Es constata al carrer, i els informes ho confirmen. L’ús habitual de la llengua catalana retrocedeix a tot Catalunya, i és especialment baix a l’àrea metropolitana de Barcelona, dins la qual està Santa Coloma. Són les dades ampliades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de 2023, publicades fa poc.
Al mes de setembre, l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, del Partit Popular, va declarar que el català corria el perill de convertir-se en un idioma residual. Tot i que la formació política el va esmenar ràpidament, que una afirmació d’aquest tipus provingui d’un líder del Partit Popular ens pot servir per prendre consciència sobre la magnitud del problema.
Exposarem el cas real d’una classe d’un institut de Gramenet. A la classe hi ha 24 alumnes, dels quals 3 fan servir el català a casa seva com a idioma de comunicació. Aquests 3 alumnes es relacionen en castellà amb la resta de companys, però el més greu és que fins i tot quan els 3 alumnes parlen entre ells fan servir també el castellà; no hi ha converses en català entre l’alumnat. Quan parlen, doncs, en català? Quan es dirigeixen al professor o professora. I no sempre. Podem extrapolar aquest cas a altres centres educatius de la ciutat, tant de primària com de secundària? Si haguéssim d’apostar, diríem que sí.
L’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població posa xifres a tot això. A Catalunya, poc més de 2 milions de persones (un 32,6% de la població) parlen català habitualment i és la llengua inicial del 29% de la població. Pel que fa als àmbits, on més es fa servir el català és als centres educatius i en la relació amb les administracions (excepte en l’administració de justícia) i les entitats financeres. En canvi, on l’ús és molt baix és als comerços (tant al petit comerç com als grans centres).
En general, les xifres mostren un retrocés global a tot Catalunya en els últims anys, i més accentuat en l’àrea metropolitana.
Les pitjors dades, a l’àrea metropolitana
Focalitzem-nos en la zona a la qual pertanyem, l’àrea metropolitana.
En el cas de l’àrea metropolitana, el percentatge del castellà com a llengua inicial és del 56,5% i el del català del 22,3%. En tots dos casos, un percentatge inferior al de fa 20 anys: el 2003, el castellà era la llengua inicial del 63,7% i en el cas del català del 28,3%.
En la nostra zona, el 24,7 % fa servir el català habitualment; és el percentatge més baix de tot Catalunya. Les xifres encara fan més mal si les comparem amb 2003; en aquella data, el percentatge de població que feia servir el català habitualment a l’àrea metropolitana era del 37,8%, és a dir, una caiguda de més de 13 punts percentuals.
On la caiguda també és molt forta a l’àrea metropolitana és a l’apartat d’identificació amb la llengua, que ha passat del 36,3 % en 2003 al 22,9 % en 2023.
També estem a la cua d’ús del català en les relacions amb clients, alumnes, pacients, etc. (8,9%) i en escriure missatges de mòbil (7,5%).
Una curiositat és que en la zona on vivim ha baixat el percentatge de persones que entenen (96,3 al 92,8%), parlen (78,9 al 78%) o llegeixen (88,3 al 82,8%) el català, però ha pujat el dels que l’escriuen (del 57,1 al 62%). Cal remarcar, si volem acabar l’article enfocant-ho des d’un punt de vista optimista, que en haver augmentat la població, tot i que el percentatge dels qui entenen, parlen i llegeixen el català ha baixat, el nombre total de persones ha crescut en els tres casos.
