informació santa coloma de gramenet

Ruta de titanes

Cultura Destaquem Memòria

Amb aquesta ressenya continuem a l’Infograma amb la col·laboració amb una entitat que fa més de quinze anya treballa a Santa Coloma per la cultura i per la ciutat: la Biblioteca Social La Hoguera, que té la seu a l’Ateneu Julia Romera. La Hoguera és un projecte de col·lectivització de la cultura, una comunitat de lectores i un espai d’autoformació i crítica social. Amb un fons de més de quatre mil llibres, pel·lícules de ficció i documentals, a més d’una extensa hemeroteca, està especialitzada en ciències socials en general i la història en particular, amb un fons especial d’història local del Barcelonès Nord. Podeu consultar-ne aquí el catàleg. Foto: Sortint cap al front d’Aragó; el tercer de l’esquerra és Ricardo Sanz, l’autor de Ruta de titanes (autogestionacrata.blogspot.com)

Ruta de titanes

Ricardo Sanz
Descontrol (Barcelona), 2014.

Ricardo Sanz fou un destacat militant anarquista des de la seva arribada a Barcelona (va participar en la fundació de la famosa banda de Durruti “Los Solidarios” el 1922 amb 24 anys), més tard va ser dirigent de la CNT i, durant la Guerra Civil, ocupant el lloc de Durruti a la seva mort. Aquesta novel·la-reportatge és la seva primera obra, escrita i publicada l’any 1932. Certament, no va tornar a escriure fins molts anys més tard. I com les posteriors, té una gran part de memòries personals.

Ruta de titanes narra la història de l’Andrés, un fill de família benestant que abraça la idea anarquista a partir de la relació amb l’Albina, una noia del servei de la casa, òrfena d’obrers manuals que és acollida a la casa del senyor. A partir de la lectura i les converses amb l’Albina, decideix dedicar la seva vida a la lluita al moviment obrer, i escull la lluita armada i la clandestinitat. La segona, i més part més àmplia del llibre, és la narració del protagonista, des de la presó, dels anys convulsos del pistolerisme durant la dictadura de Primo de Rivera, en la quals entra en detalls de la repressió en casos concrets, com l’intent de cop d’estat de la nit de Sant Joan de 1926, o la repressió brutal exercida per l’estat amb les falses acusacions del anomenat «complot de Puente de Vallecas». La història de l’Andrés i l’Albina és el context que serveix d’excusa per explicar aquesta altra història.

En la manera d’escriure de l’autor es nota la seva vocació més de cronista que de novel·lista. Sobretot en els diàlegs, utilitza un llenguatge ben curiós, amb frases carregades que denoten un esforç de l’autor, un obrer de formació autodidàctica, per escriure amb una correcció que ara ens semblaria exagerada. També al llarg de tot el llibre, l’exposició de les idees del protagonista, que són les de l’autor, es fa amb una fe i devoció que també ens sobta. Parlem d’una època en què per a molta gent d’aquest país el cel era a tocar, i la revolució social, una realitat molt propera, tot i la brutal repressió per les forces estatals. Una obra que ens pot servir per intentar entendre la manera com va ser possible la situació que es va viure els anys següents en aquest país. I per contraposar amb la visió distorsionada que es dona dels militants de l’època, com per exemple Memorias de un pistolero anarquista, molt més coneguda i escrita ja en aquest segle pel periodista Miquel Mir, també disponible a biblioteca La Hoguera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *