gramenet, santa coloma

Violències masclistes a l’entorn laboral

Col·laboracions Economia Feminisme

La violència masclista, o de gènere, afecta exclusivament a les dones, pel sol fet de ser-ho. Constitueix un atemptat contra la integritat i llibertat de les dones, independentment de l’àmbit on es produeixi. (Text: Sororitat Obrera)

Aquestes violències poden ser també de caràcter estructural, convertint el sistema alhora en agressor i còmplice, ja que permet les desigualtats, excloent les dones de la possibilitat d’accedir a drets només a l’abast dels barons i a més proporciona les eines per consolidar-ho i normalitzar-ho. Finalment tenim un sistema on el poder és acaparat pels homes i les lleis injustes, fetes pels que manen, perpetuen la injustícia.

Les violències masclistes a l’àmbit laboral són diverses. Parlarem de dues:

Violència sexista

Ens afecta a totes, independentment de l’edat, l’ètnia o l’orientació sexual i és un problema d’arrel propiciat per factors socials, econòmics i organitzatius, al servei del sistema capitalista que es nodreix del patriarcat.

La precarietat en feines feminitzades fa més vulnerables encara les dones que ocupen aquests llocs de treball , les deixa més indefenses. Les dones racialitzades i les trans són col·lectius que pateixen l’assetjament per damunt de la mitjana. Però cap dona n’està exempta, de fet segons dades de l’Organització Internacional del Treball (OIT), el 52% de les dones treballadores, ja han estat assetjades sexualment. Més de la meitat.

Sostre de vidre

Es tracta d’una trista realitat arreu del món. Les idees contràries a la igualtat de gènere, idees masclistes, estan tan arrelades a l’imaginari de la societat i reforcen tant la barrera, que aquesta es manté a través de les dècades. De fet, a dia d’avui, un 47% de la població mundial opina que els barons són millors líders polítics i un 41% els considera més idonis per manar i dirigir negocis o gestionar equips, segons estudi del programa  les Nacions Unides pel desenvolupament (PNUD).

A l’Estat espanyol aquesta realitat suposa que tot hi que hi ha 4,4 milions de dones treballadores amb formació superior (quasi 200.000 més que homes), cobren 5 euros menys per hora que ells. Un 25% de les dones té contracte temporal i un 20% treballa per hores. En resum, tot això suposa que de mitjana les dones en actiu cobren menys (10,81 euros) que els homes (15,13 euros), segons dades proporcionades per USO,  i que per tant, cobrin pensions més baixes. Com es pot comprovar, aquest desequilibri que patim, es manté durant tota la vida laboral i després d’aquesta.  

S’han aconseguit avenços fruit de les lluites feministes, sens dubte, però encara ens queda un llarg camí a recórrer per gaudir d’una igualtat de gènere real,  i aconseguir-la passa necessàriament per un canvi de mentalitat de la societat, normatives per la igualtat, coeducar i desaprendre.

Cal visibilitzar i assenyalar la injustícia i l’abús per poder combatre’l.

Salut i feminisme!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *