Solidaritat vers col·lapse

Drets

A mitjans de març, just quan va començar l’estat d’alarma, un grup de persones de la ciutat es van organitzar com a Xarxa Solidària Gramenet. I ho va fer a través de les xarxes socials, amb urgència, davant de la crisi socioeconòmica que ja es veia venir i que, a hores d’ara, és una realitat demolidora. (Foto: Josep Lluís Sànchez)

Aquestes gairebé 300 persones aviat es van distribuir en grups de treball: mascaretes, compres i alimentació. De repartir llibres a persones confinades es va passar a un potent grup de distribució alimentària, anomenat grup Cistella, i un altre de cosidores amb una alta capacitat de producció de mascaretes; més tard, també se’n va crear un d’educació en el qual es van compartir recursos i eines per a l’ensenyament.

Gramenet, Infograma

Centrem-nos, però, en el grup de recursos alimentaris. Es va organitzar una recollida d’aliments i de diners per adquirir-ne, i es va repartir un cop per setmana durant tot l’estat d’alarma. En aquella moment, al municipi, hi havia duent a terme aquesta mateixa activitat la Creu Roja, Acau i Rialles (a banda del menjador social municipal), que treballen a través de les demandes que els arriben de Serveis Socials de l’Ajuntament. Més endavant s’hi van afegir Càrites i un grup de veïns de Singuerlín, entre d’altres. Totes aquestes organitzacions no van arribar a cobrir totes les necessitats, per diferents motius.

El repartiment de la Xarxa Solidària va començar amb catorze famílies, relacionades la majoria amb el Centre d’Acolliment de Santa Coloma. Aviat s’hi va afegir la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca-Gramenet. I la segona setmana ja n’eren trenta, les famílies. I seixanta, i vuitanta… I va anar creixent, cada dijous de repartiment n’hi havia més, fins a arribar al punt que no es van poder atendre totes les famílies un sol dia, i se’n van haver de prioritzar. Es va partir la llista en dues parts, la gent amb criatures primer i, a l’altra setmana, la resta. A finals de juny, havien passat per l’Ateneu Julia Romera unes 250 famílies amb problemes per aconseguir aliments. Les darreres setmanes es van repartir 150 cistelles per setmana.

A finals de juny, havien passat per l’Ateneu Julia Romera unes 250 famílies amb problemes per aconseguir aliments.

De tot aquest procés, cal destacar la capacitat d’autoorganització veïnal, les desenes de persones involucrades en la recollida, la compra, el repartiment… i també tot el suport que es va rebre de veïnes i veïns, aportant-hi tant aliments com diners. Van ser moltes les persones que s’hi van involucrar i van aconseguir que l’objectiu, que era donar suport durant l’alerta, s’aconseguís amb escreix. D’altra banda, també s’ha de remarcar la col·laboració amb altres xarxes, sobretot de la ciutat de Barcelona, amb Espigoladors, amb Nutrició sense Fronteres, amb el Banc dels Aliments, etc., a més de la coordinació amb Barcelona Actua o la Fundació Adsis.

El tap de Serveis Socials

Des del primer dia, al març, es va repartir a totes les persones que passaven per la Xarxa un full amb els telèfons de Serveis Socials amb l’objectiu que tothom pogués accedir-hi, ja que des del grup de Cistella es va valorar que la seva tasca era la de proveir, dins de les seves possibilitats, a un moment d’alarma, d’urgència, però que era l’Administració local la responsable de respondre davant les famílies colomenques amb problemes alimentaris. A més a més, també es va establir un contacte amb la Regidoria de Serveis Socials, a la qual s’enviava cada setmana la llista de famílies, amb el telèfon, per tal que l’Ajuntament hi contactés i establís els protocols necessaris.

Cal tenir en compte que les oficines de Serveis Socials van tancar des del primer dia, i que l’única manera d’accedir-hi era a través del telèfon o correu electrònic. A hores d’ara, primera setmana de setembre, aquestes oficines romanen tancades.

A hores d’ara, primera setmana de setembre, les oficines de Serveis Socials romanen tancades.

Pel que fa a la llista que es trametia setmanalment des de la Xarxa, va resultar que no havia estat útil durant un mes i mig, ja que a mitjans de maig des de Serveis Socials van avisar que no es podia trucar a aquestes famílies per problemes amb la Llei de protecció de dades i que la Xarxa no tenia permís d’ús de les dades de les persones que recollien els aliments. Feia dos mesos del començament de l’estat d’alarma. Des de la Xarxa van haver de recollir el consentiment de les famílies per tal que Serveis Socials s’hi posessin en contacte. I aquest no va ser un procés precisament àgil.

Hi va haver unes quantes reunions virtuals amb l’Ajuntament a les quals va assistir la Xarxa: el Consell Municipal de Serveis Socials, les entitats del Punt del Voluntariat… en les quals es van explicar les mesures que s’estaven duent a terme des de l’Administració local per erradicar els efectes de la pandèmia…, però en cap d’aquestes reunions es va satisfer quina avaluació dels resultats se’n feia i, sobretot, no es va acabar d’aclarir per què continuaven tancades les oficines i per què era tan i tan difícil aconseguir contactar amb els Serveis Socials per via telefònica. Setmana rere setmana les famílies relataven la impossibilitat de poder arribar a passar pels serveis municipals, imprescindible per poder accedir a la Creu Roja, per exemple, o al menjador social, o anar per aquesta via fins a Acau o Rialles.

Finalment, en una reunió mantinguda a mitjans de juny amb la regidora de Serveis Socials i part de l’equip tècnic, en la qual també va participar la Defensora de la Ciutadania —que ha fet, i fa, seguiment de tot aquestes gestions per protegir el dret a l’alimentació—, es va afirmar que les oficines obririen a la setmana següent, que el telèfon funcionava amb normalitat i que s’havien acabat les llistes d’espera per accedir als recursos alimentaris. Malauradament, cap d’aquestes afirmacions coincideixen amb el seguiment que es fa des de la Xarxa, que, arribat el setembre, encara rep demandes d’aliments i de suport alimentari. A part que, com ja hem dit més amunt, les oficines continuen tancades.

Des de la Xarxa Solidària Gramenet manifesten un sentiment agredolç: d’una banda, satisfacció davant de la solidaritat, ràpida i efectiva, i, per l’altra, preocupació davant la realitat tan dura que viu la nostra ciutat. A més, expressen que s’han sentit molt sols davant d’una situació extrema.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *