Santa Coloma ja no és una ciutat jove

Ciutat Destaquem

Ja entrat el segle XXI, vivim en una ciutat que tendeix a l’envelliment progressiu de la població, malgrat l’arribada de migrants d’altres països i que fa poques dècades era considerada popularment com ¨una ciutat jove¨. Imatges: JLSP

A finals dels anys 80 del passat segle XX, entre 1987 y 1990, es va portar a terme una campanya publicitària institucional de l’ajuntament de la ciutat sota el lema ¨Santa Coloma Ciutat Jove¨. S’imprimiren samarretes, pins, cartells i materials de tot tipus, fins i tot uns rellotges de promoció que es repartien als VIPS i convidats als esdeveniments municipals.

La imatge que acompanyava la frase era una una colometa de paper plegat amb una corona de santa. Formava part del programa del Servei de Joventut d’aleshores, però també va ser una campanya de ciutat, pionera en el seu moment, com les moltes que hi ha ara.

Aquella era la joventut colomenca que ara està arribant en cascada massiva a l’edat de jubilació

Fins i tot podríem dir que l’esmentat ¨Santa Coloma Ciutat Jove¨ era l’equivalent al preolímpic ¨Barcelona més que mai¨,o al ¨Barcelona posa’t guapa¨, d’aquella època.

Però no només era una frase propagandística, més o menys encertada, sinó que també reflectia una realitat molt evident del moment: Una població eminentment juvenil, activa, orgullosa i en creixement, una ¨Ciutat viva¨. Aquest era un altre eslògan d’aquella època, molt similar a l’actual ¨Santa Coloma és vida¨. Va ser un moment de plena joventut de la generació del baby-boom, també coneguts com boomers, nascuts entre final dels cinquanta i mitjans dels anys setanta.

Una ciutat ¨boomer¨

La dècada dels 80 va ser el moment en que es va inaugurar el Casal de Joves Mas Fonollar, la ludoteca, la Casa de Colònies de Can Roca Vell, el Consell de Joventut, la majoria d’instituts de secundària de la ciutat, es promocionaven les colònies d’estiu, els esplais (n’hi havia un bon grapat), les trobades i els intercanvis juvenils o les jornades del Casal del Mestre, així com moltes activitats socioculturals per als estudiants i escolars, entre d’altres.

Després d’aquella eufòria juvenil van arribar les successives crisis econòmiques i els efectes, encara no contrastats, de l’actual pandèmia de la covid-19. I també ha estat determinant, pels canvis i l’evolució de la població, l’arribada, en les darreres dues dècades, d’ importants grups de població immigrada estrangera. Fins a configurar en aquests moments una ciutat intercultural amb més de 115 nacionalitats presents.

L’any 1989, Santa Coloma era la segona ciutat més jove de Catalunya, amb 68.353 persones d’entre 0 i 29 anys, el 50,41 %, sobre un total de 135.589 habitants (Santa Coloma 2000, Materials per al Debat, Ajuntament). Es calculava que més del 20 % del joves estava associat a entitats de barri, esportives o culturals.

Unes xifres que pugen i unes altres que baixen

Actualment, segons dades de l’IDESCAT (Generalitat de Catalunya, 2021), del total de població colomenca de 119.289 persones, hi ha 23.879 que tenen entre 0 i 19 anys, un 20,01 %, mentre que hi ha 23.394 persones que tenen entre 65 i 100 anys, un 19,01 %.

Si observem la natalitat, el canvi és molt significatiu. El total de nascuts vius l’any 1979 era de 2.830 nadons, l’any 1989 era de 1.211 i l’última dada trobada, l’any 2020 era només de 957, d’aquests 476 són nascuts de mare d’origen estranger, gairebé el 50 %.

També podem veure el canvi en la edat mitjana de la població: L’any 1989 era de 33 anys i l’any 2021 es de 43. Una pujada important de 10 anys en aquest temps.

La revista municipal de l’ajuntament franquista ¨Gramanet¨(n. 3, 1969).
Ja es qualificaven com a
Ciudad Joven

Si anem més enrere en el temps, trobem dades més peculiars: l’any 1969, segons la revista municipal Gramanet (n. 3, pàg. 3), la població total era de 94.137 habitants, la població menor de 21 anys era de 32.222 persones, el 34,22 %, i la més gran de 51 anys era de 8.800, el 8,8 % (cal fixar-se que comptaven la gent gran a partir de 51 anys).

Des d’Infograma hem previst dedicar un altre article, il·lustrat amb gràfiques, per a la comparació estadística i l’anàlisi de les dades més interessants de població, que sovint no són fàcils de trobar o resten desapercebudes.

Un canvi demogràfic particular

Però per la població local, un factor determinant del canvi i de l’evolució demografia ha estat, per una part, l’important arribada de població migrant estrangera. I d’altra banda, la marxa sostinguda de joves i parelles joves cap a d’altres ciutats de l’àmbit metropolità, per la greu falta local d’oportunitats de feina i d’habitatge.

Aquestes situacions han comportat un canvi demogràfic que ha combinat el decreixement de la població (la ciutat no puja els seus habitants any rere any) i l’envelliment, pel creixement de la població de més de 65 anys. Hi ha hagut un cert manteniment de la natalitat, per la població nouvinguda, però també va a la baixa. Ara ja estem cap a les fases finals de l’anomenada transició demogràfica i del relatiu estancament de la població, a la nostra ciutat.

La bella (pero vella) Santa Coloma

Com a la majoria de les ciutats catalanes, la població colomenca està vivint un procés inèdit de d’envelliment demogràfic. En aquests moments augmenta el pes de la gent gran i disminueix paral·lelament el pes de la gent jove, especialment als barris de Riu Nord, Riu Sud, Singuerlín i Centre, segons les dades de l’AMB.

El ritme d’aquests canvis ja es deixa sentir des de fa anys, encara que no tothom sigui, o vulgui ser, conscient, especialment les administracions públiques en general, i l’ajuntament en primer lloc, com a institució més propera.

Una gran metròpoli de gent gran

El panorama colomenc està en consonància amb la resta del Àrea metropolitana de Barcelona. Segons els Padrons Municipals d’Habitants de les ciutats metropolitanes, entre l’any 2000 i el 2017, l’edat mitjana a la metròpoli s’ha incrementat en gairebé dos anys, de 41,3 a 43,1 anys.

L’any 2038 un de cada quatre habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona tindrà més de 65 anys

A més, entre el 2000 i el 2018, la població metropolitana de 65 anys i més ha passat de 520.078 a 643.347 habitants: Un increment percentual del 23,7%. Per la seva part, la població metropolitana de 85 anys i més s’ha incrementat un 92,5%, la qual cosa es veu reflectida també en l’evolució de l’índex de sobreenvelliment (10,7 l’any 2000 i 16,6 l’any 2018). L’índex de sobreenvelliment és el percentatge de població molt gran (85 anys i més) respecte de la població gran (65 anys i més). En ser un percentatge, un valor del 50% significa que la meitat de la població de 65 anys i més, en té 85 anys i més, per exemple.

En tot cas, aquesta etapa d’envelliment no s’ha de considerar com negativa, ans al contrari, no es tracta d’una crisi, sinó d’una etapa d’una evolució cap a una millor eficiència demogràfica positiva basada en baixa mortalitat infantil i major esperança de vida combinada amb els efectes de la mobilitat, tant per l’arribada com per la marxa de població.

En realitat, com afirma el professor Tomás Jiménez Araya (que va ser representant del Fons de Població de Nacions Unides), es tracta d’un progrés, més que de cap crisi. Resalta que és un éxit humà, resultat de la “revolució reproductiva”, davant les falses teories catastrofistes. Però caldrà donar resposta a les noves situacions i reptes que es plantegen a partir d’ara. Els canvis urbans actuals, de dimensiones inèdites a escala planetària, ens forcen a repensar les noves funcions de les ciutats en un món cada cop més urbà.

