Ens preguntem perquè la nostra ciutat té moltes parets mitgeres a la vista i perquè en tenim més que la majoria de municipis de l’entorn. Són lletges i trenquen el paisatge urbà. Caldria fer alguna cosa al respecte. Fotos: Redacció.
Les parets mitgeres són la divisió entre dues finques urbanes contigües que, en teoria, han de ser compartides entre tots dos edificis. En molts casos un dels dos edificis no està construït o, si ho està, té una alçària o amplada diferent de l’edifici del costat i, per tant, aquestes parets queden a la vista.
Es tracta de murs que, arquitectònicament, no tenen cap semblança amb la façana principal de la finca i solen ser de maons, en alguns casos limítrofs amb solars buits. Són parets anònimes però amb molt impacte visual que donen l’efecte de provisionalitat i la imatge permanent de una ciutat a mig fer, per acabar de construir.
Santa Coloma de Gramenet està plena d’aquest tipus de paret. Tenim tants exemples que semblen un homenatge involuntari al mal urbanisme i a l’individualisme arquitectònic. El resultat és un ecosistema urbà molt pobre i lleig, un atemptat al bon gust.
La responsabilitat d’això es pot atribuir, en part, com a producte del caòtic període de construcció des regularitzada i corrupta del franquisme i dels inicis de l’anomenada transició. Però des dels primers ajuntaments democràtics locals, fins a l’actualitat, s’ha fet poc o res per posar solució a aquest fet.
Algunes parets mitgeres estan aprofitades per guanyar diners amb publicitat
No és així a Barcelona on hi ha un programa de recuperació de mitgeres posat en marxa per l’Institut del Paisatge Urbà. El seu objectiu és promoure la recuperació de parets mitgeres amb projectes arquitectònics d’integració que busquen dotar de significat aquests espais, aportant identitat cultural i social a llocs que l’havien perduda. Alguns resultats han estat ben reeixits i es poden trobar a diferents punts de la capital.
A més s’ha produït l’efecte de complicitat i coordinació amb projectistes, promotors i constructors que han integrat aquesta perspectiva d’integració de les mitgeres en els seus projectes. El programa de recuperació de mitgeres es finança amb diversos incentius provinents de fons públics i de patrocinadors privats, així com de recursos generats per compensacions.
Cal la integració de les discontinuïtats urbanes de la ciutat que produeixen les parets mitgeres dins el teixit urbà que les envolta
També hi ha altres casos com l’ajuntament de Valladolid, que ha rehabilitat murs morts amb murals artístics o el de A Corunya que va fer un conveni amb l’Escola d’Arquitectura i Urbanisme. O fins i tot la construcció a Sitges d’habitatges de fusta entre parets mitgeres.
Mentrestant a Santa Coloma tenim casos flagrants de parets mitgeres grans i imponents a tots els barris i a tots els punts centrals de la ciutat: des de la plaça de la Vila, la plaça de l’església, la plaça Pau Casals, l’entorn del Mercat Sagarra, les avingudes de la Generalitat i de Santa Coloma i el carrer d’Irlanda o altres.
Fins al moment és un problema no resolt i només podem comptar alguna intervenció puntual com el mural de l’av. Francesc Macià (Bar Pujades) o, fa molts anys, l’actuació a les parets que donen a la masia del Centre Cívic de Can Mariner. Altres accions antigues, com la de la paret de la plaça de l’església, estan ja molt degradades.
Relació d’imatges:
Capçalera: av. Francesc Macià amb passeig de Llorenç Serra
Galeria 1 d’esquerra a dreta: c. Santa Gemma, c. Mn. Jaume Gordi amb c. Sant Pere i av. Santa Coloma.
Galeria 2 d’esquerra a dreta: plaça del mercat Sagarra, plaça de l’Església Major i c. Sant Isidre.
Galeria 3 d’esquerra a dreta: av. Generalitat amb c. Sant Josep, c. Sant Josep i entorn Can Sisteré.
