Reflexions sobre agroecologia

Col·laboracions Cultura Ecologia

Amb aquesta ressenya continuem a l’Infograma amb la col·laboració amb una entitat que fa més de quinze anys treballa a Santa Coloma per la cultura i per la ciutat: la Biblioteca Social La Hoguera, que té la seu a l’Ateneu Julia Romera. La Hoguera és un projecte de col·lectivització de la cultura, una comunitat de lectores i un espai d’autoformació i crítica social. Amb un fons de més de quatre mil llibres, pel·lícules de ficció i documentals, a més d’una extensa hemeroteca, està especialitzada en ciències socials en general i la història en particular, amb un fons especial d’història local del Barcelonès Nord. Podeu consultar-ne aquí el catàleg. Imatge: La Hoguera)

LOS PIES EN LA TIERRA reflexiones y experiencias hacia un movimiento agroecológico
Daniel López García, Marc Badal Pijoan (coords.)
Virus, 2006

Les lectures sobre el medi rural, agricultura i alimentació estan disposades a LA HOGUERA a diferents prestatges segons l’enfocament principal que se li doni a cada obra, però principalment a la nostra secció d’Ecologia, i també a Economia, a la subsecció de consum. Al catàleg col·lectiu (cataleg.xarxabibliosocials.org) les podeu trobar juntes si feu la recerca per matèria o paraula clau.

El concepte agroecologia encara ens descodifica dintre el poti-poti de paraules com agricultura orgànica, biològica, regenerativa, biodinàmica… que, amb els seus matisos, refereixen a tècniques d’obtenció d’aliments, totes amb la idea bàsica del respecte al medi ambient. Amb el primer passava una cosa similar, fins que al darrer quart del segle passat, l’ampliació de mires entorn del sistema agroalimentari va introduir a l’anàlisi factors diversos: socials, desafiant el pensament únic sobre la revolució verda i la dictadura de la indústria odavant la precarització de la vida en general amb els processos de despoblament i hiperurbanització;culturals i polítics, qüestionant el mateix concepte de desenvolupament. L’alça de moviments de resistència camperola arreu (MST a Brasil, zapatistes a Mèxic, Soc a Andalusia, Centreamèrica, Índia, etc.) alhora que la generalització del debat ecologista, i el discurs de l’antiglobalització formen el paradigma de l’agroecologia.

«La agroecología puede ser definida como el manejo ecológico de los recursos naturales a través de formas de acción social colectiva que presentan alternativas a la actual crisis de modernidad, mediance propuestas de desarrollo participativo desde los ámbitos de la producción y la circulación alternativa de sus productos, pretendiendo establecer formas de producción y consumo que contribuyan a encarar la crisis ecológica y social, y con ello a restaurar el curso alterado de la coevolución social y ecológica» (Sevilla Guzmán, 2006: 202)

L’agroecologia és, doncs, un model de producció i consum que per les seves característiques esdevé també un moviment social. Aquesta és la base del llibre, i aquest és el fonament de bona part dels articles escrits en diferents col·lectius d’arreu de l’estat que hi són aquí publicats. Trobarem des de grups de consum a la ciutat, moviments okupes rurals, iniciatives de defensa del territori, a associacions de pastors i opinions des de l’acadèmia, com els grans Sevilla Guzmán, Martínez-Alier o JM Naredo, entre altres.

En aquest treball d’investigació i creació col·lectiva es posen de manifest moltes de les impressions projeccions i preocupacions d’aquests actors amalgamats aquí en el que vindria a ser l’eclosió d’aquest moviment, a la primera dècada dels 2000, tot i que alguns d’ells ‒la majoria‒ ja en aquell moment tenen força experiència i bagatge. Les preocupacions són molt similars a les actuals: l’extensió del missatge, la participació desigual dels membres d’aquests col·lectius, els reptes propis de la defensa de la sobirania alimentària (lluita contra les grans cadenes de distribució, la petjada ecològica del transport alimentari, la pressió dels preus de la indústria, els transgènics, les afectacions al territori per megainfraestructures…). És una lluita difícil: es tracta de provocar un canvi en el paradigma sobre drets bàsics, com són l’alimentació i la salut humana, i sobre la nostra relació amb el medi ambient, i això passa sovint per qüestionar els fonaments de la societat de consum en la qual la nostra quotidianitat (mengem cada dia!) està incrustada. L’agroecologia esdevé una pràctica i una crítica radical gairebé sense proposar-s’ho.

Dos problemes sorgeixen de la visió en perspectiva d’aquest llibre 15 anys després de la seva publicació: el primer i més important, és que les reflexions expressades es van efectuar en un moment de forta expansió abans de la crisi especulativa de 2008 i següents ‒i abans de l’actual crisi de la covid que encara no podem avaluar amb perspectiva‒ que va canviar les prioritats de molta, molta gent, encara que l’arrel del problema sigui la mateixa. El segon és l’entrada de l’agroecologia al lloc mateix d’on va sortir, un cop mastegada i digerida pels moviments socials: l’acadèmia. La universitat ha estat la font de les idees noves i radicals sovint, en aquest cas des de la sociologia rural; i ara esdevé estructuradora i «integradora» d’aquest pensament, des de programes de postgrau i màsters universitaris en col·laboració amb la institució pública. S’imposa el dubte, en una reflexió actualitzada, sobre si aquest camí donarà l’impuls que fa falta a la pràctica de l’agroecologia o el reduirà a tècniques d’experimentació, una opció més en la producció i consum d’aliments, desfornida de la forta crítica al sistema.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.