Ahir 4 de març, una manifestació en defensa d’una educació pública i de qualitat va sortir de la plaça del Rellotge a quarts de sis. És l’avançada de la setmana de lluita que es prepara per a la setmana del 16 al 20 de març.
Segons ens indica el manifest difós pels sindicats convocants de les mobilitzacions, la proposta que els ha fet el Departament d’Educació després de la vaga de l’11 de febrer és més que insuficient, perquè no presenta una opció global de millora. De fet, no és acceptable per a cap de les reivindicacions pendents.
I quines són aquestes demandes? Tenint en compte que l’objectiu és millorar l’educació pública i de qualitat, abasten des de l’actualització salarial fins a la baixada de ràtios i la reducció de la sobrecàrrega de treball. A més, es planteja la garantia del funcionament democràtic dels centres i, per tant, que els currículums siguin negociats i consensuats amb els professionals que hi treballen.


Entre tots aquests elements cal remarcar la situació del personal d’atenció educativa (PAE), que no rep el reconeixement salarial i professional que es mereix, encara que des de fa molts anys que s’omplen documents i més documents sobre l’escola inclusiva, que, evidentment, no pot funcionar sense aquestes treballadores. Els drets laborals de la PAE són fonamentals perquè funcionin els centres escolars, i per poder treballar dignament dins de la diversitat de les aules.
| Professionals que conformen el personal d’atenció educativa (PAE) |
Per últim, i també per fer possible el funcionament de l’educació, trobem tot el col·lectiu d’altre personal, que manté una situació laboral molt diversa. En aquest àmbit hi ha vetlladores, monitores, cuineres, responsables d’activitats extraescolars…
I l’educadora social?
Aquesta figura —que també es pot considerar personal d’atenció educativa, encara que no reconegut— es va començar a implantar durant el curs 2020-2021 i viu en una situació laboral poc definida i gens consensuada. Les decisions del Departament es prenen allunyades de la realitat en què es treballa a les escoles i els barris.

Entre altres funcions, les educadores socials han de garantir l’acollida al centre educatiu de l’alumnat i les famílies en situació de vulnerabilitat, acompanyar els infants en col·laboració amb la família, detectar i prevenir conductes de risc i mediar en els conflictes, col·laborar amb l’equip directiu en situacions d’absentisme, donar suport a tutors i tutores, i afavorir la integració de l’alumnat en el context escolar i de lleure.
Aquest col·lectiu té l’activitat restringida a programes temporals, és a dir, no formen part de l’estructura, encara que treballin als centres i de manera coordinada amb docents, educadors i direccions.
Cal remarcar que les ziga-zagues laborals que pateixen no són lliures dels canvis d’enfocament ni tampoc de la falta de recursos. De fet, aquest setembre van passar de ser 85 persones a ser-ne 60, i a veure’s retirades dels centres de primària. I tot plegat, sense tenir en compte l’èxit de la tasca que s’ha dut a terme ni l’opinió de les professionals del ram, tal com indica el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.
| També, dins de l’àmbit social, hi ha els TIS, tècnics d’integració social, que tenen com a funció principal l’aplicació pràctica de tècniques per a la integració directa de persones en situació de risc o exclusió. Aquest col·lectiu també forma part d’un programa que va variant les seves condicions laborals i que ha patit una retallada de 103 places. Una altra peça imprescindible per a l’escola inclusiva. |
La qualitat de vida del futur parteix de la qualitat de l’ensenyament. Vist el desgavell i la falta de recursos que s’hi aboquen, és evident que qui governa s’hi ha de posar de valent des de tots els punts de vista, tenint en compte les necessitats dels infants, joves i famílies, i, naturalment, l’opinió de les persones que hi treballen.
