Pregó Montserrat Roig

Montserrat Roig in memoriam. El pregó de la Festa Major de 1990

Memòria

Un any abans de la seva mort, Montserrat Roig va fer el pregó de la Festa Major de 1990 a la Plaça Pau Casals. Ha estat una escriptora de gran personalitat, lluitadora, feminista, catalanista i d’esquerres, que ens va deixar, quan només tenia 45 anys, el 10 de novembre de 1991. La Festa Major d’enguany és el moment idoni per, en el marc del 30 aniversari del seu traspàs, recordar-la i iniciar una reflexió sobre la seva obra, tot posant en valor la relació afectiva que tenia la Montserrat amb Santa Coloma. Text: Chema Corral, historiador i escriptor. Foto: Josep Cano. Arxiu del Museu Torre Balldovina, Fons Ajuntament.

Sobre la seva obra, en aquest article només vull remarcar els seus treballs d’investigació a favor de la memòria històrica, trencant el silenci i divulgant tots els seus estudis sobre la deportació dels republicans als camps nazis d’extermini. La dedicació a aquesta tasca va ser un acte de compromís permanent i, sota el meu punt de vista, d’aquesta àmplia bibliografia de recuperació de la memòria destaca l’assaig Els catalans als camps nazis (1977) que, segons la historiadora Rosa Toran, “va ser una fita en la historia de Catalunya, donat que va remoure moltes consciències …”

Aquesta escriptora amb forta personalitat i molt compromesa en diverses facetes de la vida social i política, no només va fer el pregó de la festa més gran de totes les festes, sinó que va tenir una complicitat continuada amb la nostra ciutat. El 27 de març de 1981, a l’antiga sala de la Colmena, va donar una conferència organitzada pel Club de Debats, sota el títol “Paraula de dona”, on va expressar la seva visió feminista sobre art i literatura.

La Montserrat va col·laborar amb el llibre del fotògraf colomenc Joan Guerrero, Imatges i paraules, publicat el 1986, i al costat de la foto en blanc i negre d’una àvia, va escriure amb una gran tendresa: “La bellesa de la vellesa és més difícil de descobrir; però, quan ho aconsegueixes, el que hi trobes és per sempre.

Montserrat Roig pregonera de la Festa Major

Molts de vosaltres us preguntareu per què no es va fer el Pregó a la Plaça de la Vila, com sempre. Perquè s’hi feien obres. Va estar uns tres anys en plena remodelació per transformar-se en la plaça actual. Per això el pregó de 1989 es va fer a la Plaça del Rellotge i el de 1990 a la Plaça Pau Casals, retornant a la Plaça de la Vila, el 1991, a una plaça totalment nova que l’alcalde Lluís Hernández no va voler inaugurar per la proximitat de les eleccions municipals, però que la ciutadania ja podia gaudir.

Eren temps en que els pregoners que venien a Santa Coloma transmetien idees, per això vam tenir, entre d’altres, Gutiérrez Mellado, Antonio Resines, Luis Eduardo Aute i, per descomptat, Montserrat Roig.

Recordo la Montserrat al balneari de Caldes de Malavella, on estava fent repòs i recuperant-se de la seva malaltia. Vaig anar-hi com a Tinent d’Alcalde de Cultura amb l’Amèlia Gavilán i en David Marín per tal de tancar la seva participació a la nostra Festa Major. Aquell dia vaig veure una dona lluitadora que no tenia por i que encarava el futur sense donar treva al temps.

La Festa Major d’enguany és el moment idoni per, en el marc del 30 aniversari del seu traspàs, recordar-la i iniciar una reflexió sobre la seva obra, tot posant en valor la relació afectiva que tenia la Montserrat amb Santa Coloma.

Montserrat Roig va acabar el seu pregó encoratjant a la ciutadania colomenca a continuar “sent el que sou: un mirall per a les altres ciutats catalanes”. I ho deia declarant la seva admiració perquè, davant els especuladors que volien fer una ciutat deixalla, estàvem fent “una ciutat habitable, oberta i solidària.” Ho deia considerant que Santa Coloma era un alè fresc per tota Catalunya gràcies al seu esperit lluitador i reivindicatiu.

Des d’aquestes reflexions inicials, Roig defineix la nostra ciutat, un any desprès, com una ciutat obstinada en un article publicat al diari Avui l’11 d’octubre de 1991, un mes abans de la seva mort. Per a mi aquest article és com la continuació, com la segona part del pregó de la Festa Major. Parla de la ciutat utilitzant i homenatjant el llibre Santa Coloma entre la vida i la vida, de Joan Guerrero, i quan escriu que hem “recuperat masies i casalots i hem sabut combinar Juan de Mairena amb el Manelic de Guimerà” està sintonitzant amb el Pregó, en el qual va dir que la nostra ciutat “és la Catalunya nova, la real” – i afegia- “és la Catalunya del futur”

Enguany commemorem el 30 aniversari de la seva mort

Santa Coloma li va retre un emotiu homenatge el desembre de 2011, sumant-se al reconeixement que tota Catalunya li va fer en el vintè aniversari de la seva mort. El seu fill Roger Sempere va confirmar, davant l’Auditori de Can Roig i Torras ple, la debilitat que la seva mare sentia per Santa Coloma i va recordar la il·lusió amb què la Montserrat va fer el Pregó de la Festa Major de 1990, malgrat estar ja molt malalta.

La ciutat va decidir, al Ple municipal de 19 de desembre de 2002, recordar permanentment a la Montserrat Roig posant el seu nom a l’antiga plaça Safareig i els terrenys del seu entorn. Es va realitzar una remodelació urbanística a la zona que va permetre desenterrar i conservar les restes de l’antic safareig construït el 1868. La Montserrat té un espai tranquil i poc sorollós, que invita a la intimitat i a lectura, que és testimoni de l’amor i admiració mútua entre l’escriptora y la ciutat de Santa Coloma.

És molt positiu que Montserrat Roig estigui present en una plaça de la nostra ciutat i també ho és que el seu pregó formi part de la nostra història.

Crec que aquest 30 aniversari de la seva mort ha de ser una oportunitat per anar més enllà i, amb la col·laboració de les administracions i la societat civil, posar a l’abast de la ciutadania l’estudi i divulgació de la seva obra, de les seves idees i pensaments. Una oportunitat per reivindicar la globalitat de la seva personalitat i que el seu llegat pugui ser conegut per tothom, especialment per les noves generacions.

Podeu llegir el pregó complet aquí:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *