SantJordi

Santa Coloma, ciutat literària?

Col·laboracions Cultura Destaquem

És Santa Coloma de Gramenet una ciutat literària? La nostra ciutat té tots els ingredients per poder-se reivindicar des de la literatura, però només una minoria de colomencs ho valora. La literatura colomenca no arriba a la majoria dels ciutadans i això ens hauria de fer reflexionar. Què podem fer millor? Text: Jordi Valls Pozo. Fotos: Redacció.

Prenc una imatge de la Santa Coloma de 1895, “El venedor de taronges” un quadre de Joaquim Mir que pren d’escenari l’església de Sant Josep Oriol en un dia de mercat. Joaquim Mir ens mostra, amb un eficaç costumisme, un poble pagès típic, en un dels seus extrems, gairebé als afores. Les cases del poble es despleguen darrere de l’església. El venedor ens atrau la mirada, assegut en el muret que dona al cementiri del poble, actual oficina de Correus. El rostre amable amb un punt de desconfiança.

De “El venedor de taronges” sortim en diagonal i pugem fins a la plaça Montserrat Roig, antigament plaça dels Safareigs, allà trobem una altra icona colomenca, és una dona que llegeix, una escultura antropomòrfica de mida natural que no para atenció a la gent que passa pel voltant o s’asseu al costat. La noia està abstreta amb la lectura d’un llibre. L’actitud de la noia és activa, l’hàbit de llegir invita les neurones a pensar i imaginar.

La ciutat de “La lectora” té poc a veure amb el poblet evocat de “El venedor de taronges”. Però hi ha un fil conductor que explica l’evolució des de la literatura que s’ha escrit per a Santa Coloma. I aquest és un dels motius identitaris més important pels colomencs.

Si Jaume Galobardes va escriure el seu dietari per deixar testimoni notarial de les vivències i tràngols d’un poble català del s. XIX. No serà fins a l’aparició de Josep Maria de Sagarra, coetani de Joaquim Mir, que deixarà el rastre a les seves Memòries de la infantesa viscuda a la casa familiar de la Torre Balldovina. Un dels masos senyorials de Santa Coloma més significatius.

La literatura colomenca no arriba a la majoria dels ciutadans i això ens hauria de fer reflexionar. Què podem fer millor?

Però va ser Josep Sol qui va recollir amb la prosa de: Elionor i altres contes, Una adolescència i Appassionata el seu particular retrat i homenatge a la Santa Coloma popular escenari dels seus llibres. I sí Josep Maria de Sagarra mostra el poble de final de segle XIX, des de la mirada enyoradissa del nen que va ser, Josep Sol s’enfronta als avatars de l’adolescent, del jove davant la hipocresia i la incomprensió del món dels adults en un poble que vivia intensament les transformacions convulses de la modernitat dels anys vint i trenta del segle passat. La guerra civil, però va malmetre la continuïtat literària de Josep Sol.

I hi ha un salt generacional, els fills de la guerra recolliran el fil literari ja entrat als anys seixanta. És la Santa Coloma de les fotografies de Joan Guerrero, de l’activisme cultural de Jaume P. Sayrach, de Salvador Cabré, de la història local feta crònica a través de Joan Vilaseca. I tot barrejat a la xarxa d’una ciutat urbanísticament nova, gentrificada, però encara amb un nucli de tradició ancestral molt present.

L’aparició de Màrius Sampere en l’àmbit colomenc va ser com una llamp. Poeta incomprès a la literatura catalana fins als anys vuitanta, ens deixa com a fruit un llegat mitificador del territori que anomenem Barcelonès Nord. Amic dels poetes badalonins Joan Argenté i Josep Gual, formaran la generació de la represa cultural amb la Nova Cançó (recordem la música que va compondre Sampere pel grup badaloní Estrop). Un dels versos del poeta dona la benvinguda de la ciutat des de Barcelona. Just en el marge de l’entrada trobem escrit: “Viure és provar-ho infinites vegades”.

L’aparició de l’antologia poètica colomenca Miscel·lània 6 promoguda per Màrius Sampere, és un pas important que ofereix veus com la de Vicenç Llorca, escriptor colomenc que aviat destacarà amb premis importants de poesia. O en paral·lel, amb un inquiet Rodolfo del Hoyo, amb Núria Valls, amb l’activitat importantíssima de divulgació de la poesia a càrrec del Grup Lauta: amb Carlos Quesada, Sebastián Candado, Petry Jiménez (actual regidora de cultura de Santa Coloma).

Hi ha un fil conductor que explica l’evolució des de la literatura que s’ha escrit per a Santa Coloma. I aquest és un dels motius identitaris més important pels colomencs

Cal no oblidar les activitats del CEP vitals per mantenir i difondre el capital cultural colomenc. I més endavant amb la creació d’Acolite (Associació Colomenca de Literatura) i els premis literaris que hi haurà al voltant del boom generacional colomenc. Premis PASCSA el Premi Internacional de Poesia Màrius Sampere. Però també la creació de la revista literària “Como agua para chocolate”, “Guaita”. I els escriptors que constituiran una pedrera d’escriptors important: Pedro Luis Cano, Salva Redon, José Mateo Rello, Joan de la Vega, Manel Zabala, Roser Vicente, Carmen Salas, José García Obrero, Beatriz Patraca, Àngel Pla, Roser Caño, José Luis Lozano… I molts que entraran i sortiran, això no és un catàleg estanc d’autors.

Parlo del llibre creatiu, però cal recordar també els llibres divulgatius de diferents temàtiques com els d’Eva Moreno, els de Sonsoles Fuentes, els de Lídia Guinart, o la crònica que tracta la malaltia de la fibromiàlgia, de l’exalcaldessa Manuela de Madre, també els de temàtica local de memòria política i social com els de Txema Corral, Juanjo Gallardo, Jose Manuel Márquez, Odei Antxustegi-Etxearte, Ferran Saro. O de memòria educativa com Diego Arroyo… Només poso exemples.

La crisi econòmica, les conseqüències devastadores del canvi climàtic, els efectes del Covid. I sobretot una pobresa cronificada a la nostra ciutat han deixat el creixement lector a un segon terme, potser seria més just dir que s’han delegat a altres estaments culturals com les biblioteques públiques o els centres d’ensenyament.

L’excés de zel administratiu cap a les iniciatives espontànies fa difícil que la gent es pugui expressar, un mal que no és colomenc és propi del país, i probablement respon a la inèrcia de cedir llibertats individuals a jerarquies superiors, fenòmen que debilita la democràcia.

El cas és que hem perdut alegria ciutadana. No sé fins a quin punt les administracions en són conscients. A Santa Coloma s’impulsen premis que vincula la poesia i el teatre a la sensibilitat social, com els Premis Draps, o els Premis Isabel Alonso. Es potencien les “Jornades de Poesia en Llengües Peninsulars” al voltant de la revista “Caravansari”, on el seu màxim exponent en el poeta José Mateo Rello. I no ens oblidem del referent editorial de “La Garúa” de l’editor i poeta Joan de la Vega. O el vincle de Jordi Gol i els resorts de l’editorial “Paralelo Sur”. Això confirma que hi ha una sensibilitat que continua feinejant en el camp de la literatura.

El dia del llibre no hauria de ser Sant Jordi, hauria de ser cada dia

Estem refent ponts? Em sembla que sí. És important, d’una banda, recuperar per l’imaginari de la ciutat Josep Sol i Màrius Sampere, com ja s’ha fet amb Josep Maria de Sagarra. Tres eixos literaris que estructurin un cos literari que hauria de ser present a totes les escoles. Primer pas: que els estudiants els coneguin. Segon pas: fer-los visibles a la ciutat. Tercer pas: treballar-los i crear una geoliteratura que falqui la memòria històrica social i política, i nodreixi un sentiment de pertinença local. Hi tenen molt a dir els estudiosos dels escriptors de Santa Coloma: Jacint Torrents, Agustina Rico i Marta Vallverdú.

El dia del llibre no hauria de ser Sant Jordi, hauria de ser cada dia. I hem de celebrar les novetats? I tant que sí! I donar la benvinguda a la Sílvia Terol amb la novel·la Àlies Camallonga novel·la de memòria històrica sobre l’activitat clandestina del maquis en ple franquisme. La d’aplaudir les iniciatives de Rodolfo del Hoyo de qui no em canso de recomanar l’entranyable poemari El camí dels àlbers. De Joan de la Vega amb Poètica per a una exhumació i En torno a Issa y otros difuntos, poemaris de calat profund i serè. d’Àngel Pla amb Retorn al laberint o José García Obrero, poeta amb mig camal a Santa Coloma i l’altre a Còrdova, amb el seleccionat poemari per al Premio Andalucía de la Crítica Tocar arcilla al fondo, un dels llibres de poemes que han causat més fort impacte.

Així, “La lectora” de la plaça Montserrat Roig espera les novetats amb deler, la gent encara deixa penjada, de tant en tant, alguna fotografia sostenint en el llibre metàl·lic algun llibre concret.

Això és un estímul. Recordem la pregunta un cop i un altre fins a estar-ne segurs de tenir una resposta: És Santa Coloma de Gramenet una ciutat literària? La resposta la teniu vosaltres.

3 thoughts on “Santa Coloma, ciutat literària?

  1. Molt interesant. Agrait per aquest bon recull d’escriptors de Santa Coloma. Trobo a faltar però, que anomeneu en Jordi Valls que ha rebut moltíssims premis (https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Jordi_Valls_i_Pozo) i també que expliqueu que en Jacint Torrents a part d’estudiós també és escriptor (La cuca japonesa, El segrest d’en Gang, i més)

    1. Precisament Jordi Valls és l’autor d’aquest article. Gràcies igualment pel comentari

    2. Disculpa Xavier, és ben cert aquest aclariment que fas sobre la tasca escriptora de Jacint Torrents, t’ho agraeixo. La literatura a Santa Coloma mereixeria un assaig en profunditat, he volgut fer uns breus apunts. I sobre mi mateix, considerava millor mantenir una distància prudent, és difícil ser jutge i part. Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.