Campaments sahrauís de refugiades

Sàhara Occidental: la guerra dels nostres països veïns

Drets

Coincidint amb el 45 aniversari dels “acords tripartits” de Madrid, pels quals l’Estat espanyol —que era el país colonitzador— va abandonar el poble sahrauí, l’exercit marroquí entrava a una zona desmilitaritzada controlada pel Front Polisario. Ho va fer per dissoldre amb les armes una protesta pacífica de civils sahrauís. Ja passen de quadre dècades que la població sahrauí porta lluitant per l’autodeterminació del seu poble, després de ser ocupat pel Regne del Marroc. Foto: Jenny Jones

La hammada, el desert més inhòspit del planeta, és on sobreviuen, cada dia, des de l’ocupació del seu país, milers de sahrauís als campaments de refugiats de Tindouf, al sud d’Algèria. Molts anys depenen bàsicament de l’ajuda de la cooperació i malden per trobar una solució pacífica al conflicte.

Són els que el 1976 van fugir dels atacs de la invasió marroquina, els seus fills, nets i besnets. Alguns d’ells els hem vist al juliol i l’agost pels carrers i places de Santa Coloma. Infants sahrauís que són acollits cada estiu en famílies colomenques que participen al programa ‘Vacances en Pau’ organitzat per l’associació local Santa Coloma amb el Sàhara amb el suport de l’Ajuntament i que es fa a la nostra ciutat des de fa 30 anys. Alguns dels que han vingut ara són al front militar.   

Què està passant al Sàhara Occidental?

Desenes d’activistes civils sahrauís es van reunir, el passat 21 d’octubre, per manifestar-se pacíficament al sud dels anomenats territoris alliberats del Sàhara Occidental, a la carretera que uneix la porta il·legal de Guerguerat amb Mauritània.

Reclamaven la fi de l’ocupació marroquina i de l’espoli dels recursos naturals del territori per part del Marroc i la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Cal recordar que aquest referèndum es va pactar el 1991 amb la signatura de l’alto el foc entre el govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i el Regne del Marroc, sota els auspicis de la missió de Nacions Unides-MINURSO.

La zona del Guerguerat és una bretxa, un pas fronterer il·legal obert en el mur de guerra marroquí construït el 2001. Des de llavors les Nacions Unides han reclamat al Marroc que es retiri, però no ho han fet i el continuen utilitzant per transportar cap a Mauritània els recursos espoliats al poble sahrauí. La situació s’havia perpetuat en un estat de no-pau / no-guerra.

De fet, l’existència de la mateixa bretxa del Guerguerat és una violació dels acords signats on el govern de la RASD va declarar que “qualsevol irrupció de qualsevol element marroquí, ja fos militar, de seguretat o civil, en aquesta zona alliberada del seu territori, coneguda com a  ‘zona de separació’, seria considerada una agressió flagrant a la qual la part sahrauí respondria en legitima defensa de la seva sobirania nacional”. Això significaria, com hem vist els darrers dies, la fi de l’alto el foc.

Mapa de l’informe anual de la MINURSO (Nacions Unides)

La matinada del 13 de novembre, l’exercit marroquí va travessar la bretxa il·legal del Guerguerat per desallotjar les manifestants trencant tots els acords pactats des de 1991. Davant aquesta situació el Front Polisario va intervenir per protegir els civils de les agressions, mentre els marroquins intentaven obrir una altra porta al mur de la vergonya per tres punts diferents per poder seguir amb l’espoli dels recursos sahrauís. L’atac va ser respost pel Front Polisario amb una maniobra militar.

Tot això ha portat al govern de la RASD a declarar el trencament de l’alto el foc i avisar d’una escalada militar al Sàhara Occidental que pot desencadenar en una guerra després de 29 anys de no-agressió. La guerra dels nostres veïns marroquins i sahrauís, i també la de les veïnes i veïns colomencs d’origen sahrauí o del Marroc. Des de llavors hi ha un intercanvi de foc i una tensió permanent que a dia d’avui no ha cessat.

La Missió de les Nacions Unides per al Referèndum (MINURSO) ha fracassat durant els darrers 30 anys amb el beneplàcit de la comunitat internacional  i amb l’Estat espanyol al capdavant, tot i ser l’estat oficialment reconegut com a potència administradora del territori sahrauí en múltiples resolucions de les Nacions Unides. Una decepció per als sahrauís confiats en les Nacions Unides, o els organismes internacionals, i una altra pífia de la política espanyola forjada en la transició del règim del 78. Tot plegat una greu i seriosa amenaça a la seguretat i l’estabilitat a tota la regió del Magrib, i de retruc potser també de la nostra.

En canvi, en tot aquest temps tant el Front Polisario com la comunitat sahrauí ha demostrat la seva actitud pacífica i la seva paciència i aposta per una solució negociada. Ha restat a l’espera d’acords que mai han arribat i ha continuat malvivint als campaments de refugiats més antics i durs que mai han existit.

El govern del Marroc, durant aquests anys, ha estat vulnerant contínuament els drets de la població sahrauí i silenciant brutalment la veu dels activistes que viuen als territoris ocupats. L’exemple més conegut és el desmantellament que van fer fa 10 anys del campament de Gdeim Izik, on milers de sahrauís es van manifestar durant un mes per denunciar l’ocupació i l’espoli. Llavors es va anomenar campament de la dignitat.

Sí a la independència

Davant aquesta situació, el moviment solidari ha expressat la seva preocupació que l’escalada militar revifi el conflicte armat al Sàhara Occidental. Per això han començat a portar a terme diverses campanyes com les impulsades per l’Associació Santa Coloma amb el Sàhara en coordinació amb altres entitats locals i d’arreu de Catalunya sota el lema: Guerra no, Sí al referèndum!

Perquè, des de la societat civil catalana es planteja que l’única solució possible al conflicte és la celebració del tants cops postergat referèndum d’autodeterminació.

Nenes sahrauís al campament de refugiats de Tindouf. Foto: Jenny Jones

Inacció política davant una crisi imprevisible

Mentrestant la reacció de les Nacions Unides i del Consell de Seguretat és pràcticament nul·la, no s’oposa fermament a l’acció agressiva executada pel Regne Marroc, malgrat la sol·licitud emesa públicament pel president de la RASD.

Per la seva part, l’actual govern espanyol, de coalició entre PSOE i Unidas Podemos, com van fer els anteriors governs, ha continuat eludint la responsabilitat que li correspon com a potència administradora i manifestant una falsa neutralitat. A més, continua plegant-se als interessos marroquins, actuant contra el dret internacional i permeten la violació dels drets humans a la que no fa tant temps era encara una província espanyola. Els exemples més recents són la visita del ministre d’Interior Grande-Marlasca a Rabat, la postura respecte a l’arribada massiva d’immigrants a la costa canària i el reforç a les tanques fronteres de Ceuta i Melilla.

Precisament, el moviment solidari reclama al govern espanyol que assumeixi la seva responsabilitat i sobretot que sigui part activa per aconseguir una solució negociada per la celebració del referèndum i per la protecció de la població civil sahrauí. L’actual govern espanyol té una responsabilitat històrica i política i una obligació moral i ètica. A més d’una gran oportunitat de corregir els errors del passat.

Noies sahrauís al capdavant de la manifestació. Foto: Sergi Bernal

La solidaritat amb el poble sahrauí és àmpliament reconeguda a la nostra ciutat des de fa molts anys. També és una característica molt destacada de la societat i les institucions catalanes i espanyoles.

Ara no és el moment de només declaracions o mocions als plens municipals, sinó també de demostrar una acció ràpida i decidida que posi fi a aquesta situació de tensió, de violació dels drets, d’ocupació il·legal i d’espoli que s’ha allargat massa en el temps i que ha portat molt patiment a diverses generacions de sahrauís i segur que també de marroquins. També de demostrar fins on arriba realment la nostra solidaritat.

Reivindicació sahrauí a casa nostra. Foto: Sergi Bernal

Webs per tenir més informació directa davant el trist paper de la majoria dels principals mitjans de comunicació en aquest conflicte:

Vídeo de Santa Coloma amb el Sàhara ‘Jo sóc al Guerguerat’/ Jo estic amb el Sàhara.
Sahara Dempeus
Sèrie conflictes oblidats. Institut de Drets Humans de Catalunya
Federació ACAPS
Etiqueta de tuiter: #amblalluitadelpoblesaharaui

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *