Lectura

Lloança de la lectura múltiple

Col·laboracions Cultura Destaquem

Arriba Sant Jordi, aquest any amb un alegre aire de quasi normalitat. I el que toca és parlar de llibres, aquests amics que fan tan bona companyia, que mai no fallen i que ens han fet tant de costat durant la pandèmia. Davant la perspectiva d’un nou festí, ve molt de gust de parlar de la lectura com si es tractés d’un menú degustació on es pot gaudir de diferents plats gairebé sense treva. Text: Agustina Rico, catedràtica de Llengua i Literatura. Imatges: Redacció.

Els qui ens agrada llegir sabem que es pot portar endavant més d’una lectura alhora i gaudir-ne plenament. N’hi ha que són d’ingesta i digestió lenta i poden passar-se mesos sobre la tauleta, llegits a petites dosis, sense interferir en obres de lectura més ràpida i voraç ni en lectures de ritme mitjà. Fins i tot s’hi poden “colar” entremig llibres de lectura esporàdica o discontínua, poemes, contes i peces curtes d’assaig.

Ve molt de gust de parlar de la lectura com si es tractés d’un menú degustació on es pot gaudir de diferents plats gairebé sense treva

El poder terapèutic de la lectura fa que hi hagi obres balsàmiques respecte d’altres de més dures, fins i tot feridores. Remoure i trasbalsar també és un dels objectius de la literatura. D’altres poden aportar entreteniment i diversió en moments baixos o fer una pausa entre obres de fondària i mons força al límit.

No tothom llegeix així, “menjant de tot”, ni sempre llegim igual, pel moment personal, pel volum de feina, per l’època de l’any, per la professió, pel que la pròpia obra demana…I cadascú té el seu ritme lector. Però la simultaneïtat no és un tret propi d’una persona especialment dotada ni d’aristòcrates de la lectura, com algun lector pedant ha volgut presentar, sinó una conducta molt més habitual del que sembla.

El llarg letarg de la pandèmia ha estat una època propícia per a la pràctica del poliamor literari. L’any 2021 va ser el bicentenari del naixement de Fiodor Dostoievski. Una de les seves obres cabdals, Crim i càstig, es va reeditar en català en una extraordinària traducció directament de la llengua russa realitzada pel professor i traductor Miquel Cabal Guarro, que ha rebut prestigiosos guardons. Intensa, absorbent i amb una atmosfera un punt obsessiva, pot ser una obra de lectura lenta i dosificada, tot i que hi ha qui s’estima més que cap altra història no s’hi interfereixi per acompanyar intensament el protagonista, Rodion Raskòlnikov, en el seu procés mental, físic i vivencial.

Lectures múltiples per Sant Jordi

Guerra i pau, de Lleó Tolstoi, Vida i destí, de Vasili Grossman, i sobretot La muntanya màgica, de Thomas Mann, poden ser altres exemples d’obra d’ingesta lenta. I en un to més divertit, la sàtira antibel·licista protagonitzada per un soldat d’estil Sancho Panza a Les aventures del bon soldat Svejk, de l’escriptor txec Jaroslav Hasek.

El llarg letarg de la pandèmia ha estat una època propícia per a la pràctica del poliamor literari

Dos exemples de lectura de ritme mitjà o ràpid poden ser Cuadernos de Kabul. Historias de mujeres, hombres y niños atrapados en una guerra, del periodista veneçolà Ramón Lobo, i Una trilogia palestina, de l’activista i escriptor prematurament desaparegut Gasan Kanafani. Han estat proposades pel grup colomenc Eirene de lectura i debat, centrat en la temàtica de la solidaritat i els drets humans.

Totes dues obres han nascut de l’experiència viscuda. La primera, per un corresponsal de guerra a l’Afganistan després de l’expulsió dels talibans per les tropes nord-americanes. Anys més tard, amb la marxa dels americans i la tornada dels talibans, han tornat a ser actualitat aquestes notes de diari preses a peu de carrer sobre la vida quotidiana d’un poble sotmès al conflicte constant.

La segona obra mostra, a partir de narracions literàries breus, la dura realitat de diferents opcions en la vida dels palestins: jugar-se-la en l’intent d’abandonar el seu país, lluitar per l’alliberament o resignar-se vivint com poden. Paral·lelament mostra la injustícia i l’opressió que viu doblement la dona i la dura bellesa de la natura.

Finalment, lectures que es poden inserir com a peces curtes entre altres, com un “picar entre hores”. Digues que m’estimes encara que sigui mentida, articles sobre l’experiència de llegir i d’escriure de la sempre homenatjable Montserrat Roig. El recull de testimonis per al debat lingüístic Som dones, son lingüistes, som moltes i diem prou, amb un sotstítol que és tota una declaració d’intencions: Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua. La lingüista Carme Junyent entra de ple en el debat candent sobre el discurs i el gènere.

Hi ha lectures que es poden inserir com a peces curtes entre altres, com un “picar entre hores”.

I com a colofó, el record del poeta, lingüista, crític i matemàtic Gabriel Ferrater, del qual se celebra aquest any el centenari del naixement i el cinquantenari de la mort. Intel·lectual pioner (entre altres mostres, va donar a conèixer a Catalunya la figura de Chomsky) i poeta trencador, va deixar recollida la seva poesia en el volum Les dones i els dies, reeditat de nou. I amb els seus versos constatem el ritme inexorable del temps, de les estacions, una nova arribada de la primavera i de Sant Jordi…: “ Que lent el món, que lent el món, que lenta/ la pena per les hores que se’n van/ de pressa”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.