Multinacionals a SC

Multinacionals a Santa Coloma

Ciutat Economia

Fa poc s’ha anunciat l’obertura a Santa Coloma de Gramenet d’un gran MacDonald’s al barri de les Oliveres, però aquesta no és l’única multinacional amb presència a la nostra ciutat. Foto: Redacció, Cartell anunciador a la Plaça de la Vila.

Com si fos un gran anunci positiu per al veïnat del barri de les Oliveres i del conjunt de Santa Coloma de Gramenet, recentment s’ha anunciat l’obertura d’un gran McDonald’s, amb el seu corresponent McAuto, per poder arribar a comprar l’hamburguesa amb patates sense ni baixar del cotxe, la moto o el patinet.

Serà un nou edifici en construcció sobre el terreny de l’antic magatzem dels Núñez Garcia. Una obra urbanística que canviarà per sempre tota la façana que dona a la carretera de la Roca.

Sembla que amb aquest complex arquitectònic es vol “donar nova vida a aquest actual barri deprimit”, que en aquests moments només té dues botigues, una d’elles la de la benzinera. Per això té previst la instal·lació d’oficines (ideal per a aquesta plena època postpandèmica d’expansió del teletreball), un gran supermercat (el millor remei per donar suport al comerç local) i aquest tristament famós establiment de menjar escombraria. Suposem que amb moltes places d’aparcament per al supermercat, les oficines i el McDonald’s.

Són moltes les multinacionals que tenen presència a la nostra ciutat.

També s’ha dit aquest dies, respecte a la instal·lació d’aquest establiment, que la ciutat no havia acollit fins ara multinacionals com aquesta. De fet fa anys que hi ha un Burguer King a només un minut de distància de la parada de metro de la plaça de la Vila, al bell mig d’una ciutat situada entre la Maquinista i Montigalà.

Això no és gaire cert, perquè són moltes les empreses multinacionals que tenen, des de fa temps, forta presència als nostres carrers i entre nosaltres, com veurem en aquest escrit.

No ens veurem a McDonalds!

Justament McDonald’s és una de les 100 empreses privades més grans del món. Opera amb més de 1750 restaurants, 1.200 centres de postres i 200 McCafé a 19 països. Aquesta gran multinacional ha aconseguit que més de 45 milions de persones de la població mundial mengin diàriament a un dels 30.000 locals que té distribuïts a 120 països dels cinc continents. Però aquestes xifres creixen cada dia i hores d’ara segur que ja s’han superat.

Si cal dir més, podem afegir que és el primer client mundial de la multinacional Coca-cola, que formen els treballadors perquè sempre somriguin i preguntin si voleu guarnició amb la vostra comanda i que, fins i tot, tenen un centre d’estudis sobre l’hamburguesa. Potser haurien de dedicar els seus esforços a les millores laborals del conegut com a McJob o McTrabajo: poc sou, molt estrès, i feina fatigant i inestable.

Transnacionals arreu i aquí també

La principal diferència entre una empresa multinacional i una transnacional és que aquesta darrera crea clons de si mateixa en diversos països mentre que la multinacional dirigeix les seves operacions des d’una seu central, invertint en altres països. Els seus objectius principals són la prevenció de la competència i la reducció dels costos, per això sovint decideixen mantenir-los baixos traslladant en part, o en la seva totalitat, la seva producció deslocalitzada a l’estranger.

El Grup Empresa i Drets Humans de la Federació d’ONGD, La Fede.cat, ha recollit nombrosos exemples de casos de conflictes socials i vulneracions de drets humans comesos arreu del món per part de multinacionals i també d’empreses catalanes que operen a l’exterior. A més creen una falsa idea de vida homogènia, similar i fàcil d’entendre arreu del món, sense respectar la cultura i la societat pròpia, ni per descomptat el comerç local. A part de les constants denúncies internacionals pel treball precari, clandestí i l’explotació laboral que fan servir habitualment.

Parc mòbil del Burguer King. Foto: Redacció

A casa nostra en podem, si observem detingudament, observar-ne moltes, començant per les del sector de la restauració barata i dolenta com el Burguer King o el Telepizza a l’avinguda Llorenç Serra, el Subway de la Rambla Sant Sebastià o el Pizza Hut a l’avinguda Generalitat, entre d’altres. I associades a aquestes empreses podem destacar els repartidors de Glovo, Deliveroo, Just Eat i altres que molta gent colomenca fa servir, sobretot el cap de setmana.

Això resulta sorprenent, si més no, en una ciutat que vol ser referent en temes de gastronomia amb l’Escola Universitària de Nutrició i Dietètica del Recinte Torribera, amb el Corretapes més multitudinari o amb el plat colomenc de patates braves més famós de Catalunya. Tot el contrari de l’actual campanya pel comerç de proximitat de l’Agrupació del Comerç i la Indústria de Santa Coloma.

Altres super multinacionals actuen a la ciutat en l’àmbit dels subministres energètics com Teléfonica-Movistar, Repsol YPF, Endesa o Cespa, entre d’altres. I l’àmbit del transport en taxi, encara està oberta la polèmica amb Uber i Cabify.

Multinacionals de la restauració i els serveis. Foto: Redacció

Però no s’acaben aquí els casos, si mirem els bancs i establiments financers ubicats a la ciutat, tots són multinacionals començant pel Grup BBVA, autoanomenat ¨El banc global¨, amb més de 100.000 treballadors distribuïts en uns 30 països o la xarxa internacional que conforma el Banc de Sabadell.

Precisament aquest banc és qui ha introduït, després de la venda de la seva immobiliària Solvia, a una altra gran multinacional, en aquest cas el fons voltor d’inversió especulativa nord-americà Oaktree, actual propietari del projecte del PERI Ciutat Vella II.

Sembla que les multinacionals a Santa Coloma es concentren en el sector del lleure, tant dels jocs com de la restauració.

També un altre espai conegut per la seva història d’especulació urbanística, els Cúbics, és on es troba l’hotel colomenc de la multinacional Ibis-Cadena Accord i al costat la casa d’apostes Sportium-Win333, una multinacional d’oci i joc líder a Espanya i Llatinoamèrica formada per CIRSA i Landbrokes Coral Grup. Seguint amb les cases de jocs, trobem la de la multinacional Codere (av. Generalitat), en expansió i amb presència a 7 països.

També la Ciba

I per no allargar-nos podem acabar amb una multinacional ja desapareguda però amb gran presencia actual a la vida local: La Ciba, per l’antiga fàbrica de Ciba-Geigy a l’av. Salzereda/ av. Llorenç Serra. Una empresa multinacional farmacèutica (integrada ara a Novartis), que continua, increïblement, donant nom a un equipament de la ciutat que no té res que veure amb la seva història, l’Espai de Recursos per a dones, innovació i economia feminista.

Encara que només cal que feu un cop d’ull al vostre mòbil o al vostre ordinador per trobar mil-i-una multinacionals darrere de cada app, o de cada programa.

Per actuar conseqüentment davant aquesta intensa colonització local de tantes multinacionals us recomanem la lectura de diverses de les obres de la periodista nord americana Naomí Klein: el molt conegut No Logo, el llibre Con canviar el món, o la publicació més recent, Això ho canvia tot. Fins i tot el Consell Drets Humans de les Nacions Unides va aprovar en 2014 una resolució per lluitar contra les violacions dels drets humans perpetrades per les multinacionals.

També podeu llegir l’article de Miquel Carrillo a la revista Crític: “Multinacionals ‘versus’ drets humans globals”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.