Calen polítiques locals de població a Santa Coloma per a totes les edats

Encara estem a temps per començar a proposar i posar en marxa polítiques públiques municipals adreçades a la gent gran, i a totes les edats, en tot tipus d’àmbits: per al transport públic i la millora de la mobilitat, per a l’accés al centres d’assistència primària de salut i a centres residencials, per fer front a l’augment del risc de pobresa entre la gent gran, l’atenció domiciliaria, la solitud i molts altres. Amb especial atenció per a les dones d’edat avançada que viuen soles, que és el grup socialment més vulnerable.

I encara s’haurà de fer molt més especialment respecte a l’habitatge. En els darrers anys cada cop arriba menys gent a l’edat de jubilació amb l’habitatge totalment pagat. Això vol dir que, si es consolida aquesta tendència, la situació socioeconòmica de les properes generacions de jubilats es podria veure afectada de forma rellevant, ja que es podria augmentar de manera significativa la proporció de població que haurien de fer front a pagaments d’habitatge amb ingressos provinents de les pensions de jubilació.

Durant els propers anys caldrà estar molt atents a l’evolució d’aquesta qüestió, tal com indiquen els estudis de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB, 2019), ¨Canvi demogràfic, envelliment i metropoli¨.

Propostes per a Santa Coloma

Alguns municipis ja fa uns anys que tenen òrgans específics de participació com els Consells de la Gent Gran (Martorelles, Tarragona, Cardona, Reus), o projectes com el de Ciutat Amiga de la Gent Gran (Lleida, Sabadell, Montcada, Manresa, Igualada), i plans de actuació municipals coordinats amb altres àmbits i institucions (Barcelona, Terrassa).

En aquest sentit també s’ha de destacar iniciatives com la més recent de la Paeria de Lleida que ha posat en marxa, després d’un Ple extraordinari, un Observatori de la Gent Gran. Està plantejat com a eina d’anàlisi, disseny, planificació i avaluació de la situació actualitzada dels diferents indicadors que conformen la realitat i necessitats d’aquest segment de població. A Santa Coloma encara estem a les beceroles. En algunes ciutats ja han començat a fer feina, però en altres encara no.

L’envelliment a Catalunya

En l’àmbit de Catalunya, com a resultat de la baixa natalitat, l’any 2025 la població de 0 a 15 anys haurà disminuït en 72.000 habitants (passaria dels 1,243 milions del 2018 a 1,171 milions el 2025). La disminució afectarà principalment les etapes d’educació infantil i primària, que baixarien respectivament un 8,1% i un 7,5% respecte al 2021. En canvi, la població augmentaria un 9,9% en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’ensenyament universitari, perquè hi arribaran les generacions més nombroses, nascudes al voltant de l’any 2008.

Més gent gran, més sana i que viu més anys (sobretot dones)

La població de 65 anys i més ha augmentat de manera progressiva i constant en les darreres dècades. I ho continuarà fent en el futur, ja que passaria d’1,474 milions el 2021 (el 19,0% de la població) a 1,589 milions el 2025 (el 20,1%) i 2,192 el 2040 (26,0%). A llarg termini, en l’horitzó de l’any 2070, la població major de 65 anys seria de 2,569 milions de persones i representaria el 29,4% de la població. La població de 80 anys i més augmentarà i passaria de 452.000 habitants el 2021 a 480.000 el 2025.

Tot i això, a causa de l’impacte de la covid-19 sobre l’estructura de la població, aquesta xifra és inferior als 490.000 prevista el 2025, en les anteriors Projeccions de població.

A mitjà i llarg termini, l’envelliment serà especialment visible en el nombre de majors de 80 anys, que passarien a ser 713.000 el 2040 i 1.107.000 el 2070 (el 12,7% de la població).

L’any 2030, el 22,3% de les persones a Catalunya tindrà més de 65 anys

Com a conseqüència de l’envelliment de la població l’índex de dependència de la gent gran passaria de 28,9 l’any 2021 a 44,3 l’any 2040, i a 51,2 l’any 2070.

L’augment de l’índex de dependència de la gent gran serà progressiu durant tot el període 2021-2050, però augmentarà més intensament a partir del 2030, moment en el qual les generacions plenes del baby-boom arribaran a l’edat de jubilació. (L’índex de dependència mesura la població major de 65 anys per cada 100 persones de 15 a 64 anys).

El pin de la colometa amb el lema Ciutat Jove

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.