El dia 4 de juliol de 1938 hi va haver un dels bombardejos aeris de la Guerra Civil que va afectar Gramenet del Besòs, que era el nom republicà que tenia oficialment la nostra ciutat. Imatges: Redacció i AHMTB.
Avui fa just 85 anys, durant la matinada del dia 4 al 5 de juliol, es va produir uns dels tràgics bombardejos que va patir la població civil colomenca d’aquell moment històric. Les accions es van cometre per ordre del general colpista Franco, i a càrrec de l’aviació feixista italiana, del dictador Mussolini, en ajut que l’exèrcit franquista tenia la base a Mallorca.
Aquests van ser els primers bombardejos coneguts sobre ciutats i sobre població civil, en una estratègia desenvolupada per les aviacions feixistes italianes i nazis alemanyes. Barcelona i altres ciutats catalanes com la nostra van ser el camp de proves per al sistema de terror i crims de guerra a la rereguarda, que després aplicarien i generalitzarien al llarg de la Segona Guerra Mundial.
Van ser els primers bombardejos aeris de la història sobre població civil
A les 23.10 hores, del dia 4 de juliol, es va iniciar l’avís de bombardeig per part de 3 avions trimotors Savoia (italians) a la veïna ciutat de Badalona, on van destruir uns 30 edificis particulars al barri de la Salut, que van causar 2 morts i uns quants ferits. Va ser el guaita de Torre Baró qui va avisar en sentir el soroll de l’aviació atacant sobre la plana del riu Besòs, arribant pel mar.
L’atac aeri del dia 4 de juliol va matar una dona al barri del Fondo, que s’havia amagat sota el llit, i també va ferir 2 menors
A Santa Coloma també van caure bombes en aquesta razzia que van provocar una mort i algunes cases derruïdes. La víctima mortal, segons testimoni oral de Juana Espí Sarabia, recollit pel seu fill José Maria Guerra Espí, va ser una dona que s’havia refugiat sota el llit i se’n desconeix el nom.
També van caure projectils sobre Malgrat i Blanes en la mateixa terrible operació militar. Aquells avions després van travessar la ciutat de Barcelona i van acabar sortint al mar pel Prat de Llobregat, camí de retorn cap a la base a Mallorca, ocupada en aquell moment per l’exèrcit franquista.
Unes hores més tard, a les 08.05 hores, però ja del dia 5 de juliol, es va produir un altre bombardeig sobre Badalona: Van ser 15 avions Savoia italians que llançaren unes 150 bombes sobre la zona industrial de la ciutat veïna. La informació sobre aquests bombardejos va aparèixer al diari La Vanguardia del dia 6 de juliol.
Aquell dia l’aviació italiana franquista va llançar unes 150 bombes en el seu segon atac
Així ho recullen els historiadors David Torres, José Luis Muñoz i Víctor Giner al seu estudi Documental dels bombardeigs i els refugis antiaeris de la Guerra Civil (1936-1939) a Santa Coloma de Gramenet, editat per l’Ajuntament amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya (CPL editorial, 2022).
Aquest llibre el podeu descarregar lliurement aquí.
Gramenet del Besòs sota les bombes
La caiguda de les bombes està confirmada per un ofici de l’Alcaldia de Gramenet del 5 de juliol adreçat al Comissari de les Casernes Fermí Salvochea per demanar personal i material per desenrunar els edificis afectats pel bombardeig.
A més, l’arquitecte municipal, Josep Alemany, informa que l’edifici del c. Jacint Verdaguer núm. 97-99, propietat de Maria Fabregat, va quedar en estat inhabitable pels greus desperfectes que va patir.
Molt a prop, al c. Sant Andreu núm. 76, la casa de planta baixa de Félix Jové Fernando, es va acabar declarant ¨en completa ruïna a causa de la guerra¨. Aquesta bomba explosiva era de 100 kg, segons l’informe de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat de Catalunya.
I també, l’edifici, utilitzat com a escola, de la cruïlla del c. Magalhaes (que llavors s’anomenava Jordi Erin) amb el c. Jacint Verdaguer, va quedar inutilitzat a causa dels danys del bombardeig. Sort que no va passar durant el dia, en horari escolar! Malgrat això, en el comunicat de la Junta de Defensa Passiva s’esmenta que els dos ferits eren infants, i també parla de desperfectes en els números 83 i 87 del c. Salvador Seguí (com es deia l’actual c. Irlanda).
L’últim bombardeig conegut va tenir lloc, uns mesos després, el dia 1 de novembre de 1938 quan els avions italians van deixar caure bombes sobre Pla de Besòs (com es deia Sant Adrià de Besòs durant la Guerra Civil) i Badalona. Van haver-hi 5 ferits i un d’ells va morir a l’endemà però se’n desconeix la identitat, segons l’informe diari de la Secretaria Tècnica d’Informació i Enllaços sobre bombardeigs. Les destrosses materials d’aquest fet van ser força importants, tal com reflecteix, el 1940, el Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones.
Més bombardejos de què es té notícia
Durant l’any 1938, Barcelona va patir els més durs, sistemàtics i persistents bombardeigs de tota la guerra. Tot i això, tot sobre Santa Coloma de Gramenet només es té informació de dos atacs aeris, segurament derivats dels que feien sobre la capital. Però segons indiquen els historiadors D. Torres, J. L. Muñoz i V. Giner, no es pot descartar que en alguns dels altres atacs sobre la ciutat de Barcelona també caiguessin bombes sobre Gramenet del Besòs. Això és el que fa pensar la documentació sobre la reparació d’una casa al C. Flor i Cel afectada per un bombardeig el dia 18 de juny del mateix any 1938, que no consta a les dades sobre la nostra ciutat, però no es pot descartar.
El 25 de juliol de 1937 també van ploure bombes sobre la ciutat, ara farà 86 anys
També el mes de juliol, encara que l’any anterior, 1937, el dia 25 de juliol, es va produir el tercer bombardeig documentat sobre Gramenet del Besòs. Va afectar plenament l’empresa de tints Colorificio, que estava col·lectivitzada, entre el c. Llorenç Serra i el c. Lluís Companys (que aleshores es deia c. Pi i Margall). El bombardeig formava part d’una sèrie d´atacs persistents contra instal·lacions barcelonines que va durar del dia 22 al 25 de juliol.
Aquest bombardeig va provocar 20 persones ferides, algunes greus, i un nen mort: Manuel Chafes i Baila, que residia al passatge Baró, segons indica la carta del Jutjat municipal a l’Alcaldia del dia 1 de setembre. En altres documents també es parla d’una altra víctima: una dona anomenada Maria Escudero. La fabrica va quedar totalment destruïda.
Cal recuperar aquests episodis de la nostra història local
Però el bombardeig més important que va patir la ciutat va ser el dia 29 de maig de 1937 sobre el Segon grup de Cases Barates Carles Aribau i la barriada Sanchís, a la banda dreta del riu Besòs, que en aquella època pertanyia al terme municipal colomenc (actualment integrada al barri del Bon Pastor, a Barcelona).
Va ser a les 3.40 de la matinada per agafar desprevinguda la població i perquè la foscor nocturna dificultava molt l’actuació de les bateries antiaèries de defensa republicanes.
L’agressió va produir unes 40 persones ferides i un total de 9 víctimes mortals, de les que sí que sabem els noms i cognoms. Van ser 8 dones i un home: Carme Marco Remigio (47 anys), Maria Garcia Marco (16 anys), Pilar Garcia Marco (9 anys), Maria Trilla Botán (38 anys), Margarida Ventura Trilla (17 anys), Antonia Ventura Trilla (6 anys), Mariano Porres Temiño (25 anys), Eulàlia Pérez Miguel (26 anys) i Progrés Porres Pérez (3 anys).
Aquesta tragèdia va commocionar la ciutat i encara ens emociona en recordar-la
Es tracta d’un fet històric molt ben documentat i amb un interessant i valuós reportatge gràfic dels funerals que va fer el fotògraf Carlos Pérez de Rozas i que es troba a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Encara falta molt per investigar, publicar i fer conèixer, però com diu l’historiador colomenc Chema Corral: ¨La historia està sempre en construcció¨
També podeu llegir a la revista Infograma:
L’exili del 39, 30/01/2021
Un treball molt necessari per no perdre la memòria en aquests temps marcats per la regressió. Gràcies per fer-lo accessible