Policia a Santa Coloma de Gramenet

Necessitem més policia?

Ciutat Destaquem

Entre els objectius de l’Infograma, més enllà de la informació, hi ha la generació de debat i sortir de l’espai digital; això darrer es reflecteix en els nostres números a paper i també en les trobades que ens ajuden a desenvolupar temes que, per motius diversos, no se circumscriuen a la mera informació i sobre els quals és interessant conèixer diferents punts de vista. És per això que, el passat dia 22, ens vam trobar a la Biblioteca Salvador Cabré, a Singuerlín, per parlar sobre la seguretat. Foto: fotograma del vídeo de la USIR fet públic per l’Ajuntament de Santa Coloma.

El títol de la trobada Necessitem més policia? Propostes des de l’esquerra pretén emmarcar un debat centrat en les alternatives i propostes existents davant dels problemes que genera la sensació d’inseguretat amb què viu part de la població de la ciutat. Pel que fa a les dades sobre el tema, us convidem a llegir l’article publicat a l’Infograma el passat mes de novembre “La ‘seguretat pública’, el camp de batalla del populisme punitiu”.

L’encontre compta amb tres ponents, que intervenen en aquest ordre: primerament, Sonia Andolz, directora general de Seguretat de la Generalitat; seguida de Rafa Crespo, membre de Disseny Integral de Projectes (DIP) cooperativa; i finalment César López, educador social i activista.

Andolz: La resposta a la inseguretat no és sempre policial

Davant la pregunta de si necessitem més policia, Sonia Andolz expressa un “depèn”. La cultura política de l’esquerra sempre ha identificat la policia amb l’ús de la força i la repressió. Si només ho entenem així, la resposta gairebé natural és que no, que no en necessitem. En canvi, si es fa una anàlisi de la situació, a vegades pot caldre aquest ús de la força, però a vegades no. El problema és que sovint s’aporta la “solució” sense dur a terme aquesta anàlisi, de manera precipitada i per pressió veïnal. I posa com a exemple la necessitat de la reforma de la llei d’estrangeria, abans que la solució policial, per resoldre crisis de seguretat com la de fa dos estius a Barcelona.

Un altre fet a tenir en compte és que la noció de seguretat d’aquests darrers anys és que no ens hi referim només quan és física, sinó que el ventall d’inseguretats és molt ampli: econòmica, alimentària, política, sanitària, jurídica, habitacional, col·lectiva…, per la qual cosa encara queda més en evidència que la resposta no ha de ser sempre policial, sinó que moltes vegades ha de ser jurídica, política…

També és obert el debat social sobre si la policia que es vol ha de ser reactiva o preventiva. Andolz treu l’exemple de l’anomenada policia de proximitat, que ha de ser coneixedora de l’entorn, del veïnat, i que sap actuar de manera preventiva abans del conflicte, ja que té coneixements i eines per mediar i solucionar-lo d’una altra manera.

Crespo: No és clar quin ha de ser el paper de l’administració pública en seguretat

“La noció de seguretat no ha de ser monopoli de la policia —marca Rafa Crespo per començar—. Etimològicament, ‘comunitat’ vol dir ‘corresponsabilitat’, i el veïnat ha deixat aquesta responsabilitat en mans dels serveis públics”.

Es parla molt de convivència, però ningú acaba d’aclarir què entén amb aquest concepte. Conviure és actuar conjuntament, és que les persones del barri facin coses juntes; no pas com ara, en què l’espai és només espai de coexistència.

Quan es fan coses col·lectives, també cooperes en les cures, també cooperes en la seguretat del veïnat. Crespo posa com a exemple els casos de gent gran que mor sola a casa seva, i que passen dies fins que al voltant se n’adonin.

Com es pot sentir segura una persona sense papers?, com ho pots fer si ets desnonada? L’angoixa que provoquen aquestes situacions és menor si hi ha un veïnat que et coneix, amb qui fas coses, si fa que no sentis por en el lloc on vius.

Mentrestant es parlar de més policia, sense tenir en compte altres grans mancances i d’altres realitats de les nostres ciutats i pobles, que potser es resoldrien amb canvis legislatius i més professionals de l’educació social.

Sovint passa que el veïnat s’organitza en taules de convivència, se’n fan processos participatius, però no són vinculats (que ho haurien de ser). L’administració s’acontenta d’haver fet consultes, però no actua d’acord amb els paràmetres debatuts.

López: Més policia, sí; però, per a què?

“Cal un altre model policial”, afirma César López. Pel que fa a Santa Coloma, només cal veure els vídeos que s’exposen de la USIR per adonar-se que el model policial que s’hi proposa no és el que necessita aquesta ciutat, amb totes les seves inseguretats (esmentades pels altres ponents), però que als nostres barris és especialment greu, si en tenim en compte la pobresa. Si es parla de policia de proximitat no es pot fer amb vídeos nocturns d’escorcolls, amb policies vestits de robocop, que no donen la cara, i música de pel·lícula d’acció. La policia de proximitat és un altre model, que ja ha definit el Rafa.

Que cal policia per a algunes situacions? Potser en alguns casos, però la majoria de problemes es generen pel context empobrit dels nostres barris en un context capitalista. I, per desistiment de polítiques, es deleguen en la policia algunes funcions que no li pertocarien.

On hi ha hagut solucions en l’àmbit comunitari, a mitjà i llarg termini, han funcionat. La pandèmia n’és un exemple, ja que s’ha respost millor on hi havia teixit social, amb comunitats organitzada. I no cal oblidar que aquestes ja existien, que no s’han creat d’un dia per l’altre. Cal enfortir aquests espais comunitaris i això es fa a través de la política, sigui macro, sigui municipal, sigui barrial.

És clar que hi ha problemes previsibles. S’asseurà una persona sense papers en una taula de convivència amb un policia local, tenint en compte les redades que es duen a terme? És evident que no.

La resposta, per concretar, és territorialitzar, treballar amb unitats flexibles. I s’ha de treballar al barri des de tots els eixos: de gènere, urbanístic, d’oci, eixos comercials, ús de l’espai públic, cura del carrer, neteja… i calen persones que treballin amb la mateixa comunitat (professionals de l’educació social, de la mediació…), i no quan hi ha un conflicte, que també, sinó sempre. I sí que hi podria haver-hi policia en aquests equips, però amb un rol diferent, preventiu. Malauradament, ara mateix només és reactiva.

Algunes veus del públic: “En aquesta ciutat, l’ús de la policia dona vots”

Algunes persones que participen en el debat fan sentir la seva veu, que parteix d’una gran desconfiança cap als cossos policials. S’hi critica la institució, que es valora com a “podrida”.

Remarquen, a més, que entre la població no hi ha respecte cap a l’administració perquè no s’hi creu. Per exemple, la majoria de processos participatius locals (que n’hi ha pocs) són meres rodes informatives, no són vinculants; i, és clar, la gent ja no hi participa.

En una darrera aportació s’afegeix que els cossos de seguretat són sempre repressius perquè existeixen per conservar el capitalisme.

2 thoughts on “Necessitem més policia?

  1. Los cuerpos de seguridad, como el ejército, 80 % es represivo, no es democratica, son cuerpos estancos, estan para proteger al sistema….

  2. La policia se sol anomenar “cossos de seguretat de l’Estat” i realment és el nom que més els escau: existeixen per defensar l’Estat i els seus interessos. Són el braç armat dels poderosos. No han canviat gaire les coses des de l’edat mitjana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.