perquè aprofiten tot allò factible de ser comestible (restes orgàniques, insectes, larves, altres aus, etc.). Poden menjar-se els polls d’altres espècies i de la seva pròpia espècie (canibalisme). Hi ha individus especialitzats en hàbitats i aprofitament de recursos: abocadors, patis d’escola (semblen conèixer l’horari escolar), jardins urbans, però només algunes gavines d’un mateix nucli ho fan. El potent bec del gavià argentat el permet caçar coloms en bon estat físic (no sols ferits o vells) i aquest efecte és aprofitat per controlar la població de coloms a la ciutat com si es tractés d’un rapinyaire.

A l’espera del menjar d’una colònia de gats. Foto: Redacció

Aus prou intel·ligents per adaptar-se

Santa Coloma és un bon lloc per instal·lar-s’hi les gavines i els gavians. És una ciutat massificada, amb una elevada densitat de població, i prop del mar. Hi ha un riu amb canyís i herbei on nidifiquen moltes espècies d’aus. Les temperatures no són massa extremes i s’hi pot trobar tot tipus de menjar. També hi ha teulats i fàbriques abandonades on fer niu. En conjunt: s’hi pot menjar, fer el niu i passar l’hivern. Fins i tot deixar d’emigrar.

La continua destrucció dels seus hàbitats naturals (zones del litoral on fer els nius, peix per menjar) han provocat l’adaptació i la modificació del seu comportament. Han desenvolupat destreses i habilitats noves, com ara les últimes informacions que parlen de la seva alimentació amb fruits dels lledoners (arbre força abundant a la nostra ciutat).

Segons els ornitòlegs són aus prou intel·ligents per modificar el seu comportament i poder sobreviure als canvis continus que les activitats humanes provoquen. Clar exemple són els viatges als abocadors, novetat detectada els últims anys.

La influència del canvi climàtic

No podem afirmar rotundament que el canvi climàtic tingui a veure amb l’evolució adaptativa de gavines i gavians, però els treballs d’observació apunten en aquesta direcció. Fa 70 o 80 anys la imatge d’una gavina era la d’uns au volant rere els vaixells de pesca prop de la costa, que aprofitava els remolins que generaven o el peix que es llançava per la borda perquè no era aprofitable per a la venda.

L’evolució del seu comportament està associada a la modificació del medi que els humans hem generat. Potser un estudi en la direcció d’establir si hi ha una relació directa entre el canvi climàtic i la modificació adaptativa de diverses espècies de gavines o gavians, ens ajudaria a incrementar la consciència general que tot està canviant de manera lenta, però inexorable.

I nosaltres, sabrem adaptar-nos per sobreviure? Ja fa temps que es plantegen canvis en la nostra alimentació: l’aprofitament d’insectes, larves, algues, plàncton. Algunes cultures ja ho fan. Ho farem també les colomenques i colomencs? Sens dubte, l’observació del comportament de les gavines ens obre aquest nou interrogant.

1 thought on “Les gavines, adaptació i canvi climàtic

  1. Molt curios i alarmant. Sens dubte estem canvian la forma de viure de moltes especies. M’agradat molt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *