Unitat política enfront dels efectes de la COVID (i 4)

Ciutat

Últim lliurament d’anàlisi del Pacte Local per a la reconstrucció social, econòmica i cultural de la nostra ciutat. Per a finalitzar, unes reflexions sobre el que ja s’està fent, el que es troba a faltar i el que caldrà anar seguint. FOTO: captura del pdf

Després d’un primer article de contextualització i de situar els trets generals del Pacte, els articles dos i tres entraven en profunditat en les mesures més destacades que es proposaven en els set blocs en què es divideix el document i, amb aquest darrer article, volem cloure l’anàlisi plantejant alguns dubtes que esperem esvair durant l’execució del Pacte.

Escenari poc realista

El fet d’afrontar un període tan greu sanitàriament i econòmicament ha propiciat que des de molts àmbits s’hagi volgut llençar un missatge del “tot anirà bé” que, si bé s’entén voler animar la població en moments difícils, a la llarga pot ser contraproduent. En la introducció del Pacte s’abona, en certa manera, aquesta forma de fer. Es diu que l’escenari amb el qual es treballa és amb el d’“una epidèmia estacional i de relativament curta duració” i que, segons els experts, “els impactes econòmics d’aquest 2020 seran d’una recessió molt profunda en el segon semestre de l’any, seguida per una recuperació… [condicionada a la durada de la crisi sanitària i les polítiques econòmiques aplicades]”. Són dues assumpcions, si més no, arriscades. Situar-nos en escenaris d’aquest tipus pot contribuir a fer curt en les mesures aplicades. Semblaria raonable anticipar altres escenaris més desfavorables.

Notícies favorables

Com a bones notícies cal destacar-ne dues que s’han produït d’ençà de la signatura del Pacte i que l’afectaran positivament:

També en positiu cal remarcar l’aposta clara per a posar en el centre la perspectiva de gènere, que pretén impregnar tot el text.

Pressupost i calendari

Contràriament al que ha succeït en altres ocasions, aquest cop hi ha una dotació econòmica aproximada associada al Pacte (uns 15 milions d’euros en total), qüestió bàsica perquè no siguin només un conjunt de bones intencions. Es diu que caldrà una modificació del pressupost 2020. Ahir, en el primer Ple municipal després de la signatura del Pacte, hauria estat un bon moment per portar-lo a terme. No es va produir aquesta modificació.

Diverses mesures estan supeditades a altres administracions. S’entén, però: què passarà si no compleixen? Potser un Pacte local s’hauria de basar en el que es pot assegurar localment, òbviament sense deixar de trucar la porta de les altres administracions superiors, com ja se suposa que es fa sempre.

Si bé l’assignació pressupostària està especificada en aproximadament la meitat de les mesures proposades, no hi ha ni un sol compromís de termini d’execució en tot el text. Això planteja un greu problema, perquè tan important és proposar què faràs, com quant costarà i quin és el calendari previst d’implementació. Sí que és cert que, a hores d’ara, alguna de les mesures ja s’ha començat a posar en marxa.

Altres valoracions

Es troba a faltar algun tipus d’autocrítica, i es dona a entendre que tot el que s’ha fet en els darrers mesos s’ha fet des del consistori, quan han estat fonamental les xarxes de solidaritat dels veïns, veïnes i entitats del 3r sector per poder fer front a les necessitats bàsiques de tota la població de la ciutat. Per desgràcia es demostra un cop més que no es creu en la participació real. El Pacte s’ha signat entre les forces polítiques i es diu que “un cop signat […] caldrà parlar amb les entitats […] i enriquir el pacte amb les seves propostes”, a posteriori, si hi arriben i com.

Es parla en més d’una ocasió de l’Agenda o els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), deixant de banda si aquests estan o no ja superats avui dia, hauria estat molt bona iniciativa per remarcar aquesta preocupació si el pacte hagués estat el Pacte Local per a la reconstrucció social, econòmica cultural i ecològica de Santa Coloma de Gramenet.A això caldria sumar que l’adjectiu “cultural” associat al Pacte, de moment no passa de simbòlic – l’activitat cultural de la ciutat segueix completament aturada sis mesos després de posar-se en marxa l’estat d’alarma.

Es diu repetidament que no es vol deixar ningú enrere, però enlloc es parla, del padró, d’immigració, d’acollida, d’educació d’adults, de sensellarisme …, per citar algunes mancances clares. Aquestes deficiències deixen molta gent fora. Posar en marxa un pla d’emergència per fer front a l’impacte econòmic i social de la pandèmia era, i és, molt necessari, però serà insuficient si no es va més enllà i es pensa en solucions estructurals a mitjà i llarg termini.

Atès que els partits de l’oposició són part signant i els pot coartar la seva funció fiscalitzadora, nosaltres seguirem amb atenció la implementació de les mesures descrites en aquest Pacte, i les que es puguin afegir des de les entitats i ciutadania, per tal que es portin realment a terme i a la major brevetat possible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *