Queralt Lahoz: “A cada cançó meva hi ha un paisatge de Santa Coloma”

Col·laboracions Cultura Destaquem

Al llarg d’aquest reportatge desgranarem la figura artística de Queralt Lahoz, cantant colomenca i filla de família provinent d’Andalusia, com moltes de les persones que resideixen actualment a Santa Coloma. Després del seu àlbum Pureza, Queralt Lahoz ha publicat un nou senzill titulat Blade. (Text Aitor Dorado; fotografies: Laura Lázaro)

“La música sempre m’ha acompanyat, l’he usat com a eina per expressar-me i sentir-me més lliure. És una manera de comunicar-me amb l’exterior”, afirma la Queralt Lahoz, des de l’altra banda de la pantalla de l’ordinador, amb aquesta veu contundent i riallera que tant la caracteritza, acompanyada a més d’un somriure còmplice, proper, que trenca la frivolitat de la pantalla digital. “Hi ha coses que tu no les tries, que elles et trien a tu. L’art moltes vegades és així”, conclou l’artista criada al barri Les Oliveres, on va viure-hi especialment amb la seva mare i la seva àvia, les quals afirma que són les seves referents per a la vida. D’orígens, d’arrels i d’aquesta Santa Coloma de les quals beuen les cançons de la Queralt en parlarem al llarg d’aquest article, el qual us convidem a llegir per conèixer i entendre a una veïna nostra que, tot i sentir-se encara en els inicis de la seva carrera, a poc a poc va obrint-se pas en el panorama musical nacional.

Els orígens de la seva puresa

“Vaig començar amb una banda quan jo tenia prop d’uns 17 anys aproximadament i després em vaig enfadar un temps amb la música i així, fins que després la música va tornar a mi. Volia separar-me’n perquè vaig pensar que igual no era el meu moment, però vaig tornar i jo sabia després on volia anar. No obstant això, vaig sentir que els meus companys (les persones que estaven amb mi en aquell moment) no tenien les mateixes ganes de comunicar que jo. Així que em vaig adonar que havia de fer alguna cosa de manera lliure amb el meu nom, amb la meva imatge i amb la meva història perquè jo no depengués de ningú i que ningú depengués de mi. I em vaig arriscar i vaig apostar tot els meus diners i tot el que tenia per poder fer alguna cosa meva”, explica la Queralt. “Tot el que he aconseguit ha estat al principi per tots els meus diners i per tot el meu esforç i també per la gent que m’ha obert la porta. Suposo que també és una qüestió d’esforç i sort, una mica de totes dues coses”, reflexiona l’artista, arran de preguntar-li com va començar i com va arribar fins a on és ara mateix.

Tot i anar obrint-se pas dintre del panorama musical nacional, la cantant colomenca discrepa i diu sentir-se encara en els inicis. “La meva manera d’enlairar és més a poc a poc, ho estic fent així… potser des de fora no es veu d’aquesta manera, però la meva sensació és que estic anant amb uns passos bastant ferms i tranquils perquè està sent tot molt autogestionat. És una lluita a poc a poc”, explica. Cal tenir present que, com ha afirmat la Queralt a moltes entrevistes, és ella qui participa activament, junt amb altres persones, en tota la seva carrera artística: des de la composició de les cançons fins a la realització dels videoclips i de la posada en escena. “Jo continuo pensant que estic en l’inici. Fins que tu no et posiciones molt fortament, estàs en l’inici. Jo crec que comencen a creure en tu quan comences a tenir un bon nom”, conclou l’artista.

De La Carmela

Més enllà del projecte de Queralt Lahoz que coneixem, l’artista també forma part d’una altra proposta musical anomenada De La Carmela, un duet musical on, juntament amb Daniel Felices, recuperen i versionen cançons de diversos artistes com Mercedes Sosa, Violeta Parra, Atahualpa Yupanqui o Silvio Rodríguez, entre molts altres. Aquest projecte musical va començar al 2014 i a dia d’avui continua més que vigent, regalant moments màgics, com quan a La Ciba la Queralt, acompanyada per la guitarra d’en Daniel, va posar els pèls de punta al públic quan va cantar la cançó de La maza.

“És el primer projecte sòlid que a mi m’ha donat per poder omplir la nevera. Per a mi és el projecte primari que té l’origen de tot el meu bagatge seriós, musicalment parlant”, expressa l’artista sobre aquest duet. “Els altres projectes anteriors em van donar el punt de partida per saber cap a on jo no volia anar, em van fer veure cap a on jo no volia tornar perquè eren projectes molt caòtics i jo era com la mare sense ser la mare… era tot molt aclaparador i molt estressant. No obstant això, amb De la Carmela va ser una cosa preciosa”, concreta la colomenca.

