Anar i venir: Laia i Antonia

Ciutat Col·laboracions

A la redacció d’Infograma parlàvem de quins podien ser els motius que empenyessin algú a venir a viure a la nostra ciutat. I conforme anàvem avançant en la conversa, també ens demanàvem per què, en un moment determinat, algú podia decidir marxar. Se’ns acudien moltes idees tant per a una cosa com per a l’altra. Van decidir anar a les fonts. Ho preguntaríem a la gent. I així van néixer els textos que anem publicant amb aquest títol. Aquesta és la novena entrega d’aquesta sèrie. Fotos: Uppsala: Laia, i Singuerlín: Sergio Mas Navarro (Santa Coloma Imágenes).

Laia: “A Suècia es viu més a prop de la natura”

Em dic Laia, tinc 30 anys i fins als 22 vaig viure a Santa Coloma, on tota la meva família per part de mare hi viu. Vaig viure primer al Fondo i després al Centre, i vaig estudiar a Santa Coloma fins al batxillerat a l’escola pública. Durant aquells anys vaig fer diferents activitats a Santa Coloma, des d’estudiar al conservatori un temps a jugar a bàsquet al Draft Gramenet. 

Santa Coloma sempre….

El 2013, a l’acabar un grau en Multimèdia a la UPC, vaig voler fer un màster per seguir especialitzant-me en el camp d’Interacció Persona-Ordinador, un camp a mig camí entre ciències informàtiques i socials que se centra a estudiar i dissenyar com les persones es relacionen i interaccionen amb diferents tecnologies. El 2013, no existien estudis especialitzats ni a Catalunya ni Espanya, així que als 22 anys vaig marxar a Suècia per seguir amb la formació. Suècia, com gairebé tots els països nòrdics, ofereix molt bones oportunitats als estudiants europeus per seguir formant-se, amb una educació en anglès i gratuïta. 

Des del 2013, visc a Uppsala, una ciutat d’una mida similar a Santa Coloma a 70 km al nord d’Estocolm. Després del màster, vaig fer un doctorat en el mateix camp, que just he acabat aquest octubre.

Viure a Suècia és una experiència totalment diferent. Tot i que Uppsala no està massa al nord, el clima és bastant extrem. Les temperatures arriben a menys de 20 graus a l’hivern, i ens podem passar setmanes sense veure el sol. En canvi, a l’estiu gairebé no es fa fosc.

L’idioma és un repte, ja que el suec s’assembla molt poc a cap idioma que normalment s’estudia a l’escola. A més, la gran majoria de gent a Suècia és competent en anglès, i és més fàcil comunicar-se en aquest idioma. Jo, després de 8 anys, entenc bé el suec parlat i escrit, però encara estic lluny de parlar-lo fluidament.

Més enllà de l’educació, Suècia m’ha donat moltes coses bones: és una societat amb forts valors democràtics i d’igualtat de gènere, els quals s’aprecien a diferents esferes de la vida pública i privada. També tenen una gran estima pel medi ambient, i la vida sueca (sobretot a ciutats mitjanes com Uppsala) transcorre molt a prop de la natura, amb moltíssimes activitats per fer als boscos, llacs i parcs. Tot i així, hi ha moltes coses que també trobo a faltar de Santa Coloma, bàsicament la forma de ser de la gent, oberta i acollidora. La societat sueca valora molt d’independència de l’individu, i això xoca amb els valors familiars i socials que vaig adquirir a Santa Coloma, on la vida es teixeix compartint-la amb d’altra gent. 

Cada cop que torno a Santa Coloma (cosa que faig unes 3 o 4 vegades a l’any), sento que torno a casa. Tots els meus amics internacionals a Suècia la coneixen, ja sigui perquè han vingut de visita, pel que els ho explico, o pels diferents objectes (samarretes, tasses, bosses) sobre Santa Coloma que sovint acabo regalant. Tot i que de moment no penso en tornar definitivament, segueixo mantenint l’estima que tinc a la ciutat.

Antonia: “Els pisos eren més assequibles a Santa Coloma”

Encara que em dic Antonia, sempre m’han dit Antoñita i fa 56 anys que estic casada amb l’Enrique, a qui diem Quico. Jo vaig néixer a Granada i ell a Saragossa, d’origen gallec, concretament de Pontevedra.

Ens vam conèixer a la caserna militar del barri de Sant Andreu de Barcelona, on vivíem, perquè tots dos som fills de militars.

Quan ens vàrem casar, l’any 1964, vam compartir habitatge amb els meus pares a la caserna i allà va néixer el nostre primer fill. En vàrem tenir quatre, de fills: dos nens i dues nenes i tenim cinc nets. 

Quan el meu pare es va jubilar, havia de deixar la caserna i va decidir tornar al poble, Padul, província de Granada, i llavors nosaltres ens vam deixar aconsellar per un amic que ens va comentar que els pisos a Santa Coloma eren més assequibles, i allà vam marxar, al barri de Singuerlín, aproximadament l’any 1967.

Jo no treballava fora de casa, però feia feines de costura mentre cuidava la casa i la mainada. No teníem família a Santa Coloma.

Vam decidir marxar de la ciutat perquè uns anys abans havíem llogat una casa a Santa Perpètua de Mogoda, de la qual gaudíem els caps de setmana i períodes de vacances, i com que era còmoda i espaiosa i tenia jardí, vam decidir anar-hi a viure de manera permanent, i vam deixar el pis de Santa Coloma al nostre fill gran, que es casava.

Des de llavors hem tornat sovint a passar per la nostra ciutat, perquè fins fa ben poc dos dels nostres fills hi vivien, i en l’actualitat n’hi ha un que té la seva residència permanent amb la família a Santa Coloma.

Jo percebo la ciutat molt canviada positivament, m’agrada la millora en zones verdes i la remodelació de la zona del riu. Entre els meus llocs preferits, destaca la Rambla perquè està molt viva pel molt comerç que hi ha, i també el carrer Major.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.