Aquest diumenge dia 8 ha tingut lloc el vuitè «encierro de la paloma» a la ciutat. Amb un gran nombre d’assistents, entre els quals un bon grapat de criatures ben armades amb el seu diari ben enrotlladet. La redacció de l’Infograma hi assistim en ple. No ens volem perdre una tradició tan nostrada, després de 9 anys d’existència (la covid es va petar dos encierros).
Segons ens informa la premsa mainstream, tenim davant la conseqüència d’un comiat de solter amb moltes ganes de broma. I està tenint molt d’èxit. No deixa de ser curiós que partís d’una celebració matxirulation per excel·lència, com són els comiats de solter en general. I tampoc no deixa de ser curiós que sigui just abans d’un matrimoni que, com tothom ja deu saber, és la institució insígnia de l’heteropatriarcat dominant.
A ningú no se li escapa que les colomes que corren són més aviat coloms, perquè no hi ha cap dona que corri al capdavant (encara que ens informen que algunes vegades, excepcionalment, no ha estat així). Això sí, per un altre cantó ens assabentem que qui va cosir les disfresses sí que va ser una dona. Casualitat? Ai, ai, ai… Ara bé, rentar-los, no els ha rentat cap dona. De fet, porten 9 anys sense veure el sabó.
Quan arribes comences a veure gent disfressada (homes; si no tots, la majoria). Superherois colomencs, segurates amb barba de pare noel… Tot un seguit de personatges que aporten la seva dosi de frikisme a l’esdeveniment. I et venen un mocador, que dona una unitat estètica a la munió de gent que s’hi arreplega.
Ja fa un parell de dies que el cartell circulava per les xarxes. Algunes crítiques s’hi podien llegir: que si era tot en castellà («para que nos entendamos todos») i que no hi sortien dones (ni corrent al davant ni corrent al darrere). Ai, ai, ai…
Tot ben pautat: ara toca sortir de l’Ajuntament, ara el castell, ara toca el pa, ara toca cantar (ens passen una còpia de la cançó, en bilingüe perquè no s’enfadi ningú), ara toca córrer… Encara que es mostra com un caos, està pensat, meditat i preparat. Deu ser l’experiència de les set edicions anteriors.
S’hi fa un homenatge al Sergio Mas, a qui tothom trobem a faltar a l’hora de contemplar les fotos tan boniques que hauria fet de l’acte. Moltes gràcies.
Ara bé, amb tots aquests ingredients, no sabem si som davant d’oci alternatiu o, simplement, l’evolució d’una festa nocturna. De totes maneres, la gent s’ho passa bé. Així que: Visca la coloma! Visca!
Sabeu allò d’«apartes una pedra i surt una persona amb càmera, fent fotos»? Doncs a l’encierro havien quedat totes. Un nodridíssim grup de paparazzi treballant per treure la millor foto. Aquí en teniu algunes del nostre fotògraf, l’Albert. Per a vosaltres.
Per cert.
Aquesta gent rep subvenció de l.ajuntament?