Informació Santa Coloma de Gramenet

Anar i venir: Jerome i Gemma

Col·laboracions Destaquem

A la redacció d’Infograma parlàvem de quins podien ser els motius que empenyessin algú a venir a viure a la nostra ciutat. I conforme anàvem avançant en la conversa, també ens demanàvem per què, en un moment determinat, algú podia decidir marxar. Se’ns acudien moltes idees tant per a una cosa com per a l’altra. Van decidir anar a les fonts. Ho preguntaríem a la gent. I així van néixer els textos que anem publicant amb aquest títol. Aquesta és la tercera entrega d’aquesta sèrie. Fotos: Gemma Dalmau

Jerome: “Santa Coloma ha estat un descans en el meu viatge”

De tots els llocs on he viscut des que vaig sortir del meu país, Senegal (Valencia, Horta, Sabadell, Viladecans, Lleida i Sant Jeroni de la Murtra), Santa Coloma de Gramenet ha sigut on he viscut durant més temps. M’agrada la ciutat i m’agradaria continuar vivint-hi més temps. Vivint a Sant Jeroni de la Murtra, m’he vinculat a gent i a organitzacions socials de la ciutat. Acompanyava un amic voluntari del menjador social de l’Ateneu Julia Romera.

És l’any 2013 quant començo a viure a Santa Coloma amb la meva parella. Treballo també a la ciutat, a l’Associació ISIL, on vaig començar com a voluntari en els inicis de l’associació i des de 2014 com a professional. 

Considero que durant la meva vida a Santa Coloma de  Gramenet, que ja són 8 anys, he participat a la vida social de la ciutat intentant ajudar aquelles persones que, com jo alguna vegada, ho han necessitat. 

Què m’ha ofert Gramenet? Doncs el lloc on he pogut desenvolupar els meus projectes personals, el lloc on m’he pogut desenvolupar professionalment, el lloc on he trobat la meva llar, el lloc on he creat una família… 

Aquest anys han estat intensos, plens de canvis. Durant la meva migració he passat per molts llocs on he viscut poc temps, però Santa Coloma ha suposat el descans de tot aquest viatge, el arribar a un lloc on poder establir-me. 

M’agradaria participar-hi més, però com que soc una persona migrada, la meva documentació no em permet participar a les eleccions del consistori. Si això no canvia, nosaltres, els migrants, no estarem mai representats a les institucions, ni per les institucions.

De Santa Coloma de Gramenet o per anomenar-la pel seu nom republicà , Gramenet de Besòs, he après molt i segueixo aprenent. El moviment social de base d’aquesta ciutat és una escola permanent on s’aprenen i també on es comparteixen experiències.

Gemma: de Santako a La Garriga

Tot just ara fa sis mesos, que la meva parella i jo ens hem traslladat a La Garriga, un poble del Vallès Oriental de 17.000 habitants.

Jo he nascut a Santa Coloma i tota la meva família també… i és més, us explicaré una coincidència, justament quan em van demanar que escrivís aquest article, estava immersa en una feina molt interessant, la meva mare, “La Nuri de Can Baldiri” m’havia entregat feia unes setmanes, una caixa plena de documents antics que va trobar fent neteja durant el confinament, i em va dir: 

-Gemma, mira’t això i guarda-ho és la història de la nostra família.

I fa res que he acabat de classificar i “desxifrar”  aquell munt de paperassa, on he descobert que els meus avantpassats ja vivien a Santa Coloma el 1734. He gaudit molt fent-ho, però també he experimentat una nostàlgia una mica amarga pel fet que ja no hi soc a Santa Coloma i em sembla que he trencat alguna cosa d’aquesta “nissaga colomenca”.

Fa vint anys o potser menys, si algú  m’hagués dit que avui viuria a La Garriga o simplement que marxaria de Santa Coloma, no m’ho hauria cregut. Vivia en una casa bonica, amb un gran pati interior i al centre de Santa Coloma, i a cinc minuts del metro. Però també és cert que no feia vida de ciutat,  treballava a Barcelona, de la feina a casa, encarregar-me dels fills sopar i dormir, i els caps de setmana procuràvem marxar… 

Ara bé, ja fa uns tres anys i veient la jubilació a un pas, i els fills fora de Santa Coloma, vaig pensar que necessitava aires nous, una nova vida, per viure els meus últims anys en un entorn més “amable”, i vam posar la casa la venda, no va ser d’un dia per l’altre, i just la vam aparaular al gener de l’any passat, després va venir la pandèmia i tot es va paralitzar, vaig tenir molt de temps per fer caixes, i acomiadar-me’n. Potser per això no va ser tan traumàtic el canvi, a més a més era una decisió meditada.

Què he guanyat a la Garriga? Tranquil·litat, carrers amplis, silenci, “la saligarda” un vent que només bufa aquí i fa que els garriguencs gaudim d’un microclima amb més dies assolellats i sense boira que els pobles veïns. Una ciutat acollidora, acostumada a rebre molts estiuejants des de fa més de dos-cents anys, amb un  passeig preciós, i uns senders on la gent encara se saluda com es feia abans als pobles o a la muntanya. En resum, qualitat de vida.

Què he perdut? He perdut relacions socials i activisme, amics que veig menys, he perdut Barcelona a vint minuts de metro. He perdut anar a buscar el pa i haver-me d’aturar tres vegades per saludar els veïns. He trobat a faltar l’escalfor de la gent i el bullici d’una ciutat molt activa. Tenir-ho tot a dues passes…

Quan era jove i viatjava… o coneixia alguna persona nova, em feia vergonya dir que era de Santa Coloma, estàvem estigmatitzats, totes les notícies que parlaven de la ciutat eren dolentes, inseguretat, etc. En canvi els meus fills que ja no hi viuen llueixen les samarretes de “Santako” amb molt d’orgull, alguna cosa deu haver canviat. Però encara queda molta feina per fer. A la Garriga tenim un cinema preciós recuperat pels garriguencs, una ràdio municipal i un centre de la vila sense cotxes. Coses que una ciutat de 120.000 habitants no té!! Quina vergonya! 

Tot i això, ara si algú em pregunta d’on soc, els dic amb molt d’orgull de Santa Coloma de Gramenet i em diuen carai hi has sortit guanyant! I jo els responc que en algunes coses sí i en d’altres no. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *