Mural del riu Besòs: nou símbol de la ciutat

Cultura Destaquem Ecologia

El nou mural del riu, pintat per l’artista Swen Schmitz Coll, està cridat a esdevenir un nou distintiu de Santa Coloma. A més de zona d’esbarjo i refugi de biodiversitat, el riu Besòs està esdevenint un exemple de l’expressió artística de la nostra ciutat. Fotos: Albert Azurmendi

Totes les ciutats tenen símbols, monuments, distintius que les caracteritzen i pels quals són conegudes i reconegudes. Santa Coloma, una mica mancada d’aquesta simbologia, n’acaba d’afegir un a la llista: el gran mural pintat al mur de contenció de la llera del riu Besòs (i també a l’horrible peu de formigó de l’antiga torre d’alta tensió elèctrica. Benvinguda la rentada de cara!).

L’artista d’Ivars d’Urgell, amb ascendència alemanya, Swen Schmitz Coll, ha pintat aquest magnífic mural de més de 400 m que representa la biodiversitat a la nostra ciutat. Si fa no fa, a aquella mateixa alçada, però a l’altra llera, està en marxa un projecte de renaturalització del riu per convertir-lo en refugi de biodiversitat. Mesura altament necessària, sempre, però amb més raó tenint en compte la intensitat en què es manifesta cada vegada més el canvi climàtic antropogènic, és a dir, causat o accelerat per nosaltres, els humans.

Igual d’important que crear aquests refugis de biodiversitat, com ja en teoria ho hauria de ser una mica la zona de la fase I del parc de Can Zam, és preservar-los un cop generats, i aquí tenim un problema, ara ja amb Can Zam, i quan estigui renaturalitzat, també amb el riu Besòs. Ens referim als centenars de milers de watts de potència de so que patiran els animals que visquin en aquests refugis els dies de macroconcert. Les actuacions de preservació ecològiques tenen moltes derivades i no serveix preocupar-te per unes sí i per altres no.

En una ciutat on les expressions culturals no són gaire destacades –ni la cultura en general, amb un pressupost de 271.000 € aquest any 2022, no arriba al 0,25% del total i compartits amb participació ciutadana–, el riu s’està convertint en paradigma artístic. El nou mural –que esdevindrà sens dubte un reclam més d’atracció cap a aquest espai, el parc fluvial del Besòs, que ja pot ser que aplegui més de 2 milions de visitants a l’any– se suma a la molt característica frase de Màrius Sempere en ferro forjat “Viure és provar-ho infinites vegades”, que ja embellia el mur de la riba esquerra i que ara ha quedat “integrada” amb el mural de la biodiversitat, del qual és com una prolongació poètica.

I no podem oblidar l’exposició fotogràfica “11 anys de Diaris de viatges”, que en el seu dia també es va instal·lar per la mateixa zona i que, si es repeteix, en aquest cas la 12a edició, haurà de buscar nova ubicació. Si és així, estaria bé que fos més avall, en el tram que transcorre paral·lel al barri del Raval, per potenciar zones més allunyades del centre de la ciutat, també en l’àmbit cultural.

Així mateix, estaria molt bé instal·lar una exposició permanent que fes memòria històrica del que era i del que és el riu. La gent nouvinguda, que ha conegut el riu tal qual està ara, se sorprèn fortament quan s’assabenten o veuen fotos de l’època del riu-claveguera. També és desconegut per a molts (autòctons i arribats més recentment) que, fins a 1945, Santa Coloma abastava les dues ribes del Besòs. El barri del Bon Pastor –aleshores, Cases Barates– va pertànyer a Gramenet fins que l’ajuntament franquista se’l va vendre.

El riu Besòs està esdevenint espai d’esbarjo –malgrat la manca d’ombres i l’horari absurd durant l’hivern–, refugi de biodiversitat i mostra de l’expressió cultural de la ciutat. Qui l’ha vist i qui el veu!


Per ampliar informació:

El riu Besòs es continuarà renaturalitzant amb la creació d’un refugi de biodiversitat
El riu Besòs, de claveguera a corredor ecològic
Història del Bon Pastor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.