Vint anys del Pla de Convivència

Destaquem Drets Memòria

Remenant pel web municipal (o perdent-s’hi, perquè té una navegació prou complexa), es poden trobar documents força interessants per valorar la política municipal amb una mirada a través del temps. Aleshores pots veure com s’ha avançat en un tema determinat, com s’ha anat enrere en qualsevol altre àmbit o, simplement, fer-se creus de com pot ser que encara siguem en el mateix punt. I això passa quan llegeixes el Pla de Convivència 2001-2010, que ve a ser com un souflée, tan aviat com va sortir del forn, es va desinflar. (Foto: Albert Azurmendi)

Aquest pla, que va començar a gestar-se amb el mandat de Manuela de Madre, va ser coordinat per Esperança Esteve, i és conseqüència, segons la mateixa introducció, “de la voluntat expressada en el pla d’actuació municipal de l’Ajuntament 2000-2003 d’aprofundir i afavorir la integració de les persones migrades i la convivència en el marc d’una ciutat més cohesionada”. Fa més uns vint anys, doncs, que el consistori presidit per De Madre va sentir la necessitat de treballar en pro de la convivència a la ciutat, amb la consciència que la multiculturalitat havia arribat per quedar-s’hi. Tampoc és que se n’adonessin massa ràpidament, si tenim en compte que era un fenomen que es remuntava a finals dels anys vuitanta.

El Pla de Convivència va treballar a partir d’una comissió impulsora, una de permanent i set comissions de treball; hi van participar, a l’hora d’elaborar-lo, més d’una cinquantena d’organitzacions. L’elaboració del pla va ser una tasca feta amb un impuls participatiu que, malauradament, va perdre tota la força a l’hora de posar-lo en marxa.

Les set línies estratègiques del pla eren aquestes d’aquí sota, i cada una tenia la seva comissió de treball, formada per entitats i persones individuals, acompanyades dels equips tècnic i polític de l’Ajuntament. Cada una de les comissions va treballar a partir d’una diagnosi de la situació i l’anàlisi de les necessitats i, finalment, la proposta d’accions a tirar endavant. El document és molt extens, però us resumim una mica la feina de cada una de les comissions.

  1. Drets, participació, solidaritat i sensibilització
  2. Acollida, informació i orientació
  3. Educació
  4. Urbanisme i habitatge
  5. Economia i treball
  6. Serveis socials i salut
  7. Immigració i gènere

Drets, participació, solidaritat i sensibilització

Aquesta comissió estava formada per AMIC (UGT), CITE (CCOO), SOS Racisme, Associació Cultural Bangladesh i la FAVGRAM, acompanyades per equip tècnic de l’àrea de participació ciutadana, solidaritat i la defensoria, entre d’altres.

Alguns punts de la diagnosi remarquen les dificultats d’empadronament, no tenir dret de vot a les eleccions, el baix nivell de participació i presència de residents d’origen estranger en les xarxes de relació associativa i participativa de la ciutat o l’escassa relació entre els sectors de la població actius en els àmbits de la solidaritat i cooperació amb la nova situació de la població immigrada.

Acollida, informació i orientació

A més de persones de l’administració local, en aquesta comissió trobem l’ACI, FAVGRAM, Centre d’Acolliment, Càritas, Departament d’Ensenyament de la Generalitat, Progress, ICS Sta. Coloma, CIOD, Associació Cultural Bangladesh, Policia Local, Associació Cultural Islámica Taijdid i Grameimpuls.

Els elements observats per a la diagnosi eren, entre d’altres: els recursos i professionals de la ciutat no estan prou preparats per a la recepció, l’acollida i la resposta a les noves necessitats, insuficient coordinació entre els diferents serveis de la ciutat vers la recepció, acollida i informació a la població estrangera, els recursos específics adreçats a la població estrangera estan saturats, el baix nivell de coneixement del castellà i sobretot del català és un dels obstacles més importants, hi ha pocs espais de socialització que afavoreixin el contacte intercultural…

Aquest pla havia de ser participatiu, estratègic, instrumental, transversal, integral, dirigit a tota la població, i un instrument de planificació i gestió a mitjà i llarg termini.

Educació

En aquest espai hi havia molta representació ciutadana i molt diversa: Casal del Mestre, Escoles d’Adults de Singuerlín i el Fondo, Fundació Jaume Bofill, CIREM, Associació Cultural Islàmica Taijdid,Consorci de Normalització Lingüística L’Heura, Associació Cultural Bangladesh, FAPAES (Federació d’Associacions de Pares d’Estudiants de Secundària), AMPA de Primària, Associació cultural i educativa àrab Almagd, Grup Nemo, Grup de Joves de Singuerlín, representació dels directors centres de Secundària, Departament d’Ensenyament, Grameimpuls…

Les trobades entre totes aquestes entitats van recollir moltes observacions per a la diagnosi: els projectes educatius dels centres (infantil, primària, secundària, adults i educació no formal) i de les entitats no han incorporat de forma general la dimensió intercultural, manca de plans de formació permanent en educació intercultural adreçats a personal docent i agents socials, l’alumnat d’origen estranger es concentra a les escoles públiques i s’hi distribueix de forma desequilibrada.

Afegien: a l’ensenyament secundari, s’observen dificultats en la relació entre alumnes de diferent origen cultural, situació que pot afavorir la formació de grups de joves monoculturals; a més, el procés d’acollida dels alumnes no es fa en condicions òptimes.

Es detecten deficiències en l’acollida i adaptació dels joves al món laboral, així com dificultats en la formació i inserció laboral de la població estrangera.

Serveis socials i salut

Hi van participar els Serveis d’Atenció Primària de Santa Coloma (SAP/ICS), Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), Serveis Assistencials de Torribera, Hospital de l’Esperit Sant, Hospital Germans Trias i Pujol, Creu Roja, Servei Social Evangèlic el Faro, Centre Obert Rialles, Centre d’Estudis Superiors de Nutrició i Dietètica (CESNID), Equip d’Atenció Psicopedagògica (EAP), Parròquies de Santa Coloma, Aupa’m, Associació Cultural IBN Batuta i IES Bastida.

Entre algunes altres observacions, apuntaven que l’augment de la població immigrada havia fet créixer el nombre d’usuaris dels serveis socials i de salut; que una part dels habitatges en pitjors condicions (infrahabitatges) estaven ocupats per població immigrada; que part dels recursos específics adreçats a la població estrangera eren en procés de saturació per l’augment del nombre d’usuaris; que la legislació no facilitava l’accés a determinats recursos i prestacions; i que era palesa, per tal d’aprofundir en el principi de transversalitat, la necessitat de millorar els instruments d’acollida i circulació d’informació.

Immigració i gènere

En aquest grup de treball, entre d’altres, hi trobem el Servei d’Atenció Primària de Santa Coloma (SAP/ICS), Càritas Diocesana, Centre Assistencial Torribera, Hospital de l’Esperit Sant, Benestar Social de la Generalitat, Policia Nacional i Local, Centre de Normalització Lingüística L’Heura, Centres de Formació d’Adults de Singuelín (CFA), Wafae (Associació de Llengua i Cultura Àrab), Grup de Joves de Singuerlín, Coordinadora de Dones i Centre d’Atenció a la Dona de l’ICS

Allò que s’observa a la ciutat, pel que fa a aquest tema, entre altres és que l’absència d’una imatge ben definida de les dones immigrades a la nostra societat comporta sovint la seva classificació en esquemes rígids i homogeneïtzadors que no es corresponen amb la realitat, que moltes dones immigrades coneixen els diferents recursos que s’ofereixen a la ciutat però no en fan ús perquè no s’adapten o no donen resposta a les seves necessitats, la Llei d’estrangeria (8/2000) i el Reglament d’execució (864/2001) situen la dona que ha arribat al país via reagrupament familiar en una situació de dependència del cònjuge.

Urbanisme i habitatge

Aquesta comissió i la d’Economia i treball van treballar de manera diferent. En comptes de fer la diagnosi prèvia, directament van anar a les necessitats, tant generals com locals.

