Des de 1999, el 25 de novembre (25N) es commemora oficialment el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dones. La violència contra les dones i les nenes és una violació flagrant dels drets humans, una de les més estesa i generalitzada. És una violència arrelada profundament en el sistema heteropatriarcal, capitalista, colonial i racista, que atorga un poder desigual entre els homes i les dones, que perpetua estructures de dominació i de control. (Foto: NinoCare, Wikimedia)
Es calcula que, a escala global, gairebé una de cada tres dones hem estat víctimes de violència física i/o sexual almenys una vegada a la vida. Segons informa les Nacions Unides, el 2023, al voltant de 51.100 dones i nenes arreu del món van morir en mans de les seves parelles, exparelles o altres membres de la família. És a dir, es va assassinar una dona cada 10 minuts.
El 25N és un dia de sororitat, denúncia i reivindicació. Les dones ens apleguem per ocupar amb força els carrers i denunciar les violències masclistes. Ens unim per dir que ja S’HA ACABAT! A Gramenet com a altres poblacions, al voltant d’aquesta data, es duen a terme diverses accions de sensibilització i de protesta.
La violència masclista malgrat exercir-la persones pròximes no es limita a l’àmbit privat, és símptoma d’una discriminació estructural que s’evidencia també en l’espai públic. Cal la implementació de polítiques integrals i efectives per combatre-la. En aquest context, el Conveni d’Istanbul i la Llei catalana 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista són pilars fonamentals per assegurar recursos financers i humans suficients que permeten aplicar mesures de prevenció, protecció i suport a les víctimes/supervivents.
Una de les reformes més destacades de la normativa recent és la incorporació d’una definició clara del consentiment sexual, basada en la necessitat d’una voluntat clara i expressa. Aquesta millora reforça la protecció de les dones davant les agressions sexuals i contribueix a una interpretació més justa i rigorosa dels nostres drets.
Les formes de la violència masclista
La violència masclista es pot exercir de manera puntual o reiterada, adoptant diferents formes que reflecteixen la seva amplitud i gravetat:
- Violència física: agressions corporals que causen lesions físiques.
- Violència psicològica: conductes que deterioren la salut emocional, generen por, culpabilitat o afecten l’autoestima.
- Violència sexual: inclou violacions, abusos i qualsevol acte contra la llibertat sexual de les dones.
- Violència obstètrica: pràctiques irrespectuoses o deshumanitzadores durant l’embaràs o el part.
- Violència econòmica: control, privació o explotació dels recursos econòmics de les dones.
- Violència digital: assetjament, extorsió o humiliació mitjançant mitjans tecnològics.
- Violència de segon ordre: represàlies contra persones que donen suport a les víctimes.
- Violència vicària: danys infligits a persones pròximes a la dona per causar-li sofriment.
Àmbits d’actuació de la violència masclista
La parella: es refereix a la violència física, psicològica, digital, sexual o econòmica exercida per l’home que és o ha estat parella sentimental de la dona.
La família: inclou la violència física, digital, sexual, psicològica o econòmica exercida en el si de la família, contra les dones o menors d’edat, per part de membres del nucli familiar o de convivència.
La feina: es manifesta mitjançant assetjament sexual, discriminació per motius de gènere, embaràs o maternitat, així com violència física, econòmica o psicològica relacionada amb l’entorn de treball.
La societat: inclou agressions sexuals, tràfic de dones amb fins d’explotació sexual, mutilació genital femenina, violència en conflictes armats, feminicidis, vexacions i coaccions en l’espai públic.
Internet: es produeix a través de les tecnologies de la informació i la comunicació, incloent-hi assetjament en línia, difusió de continguts sense consentiment i altres formes de violència a les xarxes.
L’escola, l’institut…: comprèn violència exercida en l’entorn educatiu, sigui física, psicològica o sexual, entre membres de la comunitat educativa.
La política: es refereix a la violència exercida en l’espai públic i polític, com les institucions polítiques, els mitjans de comunicació o les xarxes socials, que limita la participació de les dones en aquests espais.
L’Administració: inclou accions o omissions de les autoritats públiques que obstaculitzen l’accés de les dones a serveis o drets, contribuint a la revictimització.
La interpel·lació als homes davant les violències masclistes
En un context polític global marcat per l’augment de la dreta i l’extrema dreta, la implicació activa dels homes a favor de la igualtat i la condemna de qualsevol forma de violència masclista és fonamental per construir una societat realment igualitària i feminista. Aquesta responsabilitat no és només un deure moral, sinó una oportunitat per transformar les estructures socials i, alhora, per beneficiar-nos com a homes en el nostre camí cap a altres models de masculinitat.
La corresponsabilitat en les tasques de cura i domèstiques, així com el foment de relacions basades en la igualtat i la no-violència, són passos indispensables per erradicar les dinàmiques de poder que perpetuen les desigualtats. En aquest procés, els homes hem d’assumir que el feminisme no és només una lluita de les dones, sinó també una oportunitat per alliberar-nos dels mandats tradicionals de la masculinitat que ens limiten.
Els costos de la masculinitat tradicional
Els homes vivim, de mitjana, set anys menys que les dones, som el 95% de les persones condemnades per homicidi i tenim una probabilitat molt més alta de patir accidents laborals o de trànsit. A més, la taxa de suïcidi entre els homes és tres vegades superior a la de les dones, i representem el 93% de la població penitenciària. Aquestes dades evidencien que els rols tradicionals de la masculinitat no només perpetuen desigualtats, sinó que també tenen conseqüències devastadores per a la nostra salut i benestar.
Sense caure en la victimització, aquests fets ens recorden que també ens hi va la vida en el canvi cap a models de masculinitat més saludables, igualitaris i respectuosos.
La transformació col·lectiva i personal
Aquest trànsit cap a altres models de masculinitat és una oportunitat per a la justícia social i per a nosaltres mateixos. Cal impulsar un diàleg constant amb les dones i amb altres homes, basat en els valors del feminisme, la igualtat i el respecte mutu. Aquest camí no només implica accions personals, sinó també canvis polítics i col·lectius que desmantellin estructures de poder basades en el patriarcat.
El compromís dels homes en aquesta transformació és imprescindible per construir una societat on tothom pugui viure lliurement, sense desigualtats ni violències. És un camí que no només podem recórrer, sinó que tenim l’obligació d’avançar-hi col·lectivament.
