Vicenç Abad Lara, l’artista de l’UJA

Vicenç Abad Lara és un dels joves que formava part de la Unió de Joventuts Antifeixistes (UJA). Veí, de Gramenet, amb només 17 anys va patir un consell de guerra i una condemna de 20 anys de presó, dels quals en va complir més d’onze anys en diversos centres penitenciaris. La repressió franquista no va aconseguir que renunciés a una de les seves principals vocacions:  la pintura i el dibuix. (Fotos i documents: fons familiar). En parlem amb el seu fill, Vicenç Abad Loaso. (a la capçalera, Autoretrat de Vicenç Abad Lara fet el març de 1946 a la presó de Sant Miquel dels Reis i dedicat als seus pares.)

El 27 de gener de 1939, les tropes de l’exèrcit de Franco ocupen Gramenet de Besòs i gairebé de forma immediata un grup de joves, alguns militants de les Joventuts Llibertàries, s’organitza per tal de crear un focus de resistència. Es crea l’UJA, la Unió de Joventuts Antifeixistes. Els objectius de l’UJA van des de l’elaboració i difusió de pamflets antifeixistes, fins a la programació i execució de sabotatges a infraestructures (tot i que no arriben a fer-ne cap). La seva màxima prioritat és ajudar econòmicament les persones i les famílies que pateixen durament la repressió feixista. A finals de maig, però, comencen les detencions a causa d’una denúncia. Cauen les 21 persones integrants del grup i 7 persones més que s’hi relacionen. La sentència del Consell de Guerra és duríssima. Un d’ells, Manuel Campeny Pueyo , de la UGT i  resident a la barriada Sanchís (actualment al Bon Pastor, però en aquell moment pertanyent a Gramenet), és condemnat a la pena de mort. Una altra, Julia Romera Yáñez, mor a la presó a causa de les tortures.

Vicenç i Manuel Abad Lara són dos germans que formen part de l’UJA i són també detinguts. Infograma entrevistem el fill de Vicenç, que també es diu Vicenç, perquè ens expliqui què els va transmetre el seu pare sobre aquells fets. Recollim el seu testimoni juntament amb l’historiador Juanjo Gallardo del Grup d’Estudis Històrics José Berruezo,

A Gramenet, com ja hem fet palès en altres articles,  patim un greu dèficit de memòria històrica. Els fets que s’exposen en aquesta entrevista són desconeguts per a la majoria de nosaltres. Al veí barri de Bon Pastor, un faristol inaugurat el gener de 2024 recorda, a la fi, l’UJA. Reclamem des d’aquí que es  repari aquest deute històric a la nostra ciutat.

Vicenç Abad Lara, el teu pare, formava part de l‘UJA. Què te’n va explicar?
Ben poc. De fet, deia que la mare (la meva àvia) havia emmalaltit a causa del seu empresonament i se’n sentia responsable. Mai va parlar del tracte que va rebre quan el van empresonar, tampoc dels interrogatoris i encara menys de les tortures. Li havies de preguntar molt, insistir, perquè te’n parlés. És possible que els nets en sàpiguen més coses, però ell volia estalviar-nos qualsevol sofriment a la família. Segur que ell també patia quan ho recordava. Però a nosaltres ens agradava que ho fes, perquè n’estem molt orgullosos de la seva lluita antifeixista.

A Vicenç el detenen juntament amb el seu germà…
Sí, els dos germans. El pare, Vicenç, era el germà gran. Havia nascut el 13 de maig de 1922 a Santa Coloma de Gramenet. Manuel –que també formava part de l’UJA– era el germà petit. Quan els detenen eren molt joves i vivien lògicament amb els pares, al carrer del Mercat número 17. El que ara s’anomena carrer Rafael Casanova i que durant la dictadura va rebre el nom de José Antonio. L’àvia, Mercè, era colomenca i l’avi, també de nom Vicenç, era de Borriana, un municipi de Castelló.

Què en saps, de l‘UJA?
L’UJA va ser un dels primers grups antifranquistes de Catalunya i la gent de Santa Coloma n’hauríem d’estar ben orgullosa. Era un grup de gent molt jove, amics, que es coneixien d’haver fet excursions, de converses. Van crear aquest grup quan ja havien entrat els feixistes aquí, però encara no havia acabat la guerra. La primera reunió és el 13 de febrer de 1939. El meu parer, i que consti que no soc historiador, és que eren gent molt entusiasta, antifeixistes per descomptat, que volien fer accions contra el feixisme, que probablement no van saber calibrar la magnitud del monstre al qual s’enfrontaven. Eren idealistes i potser una mica ingenus.

Tenien materials per fer-ho?
Sembla  que algunes armes les amagaven en una mina que hi ha a Bon Pastor. Desconec on és aquesta mina. Hi va haver una reunió a la Font de l’Alzina per tal de decidir si en farien ús.

On es reunia l‘UJA?
A casa de la meva família es feien reunions clandestines de l’UJA, quan no hi eren els meus avis. Els avis no en sabien res. Sembla que van veure alguna cosa estranya, però els fills van dir que estaven fent pràctiques de química. Vicenç i Manuel eren estudiants i s’ho van creure. Quan els van detenir, òbviament van patir registres de les cases i van empresonar el meu avi.

Com els van descobrir?
Crec que a algú del grup se’ls va escapar un tret… També havien fet i llançat alguna octaveta… És probable que alguna persona els delatés.

Quina condemna pateix el teu pare?
El 30 de maig de 1939, el pare és ingressat a la presó Model. Acabava de fer els 17 anys. El mes de juny, el Jutjat Militar Eventual de Badalona va iniciar un procediment sumaríssim contra el grup de l’UJA, que culmina el 2 de gener de 1940,  quan el Consell de Guerra fa una sentència molt dura. El pare és condemnat a vint anys de reclusió menor per un delicte d’auxili a rebel·lió militar en el Consell de Guerra. Posteriorment, són commutats per deu anys de presó major pel mateix delicte. Sortosament, en Manel, com que era massa jove (només tenia 14 anys), no pateix les conseqüències d’aquest judici.

De la presó Model, el pare és traslladat a un camp de concentració i de treball a Terol. Finalment, va a parar a Sant Miquel dels Reis, a València, un monestir que els franquistes havien habilitat com a presó d’on té la llibertat provisional l’1 d’abril de 1946 i la definitiva el 29 de novembre de 1950. (Clica les imatges per ampliar-les)

Després de la presó, a què es va dedicar el pare?
Va tornar a Santa Coloma, a casa dels pares, i va començar a treballar. De fet, va conèixer a la mare, Josefina Loaso Isern, treballant a la Maquinista Terrestre i Marítima. Al llarg de la seva vida, treballarà a diferents empreses. Ell d’ofici era comptable, però la seva gran afició i mestria era el dibuix i la pintura. Guardem fins i tot dibuixos del pare que va fer estant empresonat.

Per sort, va viure molts anys. Ens va deixar el 18 de febrer de 2020, gairebé amb 98 anys.

Va viure sempre a Gramenet?
Quan es casa, marxa a Barcelona. Els pares es casen l’11 de desembre de 1955. Al pare li hauria agradat seguir vivint aquí, com va fer el seu germà Manel al carrer Vistalegre, però li resultava massa dolorós. Els pares van viure al Guinardó, al carrer de la Garrotxa, 19, on l’àvia materna tenia una lleteria. La mare, poc després del casament, es fa càrrec d’aquest negoci. Al Guinardó vam néixer els dos fills, primer jo, Vicenç, el 1958 i després Marta, l’any 1962.

Poc després del seu alliberament havia mort l’àvia Mercè. Caminar pels carrers de Santa Coloma li portava massa records, i una part d’ells li feien molt mal. Ell era veí del barri antic i tothom, més o menys, es coneixia. Aquí, a la postguerra, part del veïnat va posicionar-se del costat dels vencedors. Alguns per ideologia, altres per oportunisme. No li era fàcil creuar-se amb segons qui. Havien mort amics seus, Manuel Campeny Pueyo afusellat al Camp de la Bota amb només 22 anys, Julia Romera Yáñez amb 25 anys a causa de les tortures… D’altres, com ell, havien passat un llarg període a la presó. Per això, ell i la mare van preferir establir-se a Barcelona.

Un afable mestre de català

Núria Torrents Gonzàlez, neboda de l’alcalde Josep Gonzàlez Sabaté i veïna de la família Abad Lara al carrer del Mercat (actualment carrer Rafael Casanova) conserva alguns records de Vicenç Abad Lara. Els records són pocs perquè era ben petita quan ell és empresonat, però és un testimoni ben especial i, sobretot, ens permet conèixer-lo una mica més.

La mare de Vicenç treballava de mocadera a l’obrador de la cansaladeria dels avis de la Núria des dels temps de la guerra. La mocadera és la persona que neteja els budells del porc perquè posteriorment se’n facin embotits. La cansaladeria estava on vivia la Núria. Quan Vicenç Abad i el seu pare són empresonats, la mare els visita a la presó Model, els porta el menjar que pot i algunes vegades és acompanyada per la mare de la Núria, germana de l’alcalde de Josep Gonzàlez, que n’és amiga.

D’amagat, quan va sortir de la presó a finals de la dècada dels 40, Vicenç Abad els havia fet classes de català a ella i una altra nena. Núria Torrents en guarda un molt bon record: els ensenyava la llengua, els llegia poesies, els explicava la història de Catalunya. Les classes les feia on s’havien traslladat a viure els seus pares i on ell havia anat a viure en ser alliberat, al carrer dels Safaretjos. Malauradament, van deixar de fer-les perquè ja hi havia gent que en parlava. Vicenç Abad Lara va conservar un tarannà afable i molt cordial malgrat els anys passats en captiveri.

Aquesta tardor està prevista la publicació d’un nou llibre de Juan José Gallardo, José Manuel Márquez i Carles Capdevila Llovera en relació amb l‘UJA, la Unió de Joventuts Antifeixistes. A partir de l’estudi exhaustiu de les actes dels interrogatoris i del Consell de Guerra, els historiadors han pogut accedir a més informació sobre aquest grup polític de resistència i la gent jove que l’integrava. Infograma us fem un breu avançament i restem a l’espera de la presentació d’aquest llibre per tal d’informar-vos més a fons.
La Guàrdia Civil va ser ben conscient de la importància de l’UJA i es va apressar a interrogar al grup per tal de treure el màxim d’informació. Hi ha constància de tres interrogatoris a Vicenç Abad, el darrer del 2 de juny de 1939. Se l’interpel·la sobre el grau d’extensió que té l’organització, quines persones són les seves artífexs intel·lectuals, quines hi formen part i quin és el seu càrrec. Se li demana qui ha redactat i fet les octavetes, de qui és la màquina d’escriure i també sobre les possibles armes. Vicenç Abad té setze anys quan se’l sotmet als dos primers interrogatoris i disset acabats de fer en el darrer. Confessarà fets que se l’imputen i els facilitarà noms. Les declaracions van acompanyades de testimonis afins al nou règim feixista. Alguns d’ells reconeixen que és només un nen a qui han vist jugar al carrer.
Vicenç Abad indica que la fundació de l’UJA fou entorn el 20 de febrer de 1939 i que havia estat una iniciativa del mateix jovent que l’integrava, que no hi havia cap organisme ni persona a la qual obeïssin.