Hi van participar l’Associació Cultural Ibn Batuta, Consell Comarcal del Barcelonès, Societat Urbanística de Rehabilitació i Gestió (REGESA), Servei de Patrimoni i Foment de l’Habitatge (Diputació de Barcelona), Càritas Diocesana, Xarxa Jurídica d’Atenció a l’Immigrant de la UGT, Creu Roja de Barcelona, investigació i recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Associació de Treballadors Xinesos de Catalunya.

Mesures que calia començar a impulsar: accions d’informació i difusió en temes d’habitatge; per evitar problemes de desinformació; guia de ciutadania en temes d’habitatge; definir un codi ètic o de comportament en temes d’habitatge, per a autòctons i immigrants; evitar l’aglomeració i la concentració de persones amb problemes econòmics (bosses de pobresa); establir un centre (entre l’administració i les entitats) perquè gestionin el tema de l’habitatge com a eina d’intermediació…

Economia i treball

Hi havia aquestes organitzacions: UGT, Universitat Autònoma Barcelona, Departament de Treball de la Generalitat, Pimec-Sefes, Associació de Treballadors Marroquins a Catalunya (ATIMCA), Trinijove, Comissions Obreres, Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona i l’Associació d’Empresaris i Treballadors Xinesos de Catalunya.

Les mesures que van definir per impulsar són: crear programes integrals i intersectorials d’intervenció al territori, introduir clàusules socials a les contractacions públiques, agilitar les tramitacions dels permisos de treball i residència, elaborar guies o instruments informatius, implicar als agents econòmics en el territori, fomentar el cooperativisme i formar els empresaris, entre moltes altres.

Accions a dur a terme abans de 2010

De les diagnosis recollides i mesures proposades per totes les persones que van participar en l’elaboració del pla, es van marcar 9 objectius estratègics, que aplegaven una cinquantena d’accions que s’havien de dur a terme en el que se suposava que era la durada d’aquest pla de convivència, que segurament havia d’anar seguit d’una actualització. Us destaquem unes quantes accions.

El primer objectiu estratègic, Promoure la satisfacció i exercici dels drets socials i de ciutadania, contenia accions com una campanya informativa sobre l’empadronament; guia per la ciutadania; disseny de circuits d’orientació per la primera acollida; sessions formatives sobre els serveis de salut i prevenció i materials informatius en diferents idiomes; establir un servei d’informació i d’intermediació en temes de lloguer i compra d’habitatge per a persones estrangeres i/o amb dificultats d’accés a l’habitatge; assistència, assessorament i suport a dones immigrades víctimes de maltractaments i/o violència familiar…

Cohesionar les diferents realitats culturals mitjançant l’intercanvi comunitari és el segon objectiu. Les accions són ben diverses: manteniment i creació de comissions de convivència als barris del Raval, Santa Rosa, Fondo i Can Mariner; elaboració d’un manual de convivència per a les comunitats de veïns en general1; edició, en diferents idiomes, d’un fullet informatiu sobre la normativa vigent quant a activitat comercial, horaris comercials, sorolls, salubritat als establiments etc., i trobades entre persones i veïnat de diferents comunitats per reflexionar sobre l’evolució de la immigració a la ciutat (debats i intercanvi d’experiències migratòries).

El tercer objectiu, Promoure la participació normalitzada de les comunitats immigrades a la xarxa social, econòmica i cultural de la ciutat, recull, entre d’altres, les accions següents: participació de comerciants, de diferents col·lectius immigrats, a la fira Expocoloma; assessorament als empresaris locals per fomentar la contractació de persones estrangeres; xarxa d’intercanvis del Pla, amb les diferents entitats i comunitats culturals per propiciar la seva integració normalitzada a la xarxa participativa i cultural de la ciutat; circuit d’informació i d’orientació laboral en el servei local d’ocupació, i programació d’activitats de reconeixement de la dona immigrada en els actes del 8 de març.

L’objectiu número quatre és Promoure la creació i/o implementació de projectes per a la gestió positiva del fet migratori i la diversitat cultural, a l’àmbit educatiu, i té com a accions la creació d’un pla d’acollida a l’escola, de materials, de guies sobre el sistema educatiu, de banc de dades de recursos locals i supralocals, i la formació intercultural del professorat. A més, inclou els cursos de llengua i de formació sociolaboral, etc.