Els dos primers treballs de Queralt Lahoz

El 2019, Queralt Lahoz va publicar el que seria el seu primer treball: 1917. Una publicació on comença a sobresortir la Queralt que avui dia nosaltres coneixem, i on Santa Coloma, la família i les amistats són molt presents. Si ens aturem a observar els videoclips de les seves cançons, la seva ciutat natal no només és present en tots ells, sinó que és el seu escenari principal. “1917 és un paisatge més ambigu, potser. És com un paisatge més brut on dic ‘això soc jo, però no’. Hi parlo de les dones de la meva casa i dels meus amics…, però molt per sobre de tot. Serien les petites pinzellades, la part més fosca i lluminosa, però sense mostrar res que tu no sàpigues llegir”, explica la cantant.

El 2021, però, i enmig de la pandèmia del coronavirus, Queralt Lahoz publica el que seria el seu primer àlbum complet: Pureza. Un àlbum on la seva primera cançó, “Origen”, es construeix a partir de les veus amagades de Maite Martín, Mercedes Sosa i Lola Flores. A més, al seu videoclip, titulat “Los orígenes de mi pureza”, surt l’artista a diferents punts del barri on es va criar: Les Oliveres. “Pureza és una obra que, encara que sembli molt eclèctica (que sí que ho és), és molt més definida”, expressa. “Des de l’origen des del qual vull parlar, des de l’honestedat que em defineix, parlo d’un amor molt més personal i més net; parlo d’un camí de les dones de la meva vida però de manera més establerta al meu ser, a la meva feminitat, a la meva llibertat i al meu concepte de viure. És una finestra que diu que això és una miqueta Queralt Lahoz de veritat: és la casa meva, la meva vida i com m’he sentit en aquest moment del meu camí per explicar unes certes coses”.

A aquest disc, podem trobar cançons com “De la cueva a los olivos”, on a la seva lectura es pot veure primerament una referència a l’Andalusia de la qual prové la seva família i, en segon lloc, al barri de Les Oliveres on es va establir finalment. A més, a aquesta mateixa cançó la Queralt Lahoz reivindica les figures de la seva mare i de la seva àvia. D’altra banda, també podem trobar altres cançons com “El tiroteo”, al final de la qual s’inclouen els versos de la cançó “Anda jaleo” del Federico García Lorca. “Per a mi és una font inesgotable, però inesgotable! Cada vegada que em falta inspiració o que em perdo o que sento nostàlgia, vaig a un llibre de Lorca. Em sembla un lloc molt bonic del qual beure i al qual ser feliç. El fet de ser afusellat per la seva ideologia i orientació sexual representa una llar, la part de la meva família, una necessitat de poder reclamar la memòria històrica. A mi tot això em fa estimar-lo sense que ell ni tan sols provoqués més que els seus poemes i les seves obres de teatre”, expressa la Queralt sobre el poeta de Granada.

Pureza té una llum que 1917 no té… les portades parlen molt: la de 1917 és en blanc i negre i la de Pureza és en color”, conclou.

Música variada i d’arrel

Com es pot detectar a l’àlbum Pureza i al seu nou senzill “Blade”, les cançons de Queralt Lahoz es caracteritzen per tenir més d’una estructura musical. És a dir, escoltant una cançó de la Queralt, pots estar escoltant dues o tres cançons a dintre. Hi ha més d’un esquema musical cohabitant a una cançó de l’artista colomenca, donant-li una varietat musical que la fa més rodona, més completa i alhora més original. Els màxims exemples d’això serien les composicions de “Niña de fuego” o “Ya no”, entre d’altres. “Si a mi em ve de gust dir dues coses al mateix temps, les diré. I si un tema crec que ha de tenir dues formes i no em vull quedar només amb una, faré que les dues surtin. Em permeto fer aquestes coses… No sé qui ha dit que la música ha de ser una cosa, llavors jo em permeto fer-ne unes quantes… i així”. La Queralt Lahoz no creu que fer més d’una estructura musical dins d’una cançó comporti un risc per a l’artista. “No és risc… és que la gent no ho entengui, que no connectin del tot. En general, crec que ens han dit ‘la fruita o la xocolata és un dolç’, i l’has provat amb sal? Ostres! És l’hòstia amb sal, perquè potencia un altre sabor… però t’han dit que es menja de l’altra manera. Doncs amb això és el mateix: és provar noves fórmules, fer-ho bé i donar-li moltes voltes…”

“Faig veure i busco en la paraula molt més enllà del bàsic de les quatre línies”

Aquesta varietat d’estils al seu treball pot provocar certes dificultats a aquelles persones especialistes en música que busquin etiquetar la cantant. “Jo no tinc una etiqueta perquè avui dia fem coses molt diverses, però sí que sento que faig alguna cosa que és molt d’arrel. L’arrel ja no té per què ser folklore, sinó que ha de ser un punt de partida, alguna cosa que va en l’essència d’allò que expliques. Per exemple, ‘El Tiroteo’ té una essència molt flamenca i al final és una bulería, i aquesta és l’arrel del tema. L’arrel del tema de ‘Niña de Fuego’ és la cobla i el hip-hop. La flor ara és una altra i ja no surt igual. Crec que la meva música té aquestes coses. Al final continuo defensant alguna cosa en què la meva forma no és una forma actual de quatre paraules i ja està”, reflexiona la Queralt Lahoz, nominada recentment a millor àlbum de Música d’Arrel als Premis MIN 2022  pel seu treball Pureza.

El paisatge que mai pot oblidar

A qualsevol persona colomenca i, concretament del barri de Les Oliveres, segurament no li passi desapercebut en escoltar les cançons de Queralt Lahoz la presència de la ciutat i del barri on s’ha criat bona part de la seva vida. L’artista reconeix aquesta afirmació i expressa que si és com és i fa el que fa és perquè pertany a aquest territori. “Per a mi és súper important saber i tenir present d’on vinc. Jo crec que tinc aquesta humilitat, aquesta manera de ser i de comportar-me i de sentir perquè vinc d’una família treballadora, de classe obrera, humil, emigrants andalusos que s’han establert al barri de Les Oliveres a Santa Coloma de Gramenet, que mai deixarà de ser un barri d’emigració…”. Més enllà del reconeixement cap als seus orígens, la Queralt mostra també un amor pel que considera el seu poble. “Jo sento que m’he criat a una petita Andalusia de Barcelona que es diu Santa Coloma de Gramenet. Jo sempre li dic el meu poble, i no la meva ciutat, perquè s’ha begut molt d’una cosa molt pura i molt bonica. Les àvies i els senyors i les senyores han fet de Santa Coloma una cosa bella que està desapareixent, ja que els senyors i senyores van desapareixent perquè ja tenen una edat molts d’ells, com la meva àvia (a qui dedica la seva cançó ‘María La Molinera’), que va haver de desaparèixer… L’essència és aquí, i jo em quedo amb això”.

És important saber i tenir present d’on vinc”

“Em sento molt orgullosa del meu origen. Per a mi és molt especial i jo l’anomeno molt, ho tinc súper present. A cada cançó hi ha un paisatge per a mi de Santa Coloma, perquè jo he viscut i he crescut aquí: els meus primers amors, les meves primeres expressions i les meves primeres celebracions…”. Actualment, la Queralt resideix a Barcelona ciutat, però afirma venir cada setmana al que anomena el seu poble pels lligams personals i familiars que encara manté amb ell.

Preguntada sobre el suport que va rebre per part de la ciutat quan va començar a endinsar-se en el món de la música, ella no ho dubta i respon. “Haig de dir que a Santa Coloma he sentit molt de suport. És així. Sento que a Santa Coloma hi ha cercles culturals molt interessants i jo, des que era un cria amb 16 o 17 anys, que vaig començar amb la meva primera banda, recordo l’Ara Mateix, que era el que avui dia és Ca la Sisqueta. Han canviat molt les coses i han canviat molts els locals… però continua sent gent de Som Gramenet, que a mi i a molta gent jove ens han donat molta cobertura i  molt de suport. Han defensat sempre la cultura, la poesia, el teatre, la música… i han fet costat a gent jove com jo, a les persones. Jo sempre m’he sentit molt agraïda”.

També té un reconeixement especial cap a les persones que són a les institucions municipals. “És cert que una altra gent sempre ha tingut una oïda per escoltar la meva música i per venir i presenciar. No puc dir res, perquè més enllà dels partits polítics hi ha persones que per a mi són súper bufones, que m’han escoltat, que han volgut estar. Crec també que, moltes vegades, els fiquem en un sac d’idealitzacions i d’ideals que no existeixen… al final, no defensem ja ni tan sols els principis, perquè ja no existeix un principi en un partit polític sinó que hi ha un imaginari. Llavors, hi ha molta gent que estan en partits polítics i que potser són súper anarquistes”.

“El colomenc se sent orgullós de l’altre colomenc a qui li va bé”

Per concloure, la Queralt agraeix al seu poble natal el suport rebut. “Crec que a mi Santa Coloma m’ha escoltat, m’ha donat suport i ho continua fent. Jo crec que el colomenc se sent orgullós de l’altre colomenc a qui li va bé. Hi ha un pobre (que no el pobret) que és l’humil, el treballador que pensa ‘si algú triomfa a prop estarem tots triomfant, perquè si algú triomfa i pot donar treball a cinquanta persones, hi ha cinquanta persones triomfant al voltant d’això’. Llavors, estic convençuda que hi ha una realitat colomenca molt preciosa en aquest àmbit que a mi em dona suport un munt… i em sento feliç”, expressa orgullosa.

Consells, referents i records

Per anar tancant l’entrevista, es pregunta a la Queralt Lahoz quins consells donaria a la gent que comença a moure’s pel món de la música. “Creure en un mateix. No dubtar del que tu vols comunicar. No dubtar de la teva manera d’expressar, investigar-hi a dins i buscar-t’hi… però, sobretot, creure en tu perquè tothom vindrà a dir-te que no és suficient, fins i tot tu vindràs a dir-te que no és suficient a tu mateix. Això és el pitjor. Llavors, crec que cal creure molt i protegir-se l’art propi”, contesta tota convençuda.

D’altra banda, com a tota artista entrevistada a Infograma, se li pregunta sobre els seus referents. “Els meus referents són la meva mare, la meva àvia i les meves amigues. Aquests són els meus referents de la vida, sempre ho dic”. En canvi, quan se li pregunta sobre els seus referents artístics, es para a pensar i comenta primerament: “Sí que és cert que musicalment, i més enllà, tinc altres referents…”. A partir d’aquí comença a posar exemples sense saber gairebé dir, de tot allò que li agrada, quins serien els seus referents. Tot i així, va creant sense ser-ne conscient un llistat d’artistes que donen una idea de les aigües de les quals beu: Cristina Peri Rossi, Leo Galeano, Ella Fitzgerald, Mercedes Sosa i Gata Cattana (a qui li va fer la seva primera cover: “em sembla súper inspiradora… tothom fa covers de flamenc i altres, però ningú fa de rap i em sembla que no es toca” reivindica). “Jo crec que tot aquell que tingui alguna cosa a dir i que m’arribi ja em dona algun element que m’inspira i, per tant, hi ha una referència”, conclou l’artista colomenca.

“Jo soc molt nostàlgica. M’agrada molt crear dels records. M’agrada molt la bellesa de la nostàlgia i dels llocs bonics on hem sigut feliços”

En un moment de l’entrevista, parlant sobre la presència de Santa Coloma de Gramenet i del seu barri Les Oliveres a la seva obra musical, la cantant va expressar: “Soc molt feliç en el record de la meva infància colomenca, molt! Sento que és un lloc preciós on pots ser salvatge i lliure, on he pogut jugar a una muntanya, on he pogut viure una cosa molt maca”. Per aquesta raó, de cara al tancament de l’entrevista se li va demanar que expressés un o més records que tingués de la Santa Coloma de la seva infantesa. S’ho pensa, somriu i amb aquella nostàlgia amb què crea les diverses, riques, pures i lliures cançons que la caracteritzen comença a narrar el poble que duu als seus records. Amb aquest tancament, esperem que hagueu gaudit d’aquest reportatge i que hagueu conegut a una artista que més enllà de tot no deixa de ser una persona i una veïna del nostre poble, al qual porta al seu cor i reivindica a cada cançó, a cada entrevista i a cada concert… perquè la Queralt és d’aquelles persones que sap d’on ve i cap a on vol anar, tenint a més present a les persones que l’han acompanyada i que l’acompanyen tant en la música com en la seva vida.

“Recordo molt les nits i les tardes d’estiu jugant a la meva porteria, amb la meva àvia i les veïnes assegudes a l’escala del portal fent croché… Em sembla un record súper bonic! Després recordo molt Los Campillos (que era l’antic Can Zam). Jo era una nena, molt petita, però recordo baixar amb el Volskwagen de la meva tieta i llançar la manta al terra i jugar tots… Això era molt dels anys 90… Endur-te la taula, estar al sol, portar els globus d’aigua, els aspersors i jugar aquí. Recordo molt també la Font de l’Alzina, anar al seu berenador i passejar fins a les coves. Eren unes coves molt precioses i finalment van tancar. Continuen sent-hi, però les van tancar perquè eren perilloses. De fet, amb els meus germans hi entrava i el meu germà un dia va caure… un escàndol!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.