El cinquè objectiu toca directament l’administració local: Planificar, dissenyar i adequar els serveis municipals per la gestió del fet migratori i la diversitat cultural. Accions previstes: reforç dels recursos de primera línia: creació d’un equip d’intervenció immediata al territori; projecte de suport lingüístic i mediació: ampliació del servei de traducció i mediació del CIAPE; manteniment i impulsió del dispositiu diürn d’atenció a menors estrangers indocumentats no acompanyats; desenvolupament de projectes específics de suport, en medi obert; accions formatives per a professionals de l’Ajuntament i d’altres administracions; constitució d’una comissió tècnica executiva permanent, de caràcter transversal que pugui prendre decisions, disposant dels recursos necessaris, en situacions de crisi, relacionades amb el fet migratori i la diversitat cultural, i promoció de mediadors i agents de la salut.

Crear canals i mecanismes de transmissió i difusió de la informació relacionada amb el fet migratori i la diversitat cultural, és el sisè objectiu. Les accions també s’adrecen molt a l’administració municipal, com són la creació d’una comissió d’ètica comunicativa o la creació d’un espai al web per a la convivència intercultural.

El número 7, Obrir línies i espais d’investigació que permetin disposar d’un millor coneixement de la realitat social del municipi i del fet migratori a la ciutat, és l’objectiu dels estudis i l’aprenentge sobre el tema, des del manteniment i consolidació de l’Observatori de la Immigració, fins a un estudi sobre l’habitatge a la ciutats, passant per un acostament a la realitat de les famílies xineses i marroquines.

Promoure la solidaritat i l’ intercanvi amb els països d’origen de la immigració és el vuitè objectiu. I aquí entren els projectes de solidaritat amb els països d’origen i l’edició d’una revista catalana-marroquina.

El darrer objectiu estratègic és Promoure mecanismes de cooperació i coordinació interinstitucional, que només té una acció: implicació activa en els espais de relació permanent amb altres administracions, per negociar aspectes fonamentals que afecten el municipi i que la seva gestió no es competència exclusivament municipal (promoció de pactes territorials, programes integrals, etc.).

Totes aquestes accions tenen una fitxa explicativa que en detalla el grau de complexitat de tirar-la endavant; quina n’és l’organització responsable, o quines; una descripció detallada, els recursos necessaris i un calendari d’execució. Totes s’havien de dur a terme abans de 2010.

Acaba estipulant la creació del Consell Municipal per la Convivència i la Ciutadania, responsable de vetllar i avaluar l’execució del pla.

Ja ho diu el tango: “Veinte años no es nada”

Si heu arribat fins aquí, haureu pogut comprovar que moltes de les accions previstes no s’han dut a terme i moltes observacions que es feien fa vint anys continuen vigents.

Us podeu preguntar què va passar amb tot aquest pla. Algunes accions, modificades, s’han incorporat a l’agenda del consistori; altres, la majoria, estan pendents de l’adjudicació de recursos i de recomençament de tot el procés participatiu. Si us interessa llegir-lo sencer, el podeu trobar al web de l’Ajuntament.

El Consell Municipal per la Convivència i la Ciutadania es va reunir un parell de vegades. Finalment, en la trobada on es parlava de la necessitat de dotar de pressupost el pla (no en tenia), l’alcalde del moment, Bartomeu Muñoz, amb el tarannà “democràtic” que el caracteritzava, va decidir que no es reuniria més. I així ha estat fins ara.

La comissió permanent, i amb ella Esperança Esteve, va haver d’acarar un parell de conflictes importants, com van ser la mort de Farid Bendaued amb un tret al clatell d’un mosso d’esquadra, i l’obertura d’un oratori musulmà al Singuerlín, totes dues coses el 2004. Però aquests són retalls de la història de la ciutat que mereixen un tractament a part, específic.


1Aquesta guia sí que es va publicar, va ser durant el mandat de Bartomeu Muñoz. No l’hem trobada al web municipal. Si algú la vol aportar als comentaris, endavant!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.